Un músic de Roses denuncia amb una cançó l'assassinat sense culpables del seu pare a Xile

Disset anys després d’un assassinat encara sense resoldre a Xile, l’artista empordanès Jordi Rubau Solà converteix el dolor pel crim del seu pare en música. A través d’una cançó, transforma la seva història en una catarsi personal i una denúncia contra l’oblit.

El 2009, a la costa del Pacífic xilè, van assassinar l’empresari empordanès Josep Rubau Solés. Ara, el cas s’ha tancat sense culpables, i la resolució judicial ha posat punt final al recorregut penal del cas. El seu fill continua amb una vida marcada per la música i per una investigació que mai no ha deixat enrere.

La lluita es transforma en música

Per a Jordi Rubau, però, no significa un final: és el moment en què la lluita es transforma en música. L'empresari Josep Rubau havia decidit començar una nova etapa vital a Pichilemu, a Xile, on s’havia establert anys abans dedicat al sector immobiliari.

El seu assassinat, fa disset anys, es va atribuir inicialment a un robatori violent. Amb el pas del temps, però, la investigació va acumular ombres, remarca Rubau, i també diligències pendents, proves que no apareixien a l’expedient i constants canvis de fiscal responsable. "Sis fiscals diferents van passar pel cas".

Des de Roses, el fill de la víctima sense formació jurídica, ha acabat especialitzant-se en dret xilè, revisant expedients i redactant peticions legals perquè la investigació continués. "Vaig haver d’aprendre el llenguatge jurídic perquè m’escoltessin". Durant anys va pressionar perquè es practiquessin proves que considerava essencials: el registre de trucades del telèfon del seu pare, noves anàlisis forenses i la revisió de pistes que, segons ell, mai no es van investigar del tot. El punt d’inflexió arriba el 2024, amb l’arribada d’un nou fiscal.

Em vaig sentir traït

Durant mesos, Jordi Rubau va treballar amb ell per redactar fins a dotze diligències pendents. Mantenia l’esperança però la situació va canviar sobtadament. Segons relata, la comunicació es refreda i la informació deixa d’arribar. Quan expira el termini perquè la policia practiqui les diligències, el fiscal sol·licita al tribunal el tancament de la investigació sense advertir-lo prèviament. "Em vaig sentir traït", admet. "Ni tan sols em van trucar per explicar què passava". Era el tercer intent de clausurar el cas.

Crim sense culpables

Aquesta vegada, el tribunal ho va acceptar. Disset anys d’esforç acabaven en una resolució breu que certificava el que més temia: el crim quedava sense responsables judicials. Llavors va ser quan la ràbia es va convertir en música. La reacció va ser emocional. "Va ser una necessitat. Havia de treure-ho". D’aquell moment neix Cuchillo entre los dientes, una peça musical que defineix com una catarsi personal. La música, diu, li va permetre transformar la frustració acumulada en un relat propi.

El títol evoca la imatge dels pirates que saltaven a l’abordatge amb el ganivet entre les dents per tenir les mans lliures per lluitar. Una metàfora deliberada. "Tots tenim una part guerrera. Aquesta cançó és la meva manera de dir que no em rendeixo". El videoclip incorpora elements profundament íntims: imatges de la casa del seu pare a Xile, fotografies familiars i l’últim record compartit abans del crim. També hi apareixen testimonis vinculats al cas.

Viatges a Xile

Durant aquests anys Jordi Rubau ha viatjat set o vuit vegades a Xile, ha revisat milers de pàgines judicials i ha intentat evitar que la causa prescrivís. Malgrat tot, assegura que ha après a separar la lluita de la vida quotidiana. "És com tenir un llibre obert que vas llegint. Sé que ho he de fer, però no puc deixar que m’aturi la vida". Continua tocant música, treballant i mirant endavant, mentre estudia possibles vies administratives o internacionals per continuar reclamant responsabilitats.

Més enllà del desenllaç judicial, l'artista rosinc defensa que la seva lluita respon a una convicció moral. "El mal avança si l’home de bé no actua". No parla només del seu cas. Parla de totes les persones que, diu, es troben davant institucions que no sempre funcionen com ho haurien de fer.

Sempre en la memòria

La justícia xilena ha tancat formalment la investigació. Però la història de Josep Rubau continua viva en la persistència del seu fill i, ara, també en una cançó que converteix el dolor en memòria i denúncia. Per a ell, la peça no és només una obra artística, sinó un document de memòria. "Queda a internet perquè aquesta història no desaparegui".

Subscriu-te per seguir llegint