Un estudi de la Universitat de Girona diu que la pesca ha estat relegada en el debat sobre l’eòlica marina al golf de Roses

El debat sobre l’eòlica marina al golf de Roses i al Cap de Creus ha deixat la pesca en un segon pla. Aquesta és la idea de fons d’un estudi amb participació de la Universitat de Girona (UdG) que analitza com s’ha anat construint la discussió pública sobre els futurs parcs marins en un dels trams més sensibles del litoral gironí.

L’estudi, publicat a Marine Policy el març passat, revisa 319 informacions de premsa, 1.777 mencions d’actors i un taller amb 68 actors locals. El firmen Laura Garcia, Josep Vila-Subirós, Josep Lloret, Rafael Sardá i Paul Wawrzynkowski.

La conclusió és que els mitjans regionals han tingut un paper central a l’hora d’ordenar el debat i que, en canvi, el sector pesquer hi ha aparegut molt menys del que passa en altres discussions semblants sobre eòlica marina a Europa. El cas analitzat és precisament el del golf de Roses i el Cap de Creus.

Roses, al centre del possible impacte

El golf de Roses no és un espai pendent d’un ús futur, sinó una zona on ja conviuen pesca, paisatge, activitat econòmica i biodiversitat. El marc estatal d’ordenació del mar, aprovat el 2023, fixa les àrees de planificació, però no autoritza per si sol cap parc concret. El que fa és marcar l’escenari on es discutiran els projectes. I és aquí on el pes de cada veu comença a comptar de debò.

Els documents tècnics del Ministeri reforcen la idea que la pesca no és un actor menor en aquesta zona. El polígon LEBA_1 és el que concentra els nivells més alts d’interacció amb l’activitat pesquera dins la demarcació levantino-balear. Hi feinegen de mitjana 23 embarcacions l’any i Roses apareix com el port amb més afectació potencial, amb 19,3 vaixells. L’informe també assenyala que a la zona LEBA_1 l’art més exposat és l’arrossegament de fons, que supera el 95% de l’esforç pesquer registrat a la zona.

Una discussió sobre qui té veu

El mateix resum oficial admet, però, una limitació important: les dades parteixen dels vaixells amb sistema de seguiment VMS, que representen al voltant del 38% de les embarcacions que pesquen en aquesta demarcació, i deixa fora una part de la flota que també treballa en aquest mar. Dit d’una manera senzilla, la fotografia oficial només recull una part del que passa.

La qüestió de fons, per tant, no és només energètica. També és una discussió sobre qui arriba amb més força al relat públic en una zona on es creuen interessos molt concrets. Si la pesca ha tingut menys veu de la que li tocaria en un dels espais amb més interacció pesquera prevista, el debat neix desequilibrat. I això, al nord de la Costa Brava, pesa tant com qualsevol plànol o qualsevol tràmit.

La pesca continua essent feina i identitat

Al golf de Roses, la discussió sobre l’eòlica marina no començarà el dia que hi hagi una decisió final. Fa temps que està en marxa. El que assenyala aquesta recerca és que una part del territori pot haver quedat massa al marge en el moment en què es reparteix la veu. I, en un mar on la pesca continua sent feina i identitat, això no és un detall menor.

El futur de l’eòlica marina al golf de Roses no es jugarà només als despatxos ni als mapes. També es jugarà en qui aconsegueixi fer-se sentir abans que arribi l’hora de decidir. I, ara mateix, a l'estudi de Marine Policy, la pesca surt retratada com un sector amb menys veu pública del que li tocaria tenir en una de les zones on més s’hi juga.

Subscriu-te per seguir llegint