Inauguren les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat a l'Alt Empordà

La Fundació Reeixida, els ajuntaments de Colera i Llançà, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili han inaugurat aquest cap de setmana les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat a Colera, Molinàs i Llançà. El projecte vol recuperar i fer visible la memòria dels passos fronterers utilitzats durant la Segona Guerra Mundial per ajudar persones que fugien del nazisme i del feixisme.

La primera inauguració es va fer dissabte davant de l’Ajuntament de Colera, amb l’assistència d’una vuitantena de persones. A l’acte hi van intervenir l’alcalde, Lluís Bosch; el regidor Josep Surribas; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; Ramon Codina, familiar de Jaume Martínez Vendrell, homenatjat a la primera placa de les rutes de la llibertat, i Oriol Falguera, president de Reeixida.

Els parlaments van servir per subratllar la col·laboració institucional entre el Memorial Democràtic, el Consell Comarcal, els ajuntaments i Reeixida per continuar senyalitzant aquests espais de memòria. Falguera va remarcar que aquestes primeres plaques són només l’inici d’un projecte més ampli. Per la seva banda, Ramon Codina va fer una intervenció emotiva en què va comparar Martínez Vendrell, cap de la secció militar encarregada dels passos de frontera des de 1939, amb figures com el president nord-americà Dwight D. Eisenhower i el primer ministre britànic Winston Churchill, per la seva formació militar.

Plaça a Molinàs

Després de l’acte a Colera, la comitiva es va desplaçar a peu i en jeeps fins a Molinàs, on es va inaugurar la segona senyalització de les rutes de la llibertat. En aquest punt, Oriol Falguera va tornar a explicar el projecte en un acte marcat per l’emoció, especialment quan Montserrat Vilà, filla de Francesc Vilà, va descobrir la placa dedicada a la memòria del seu pare.

Francesc Vilà va ser un dels quatre primers resistents que, el juliol de 1939, després d’escapar-se dels camps de concentració on estaven internats, van entrar a la Catalunya ocupada per Franco per posar en marxa el primer nucli resistent organitzat. Durant els primers anys de les rutes de la llibertat, Vilà es va encarregar de proveir de documentació falsa les persones que passaven per aquests camins.

A la tarda, al Trull de Colera, els fills i familiars de Jaume Martínez, Gregori Font i Francesc Vilà van participar en un acte amb el president de Reeixida per reivindicar aquest episodi de resistència nacional contra el feixisme, cada vegada més conegut i reconegut.

Els actes van continuar diumenge a la plaça de la Vela de Llançà, on una setantena de persones es van reunir per inaugurar la primera placa de la ruta de la llibertat al municipi. Hi van intervenir l’alcaldessa, Núria Escarpanter; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el cap de continguts del Memorial Democràtic, Josep Calvet, i els fills de Gregori Font, considerat el primer heroi a entrar a la Catalunya ocupada per Franco.

Un dels moments més emotius va ser la intervenció de la filla del llançanenc Antoni Pagès, de Can Vedella, que va cedir el seu salconduit a Gregori Font en el seu primer pas de França cap a Catalunya, el 1939. Aquell document li va permetre arribar fins a Barcelona i establir els primers contactes de l’organització resistent.

La placa també recorda la vinculació del poeta Josep Palau i Fabre amb aquest entorn. Palau i Fabre va escriure al portaveu del Front Nacional de Catalunya, Per Catalunya!, diversos articles, entre els quals destaca Col·laboracionisme, publicat el 10 de novembre de 1945. Anys més tard, l’autor acabaria vivint entre Barcelona i la platja de Grifeu de Llançà.

L’acte de Llançà va servir també perquè Reeixida emplacés l’Ajuntament a continuar instal·lant plaques de les rutes de la llibertat i a impulsar unes jornades sobre l’exili. Oriol Falguera va defensar que Llançà pot esdevenir la zona zero d’aquest projecte, de la mateixa manera que Portbou ho és en la difusió de la figura de Walter Benjamin.

Subscriu-te per seguir llegint