Un any de l'apagada general: així va viure l'Alt Empordà el gran tall de llum que ens va deixar a les fosques

Semblava un dilluns normal. A Figueres encara hi havia certa ressaca del primer cap de setmana de les Fires i Festes de la Santa Creu. Res feia pensar que, en uns instants, estava a punt de succeir un fet que, sens dubte, acabaria sent històric: el tall de llum generalitzat que va deixar sense electricitat bona part de la península Ibèrica i va sacsejar de ple l’Alt Empordà el 28 d’abril de 2025, avui fa un any.

A la comarca, el primer impacte visible de l’apagada es va fer palpable als carrers i a les estacions. Els semàfors van deixar de funcionar en diferents municipis, el servei ferroviari va quedar aturat i molts establiments comercials, oficines i empreses van haver d’interrompre l’activitat. Només alguns serveis i negocis amb generadors d’emergència van poder continuar funcionant, tot i que de manera limitada.

Els equipaments sanitaris van ser un dels punts més sensibles d’aquella jornada. L’Hospital de Figueres i l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume van recórrer als seus sistemes d’emergència per garantir l’atenció essencial. La situació també va afectar les xarxes de comunicació i els sistemes informàtics, fet que va complicar encara més la gestió d’una incidència que evolucionava amb moltes incerteses.

Figueres activa el Pla de Protecció Civil

A Figueres, l’Ajuntament va activar el protocol del Pla Municipal de Protecció Civil. L’alcalde, Jordi Masquef, va convocar dues reunions extraordinàries per fer seguiment de la situació i coordinar la resposta municipal. La Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van desplegar un dispositiu especial de vigilància, sobretot a les zones que van quedar a les fosques.

La prioritat va ser mantenir la seguretat als carrers, regular el trànsit en punts sense semàfors i transmetre un missatge de calma a la ciutadania. L’Ajuntament va anunciar cap a les 3 de la matinada que el servei elèctric s’havia restablert a gairebé tot el municipi, tot i que encara quedaven alguns semàfors sense activar correctament.

Generadors als polígons i compres de primera necessitat

L’apagada també va impactar en l’activitat econòmica. Als polígons del Far i Vilamalla, els sistemes d’autogeneració d’energia van ser clau per mantenir una mínima activitat en algunes empreses. En altres casos, la manca de subministrament va obligar a aturar processos productius, tancar instal·lacions o treballar en condicions precàries.

Durant la tarda, en supermercats oberts de municipis com l’Escala, Figueres, la Jonquera, Castelló d’Empúries, Roses o Llançà, es van detectar clients que s’abastien de productes de primera necessitat. La incertesa sobre la durada del tall va provocar una reacció ràpida de moltes famílies, que van buscar aliments, aigua, piles o productes bàsics davant una nit que es preveia complicada.

Les escoles, espais segurs durant la tarda

Un altre dels punts crítics van ser les escoles. La Generalitat va demanar que els centres educatius funcionessin com a "espais segurs" mentre durés la incidència. Això va permetre mantenir l’alumnat dins els centres fins que les famílies els poguessin anar a recollir amb garanties, en una tarda marcada per la falta de comunicacions, els problemes de mobilitat i la incertesa general.

La caiguda del transport ferroviari va ser, des del primer moment, una de les afectacions més importants. L’aturada dels trens va complicar desplaçaments laborals, escolars i personals, i encara a primera hora de l’endemà el servei continuava afectat. Per a una comarca amb connexions clau cap a Girona, Barcelona i França, la interrupció ferroviària va tenir un efecte immediat.

Una apagada històrica a escala peninsular

L’episodi va deixar sense subministrament elèctric més de 50 milions de persones a la península Ibèrica. Segons les dades de Red Eléctrica, la demanda elèctrica a Espanya va caure de manera brusca a partir de les 12.30 hores: va passar dels prop de 27.000 MW als 15.970 MW a les 12.35 hores i va continuar baixant fins als 12.483 MW a les 13.15 hores.

Els informes posteriors van apuntar inicialment a una cascada de sobrevoltatge, però les conclusions més àmplies van descriure l’apagada com una "tempesta perfecta" causada per una multiplicitat de factors. Un any després, els experts coincideixen que el sistema ha après de l’episodi, però també remarquen que el risc zero no existeix.

Què ha canviat un any després?

Arran de l’apagada, el sector energètic ha reforçat mesures de prevenció i control. Entre les millores destacades hi ha la participació de les energies renovables en el control dinàmic de la tensió de la xarxa, una funció que abans no tenien. Més d’un centenar d’unitats de generació ja han superat requisits tècnics per participar en aquest control, i una cinquantena ja ho fan de manera efectiva.

Els experts també assenyalen millores en els automatismes de protecció de la xarxa, en la gestió de l’energia de reserva i en la resiliència del sistema. Tot i això, insisteixen que encara hi ha deures pendents, especialment en sectors crítics com les telecomunicacions, que durant aquella jornada van demostrar fins a quin punt són imprescindibles per al funcionament de la societat.

Les lliçons pendents

Una de les principals conclusions que deixa aquell 28 d’abril és que administracions, empreses i serveis essencials han de tenir protocols d’emergència vius, actualitzats i coneguts pel personal. Els experts recomanen revisar plans d’actuació, reforçar els sistemes d’energia de suport i estudiar la instal·lació de grups electrògens o bateries en instal·lacions estratègiques.

També es posa el focus en l’emmagatzematge energètic a gran escala, un dels grans reptes del sistema elèctric en un context de creixement de les renovables. La capacitat d’acumular energia quan hi ha sol o vent i utilitzar-la quan la generació baixa és clau per evitar desequilibris futurs. A això s’hi afegeix la necessitat de millorar les interconnexions amb Europa, especialment amb França.

Subscriu-te per seguir llegint