El cas del professor de Figueres Xavier Camps: 17 anys desaparegut i amb la sospita d'un possible crim passional

La desaparició de Xavier Camps Pacreu, professor de l’institut Narcís Monturiol de Figueres, continua sense resposta disset anys després. La nit del 25 d’abril del 2009 va actuar en una funció teatral a Ordis, va marxar després cap a Girona i, des d’aleshores, no se n’ha tornat a saber res. El cas es manté com una ferida oberta per a la família, que no ha deixat d’estar pendent de qualsevol troballa de restes humanes que pugui aportar llum a un dels episodis més enigmàtics dels darrers anys a l’Alt Empordà.

Tal com recordava el diari El Punt Avui fa uns dies, la investigació va situar un dels punts clau a la casa de les Pedreres de Girona, on consta que Camps va passar la nit amb la seva companya, Maria Cinta Vallespín. Ella sempre ha negat qualsevol implicació en la desaparició. Els Mossos d’Esquadra la van detenir el 2012, però el fiscal Víctor Pillado va considerar que els indicis no tenien prou consistència per portar-la a judici. Finalment, el jutjat de Figueres va acordar el sobreseïment provisional de la causa.

La família té assumit que és mort

La família de Xavier Camps fa anys que té assumit que el professor és mort i, de fet, va demanar que se’n declarés judicialment la defunció. Tot i això, el seu objectiu continua sent trobar el cos i poder reactivar la investigació. Cada vegada que apareixen restes humanes, els familiars es mantenen alerta per si poden tenir alguna relació amb el cas i reclamen que es facin les comprovacions necessàries.

Una de les recerques més exhaustives es va fer precisament a l’habitatge de les Pedreres. Els Mossos hi van treballar amb un georadar i també amb el suport d’un aparellador, que va assenyalar possibles buits, cambres o conductes subterranis susceptibles d’amagar un cos. La policia va fer sondatges i va arribar a rebentar parets, però no es va trobar cap indici rellevant. Durant aquells treballs van aparèixer ossos, però les proves van determinar que no eren humans, sinó d’un gos enterrat al jardí.

Anys després, arran del temporal Glòria, un veí de la zona va localitzar nous ossos entre unes esllavissades provocades per la pluja. Coneixedor que en aquell entorn s’hi havia buscat una persona desapareguda, en va recollir alguns fragments. Tres metges forenses i un arqueòleg els van analitzar i van concloure que tampoc corresponien a restes humanes.

Nova línia de comprovació a petició de la família

El 2023 es va obrir una altra línia de comprovació a petició de la família. Els Mossos van fer proves d’ADN i els forenses van practicar proves odontològiques per determinar si un crani amb un tret de bala trobat a Tossa de Mar el 2012 podia ser el de Xavier Camps. La possibilitat es va estudiar perquè la família hi veia semblances amb la recreació facial difosa per la policia científica, però les proves ho van acabar descartant.

Els familiars demanen ara que es revisin els casos de cadàvers sense identificar localitzats després de la desaparició del professor, per comprovar si algun podria haver passat desapercebut sense les proves biològiques pertinents. També fan una crida a qualsevol persona que pugui tenir informació perquè l’aporti abans que el cas arribi a la prescripció. Queden només tres anys.

L’última vegada que Xavier Camps va ser vist amb vida va ser al Centre Social d’Ordis, on interpretava el senyor de Sotenville a l’obra George Dandin, de Molière. Després de la funció, va prendre una copa i va conversar amb el seu amic, el ja desparegut escriptor Vicenç Pagès. Posteriorment, va marxar amb el seu vehicle cap a Girona amb la seva companya.

Camps no va visitar la mare a l'hospital

Aquell diumenge, Camps no va anar a visitar la seva mare malalta a l’hospital. Dilluns tampoc es va presentar a fer classe a l’institut. El seu cotxe va aparèixer ben aparcat a la zona de la pujada del castell de Sant Ferran de Figueres, a prop d’on vivia. Segons la versió de Vallespín, ell havia marxat de casa seva després de passar la nit junts, llegint poesia i mantenint relacions sexuals, i ella desconeixia on havia anat després.

Els Mossos van treballar amb la hipòtesi d’un crim amb mòbil passional, ja que Vallespín hauria descobert que Camps, separat i pare de dos fills, havia iniciat una altra relació amb una companya de feina. Malgrat això, la causa no va arribar a judici per manca de proves prou sòlides. Disset anys després, la desaparició de Xavier Camps continua sense cos, sense condemna i sense una resposta definitiva.