El camí de ronda de Roses estrena nou aspecte amb millores que celebren veïns i turistes

Els camins de ronda de la Costa Brava no van néixer per fer bonic ni per completar postals turístiques. Van aparèixer com a senders útils, oberts a força de pas entre penya-segats, cales i petits nuclis mariners, i amb el temps van servir per comunicar pobles, per a l’activitat de pescadors i mariners i, sobretot, per al control del contraban i l’estraperlo marítim. El Patronat de Turisme de la Costa Brava, que els té en el seu catàleg d’actius de primer ordre, recorda que aquest vell itinerari litoral resseguia la costa entre Blanes i Portbou i que el nom va quedar lligat a la ronda dels carabiners, creada el 1829 per vigilar el litoral i reprimir el frau.

A l’Alt Empordà, aquests camins conserven més que enlloc la sensació d’una frontera física entre la terra i el mar. No són només una ruta amable o desafiant de passeig, sinó un pas sovint estret, aspre i ventat, encaixat en un litoral trencat que va de Roses i el cap Norfeu fins a Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou. Itinerànnia encara promociona trams de camí de ronda tan representatius com el de la platja de Cadaqués fins al far de cala Nans o els recorreguts des de Roses en direcció al cap de Creus. No hem d’oblidar que el GR-92 uneix Blanes i Portbou resseguint més de 200 quilòmetres de costa.

Literatura arran de mar

També la literatura empordanesa i catalana ha ajudat a fixar aquest paisatge. Joaquim Ruyra, a La nostra Costa Brava, ja en feia una exaltació gairebé fundacional quan escrivia: "Dubto que en lloc del món hagi una mar més plàcida i atractívola". Josep Pla, amb la seva mirada de navegant i geògraf moral del país, deixava una idea especialment pertinent per entendre aquests camins: "No són pas els indígenes, que viuen d’esquena a la mar, els qui bategen els accidents costaners. Són els navegants". I Carles Fages de Climent, a Somni de Cap de Creus, convertia aquest mateix litoral en matèria poètica amb la imatge de "la mar de seda" on "s’espillen les barques". Entre tots tres dibuixen un mateix món: una costa viscuda, observada i narrada des de la proximitat.

I afegim un quart nom, el de l’estudiós Arnald Plujà, autor d’una gran quantitat d’obres que de relaten amb noms i cognoms, les famílies, els indrets i els accidents geogràfics d’aquest territori que embolcalla la Mar d’Amunt i la Mar d’Avall amb la punta de cap de Creus com a epicentre.

El cas de Roses

En aquest context, la renovació del camí de ronda de Roses entre Canyelles i l’Almadrava, impulsat aquests darrers mesos per l’Ajuntament, té un valor que va més enllà de l’obra pública. Aquest tram es va reobrir el passat 26 de març, després d’una rehabilitació integral d’1,1 quilòmetres pensada per millorar la conservació del paisatge i la seguretat d’un itinerari "molt freqüentat" tant per veïns com per visitants. Segons el consistori, l’actuació ha tingut un pressupost final de 570.000 euros, ha inclòs nous paviments i altres millores d’accessibilitat i estabilització, i permet que Roses disposi ara de 16 quilòmetres ininterromputs de recorregut vora el mar, des de Santa Margarida fins al cap Norfeu.

Darrere d’aquesta obra hi ha hagut una realitat palpable, però poc explicada. Com totes les actuacions que s’han de fer a primera línia del litoral, l’Ajuntament de Roses tenia les mans lligades a causa de les competències que estan en mans de la Direcció de Costes de l’Estat. Temps enrere, l’administració general s’havia compromès a refer i rehabilitar aquest tram de camí. Després d’uns canvis de persones en els càrrecs que prenien decisions, el projecte va quedar aturat.

L’alcalde Josep Maria Martínez, amb el mateix color socialista que els governs que manen des de Madrid i Barcelona, juntament amb els seus socis del govern local, Junts i Gent del Poble, vam moure’s per a resoldre la situació. La solució va arribar incloent el projecte en els Fons Europeus Next Generation. "Hem lluitat molt per tenir aquest tram del camí de ronda a punt, perquè és un dels més transitats i era el nostre deure que estigui en les millors condicions possibles", apunta l’alcalde rosinc.

La reforma encaixa amb una realitat més àmplia: els camins de ronda s’han convertit en un gran actiu turístic de la Costa Brava. El mateix Patronat els presenta avui com una de les experiències senderistes més emblemàtiques del litoral. Les dades de 2024 indiquen que la Costa Brava i el Pirineu de Girona van rebre 8,5 milions de visitants i 28,3 milions de pernoctacions, un 2,3 % més que l’any anterior. I molts d’elles busquen aquests itineraris per a passejar i fer turisme. Però encara són més els habitants locals o de la comarca els qui fan dels camins de ronda rutes saludables de passeig i manteniment físic, sobretot després del fort impacte del 2020 amb la covid.

És difícil mesurar amb un únic comptador quants senderistes i caminadors han guanyat aquests recorreguts des de la pandèmia, però els indicis apunten clarament en aquesta direcció. Només una dada: la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va passar de 41.794 llicències el 2019 a 45.199 el 2024 i atribueix aquest creixement, entre altres factors, a l’augment de gent que fa activitats de muntanya. Els rescats en el medi natural durant els mesos de tardor i hivern han crescut un 30% respecte del 2019, en part pel redescobriment de la natura després de la covid.

Reaccions

Els vianants que han estrenat el tram renovat en parlen meravelles. Aquest és el cas de l’economista i regidor figuerenc Manel Rodríguez Plana, rosinc d’adopció també, el qual no se n’ha estat d’explicitar públicament la satisfacció de veure com ha quedat amb "un deu per als tècnics i polítics de l’Ajuntament de Roses que han gestionat i fet possible que el camí de ronda de Canyelles a Almadraba llueixi així".

Margot Terent, resident francesa, també s’expressa en els mateixos termes, tot destacant que "a qualsevol hora del dia, el camí de ronda t’ofereix el canvi constant del paisatge", però sobretot posa l’accent en la nova configuració del passeig "amb baranes que el fan ser molt més segur. Abans, en el tram entre Canyelles i la part de sota de l’HotelVistabella, hi havia punts molt perillosos".

La lectura és força evident: els camins de ronda, que un dia van servir per vigilar la costa, avui tornen a bullir, però ara sota una altra ronda, la dels qui caminen per mirar, respirar i entendre el país arran de mar.

Subscriu-te per seguir llegint