Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entitats

Figueres lliura el Premi Joaquim Vallmajó i reconeix la solidaritat del teixit associatiu a l’Empordà

Tretze candidatures, entre entitats i trajectòries personals, opten a la primera convocatòria d'homenatge al treball per la justícia social i la pau aquest divendres 24, als Caputxins

La vetllada, organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries, atorga dos reconeixements: un la trajectòria personal i un altre a una entitat

Josep Maria Bonet, a la dreta, i Josep Lluís Tejeda són part del grup impulsor

Josep Maria Bonet, a la dreta, i Josep Lluís Tejeda són part del grup impulsor / Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Figueres

L’Auditori Caputxins de Figueres es converteix aquest divendres 24 a les set de la tarda en l’escenari d’una celebració col·lectiva de la solidaritat. La primera edició del Premi Joaquim Vallmajó té sobre la taula les tretze candidatures que aspiren a ser reconegudes pel seu compromís amb la justícia social, la pau i la dignitat humana.

Candidatures compromeses

L’acte vol posar llum sobre una xarxa sovint invisible de persones i entitats que sostenen el compromís social al territori. El llistat de nominats reflecteix la vitalitat i la diversitat del teixit associatiu gironí i de l’Alt Empordà.

Les propostes que opten al reconeixement són les associacions: Càritas Diocesana de Girona i la Fundació Sant Vicenç de Paül - Ksameu, ambdues referents en l’atenció i acompanyament a persones en risc d’exclusió; l’Associació Conarte Internacional; l’Associació Taberna Libraria i la cooperativa Núria Social de Figueres, que articula projectes culturals i educatius amb vocació transformadora. També hi ha Òmnium Cultural Alt Empordà, per les seves iniciatives d’alfabetització que vinculen llengua i integració; el projecte Amunt i crits!, que visibilitza dones referents de l’Alt Empordà; l’Associació Taula de l’Alt Empordà amb Palestina, en la seva defensa dels drets humans internacionals; l’entitat Dniger.cat i Economia del Bé Comú Girona, que promou models econòmics sostenibles i justos.

Com a trajectòries Individuals destaquen figures com la periodista Carme Vinyoles Casas, compromesa amb la memòria social, així com Antonio Nicolás i Jaume Soler, aquest últim un dels impulsors històrics del Fons Català de Cooperació.

La primera edició del Premi Joaquim Vallmajó rep 13 candidatures

La primera edició del Premi Joaquim Vallmajó rep 13 candidatures / Empordà

El llegat de Joaquim Vallmajó

El premi sorgeix coincidint amb el 30è aniversari de l’assassinat del missioner empordanès Joaquim Vallmajó a Rwanda (1994). L’objectiu del grup impulsor, format per persones que el van conèixer, com Josep Maria Bonet i Josep Lluís Tejeda, és que les noves generacions coneguin la seva figura a través dels "Joaquims i Joaquimes" actuals: entitats o persones que avui dia encarnen els seus valors a les comarques gironines. La vetllada, organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries, lliurarà dos premis: un a la trajectòria personal i un altre a una entitat que rebrà una dotació econòmica mínima de 500 euros, fruit d’aportacions voluntàries de la ciutadania.

Tots els participants també rebran un gravat exclusiu de l’artista altempordanès Miquel Duran. El veredicte final recau en un jurat divers format per la família Vallmajó, la Coordinadora d’ONG Solidàries, Justícia i Pau de Girona i el col·lectiu impulsor de l’Alt Empordà. Més enllà del premi material, l’acte vol ser un agraïment públic a l’esforç silenciós d’aquestes tretze candidatures que treballen, dia a dia, per una societat més justa.

La seva mort

A principis dels 90 del segle passat, Ruanda va viure una escalada de violència política i ètnica que va desembocar en l’anomenat genocidi ruandès de 1994, en què centenars de milers de persones de l’ètnia tutsi i hutus moderats van ser assassinats com a resposta al bombardeig de l’avió que transportava els presidents hutus ruandès i burundès.

El 26 d’abril de 1994 Joaquim Vallmajó va ser detingut, torturat i assassinat per forces militars del Front Patriòtic Ruandès (FPR) en ple esclat del conflicte, mentre seguia al costat dels desplaçats i refugiats, tot refusant evacuar-se malgrat les oportunitats de fugir. El seu cos encara no ha estat localitzat.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents