Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Inclusió

Castelló d'Empúries i la Jonquera freguen el 50% de població estrangera i evidencien el canvi demogràfic de l'Alt Empordà

La immigració impulsa l'economia local i el relleu generacional a la comarca, mentre creixen els reptes d'habitatge i estabilitat laboral

De Colòmbia a la Jonquera: "Vaig arribar com a refugiat i he pogut reconstruir una vida segura aquí"

Un dissabte a la tarda al parc d’en Lloveras de la Jonquera.

Un dissabte a la tarda al parc d’en Lloveras de la Jonquera. / Josep Ribas

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Castelló d'Empúries/La Jonquera

L’Alt Empordà s’ha convertit en un dels principals laboratoris demogràfics de Catalunya, on la transformació migratòria ja no és una previsió de futur sinó una realitat consolidada. Segons dades de l’Idescat (2025), el 31,6% de la població de la comarca ha nascut a l’estranger, una de les proporcions més altes del país, només superada pel Barcelonès i la Segarra.

Dues realitats d'un mateix fenomen

La diversitat és especialment visible en municipis com Castelló d’Empúries o la Jonquera, dos exemples diferents d’un mateix fenomen, on el percentatge de població estrangera s’aproxima al 50%. En termes demogràfics, això significa que una de cada tres persones de la comarca ha nascut fora de l’Estat. La tendència no és exclusiva del territori. A Catalunya, el 35,5% dels naixements l’any 2024 corresponen a mares nascudes a l’estranger.

La xifra s’ha multiplicat durant les darreres dues dècades i explica bona part del creixement poblacional actual. La dada és clau perquè ja no es tracta només d’arribades migratòries, sinó també de relleu generacional. El futur demogràfic del país i també de l’Alt Empordà ja es pot observar a les escoles bressol. A Castelló d’Empúries, aquest canvi és especialment visible.

Una de les xifres més altes de Catalunya

L’alcaldessa, Anna Massot, explica que el municipi ha passat en dues dècades de tenir una població majoritàriament local a esdevenir un territori profundament internacional. "Avui tenim gairebé el 49% de la població d’origen estranger, una de les xifres més altes de Catalunya. No és només un canvi quantitatiu, sinó qualitatiu: més dinamisme, però també més complexitat en la gestió", afirma. Empuriabrava, creada inicialment com a urbanització turística, s’ha convertit progressivament en un espai residencial estable. Actualment, aproximadament dos terços dels habitants empadronats hi resideixen de manera habitual.

Model econòmic vinculat al turisme

El model econòmic vinculat al turisme i als serveis ha actuat com a principal motor d’atracció poblacional. El municipi compta avui amb unes noranta nacionalitats diferents, amb presència destacada de comunitats marroquines, franceses, alemanyes, romaneses i d’altres països de l’est d’Europa. "Nosaltres no vivim la diversitat com un problema, sinó com una oportunitat i un repte de gestió", assegura Massot.

L’expansió econòmica dels anys 2000, especialment amb l’entrada a la UE de països com Romania i Bulgària, va provocar un augment de població considerable fins a l’arribada de la crisi econòmica als voltants del 2008. També hi va haver un altre moviment migratori important a partir del 2022 arran de la guerra d’Ucraïna amb l’arribada de persones refugiades. Però és molt important el model econòmic vinculat al turisme i als serveis, que genera llocs de treball i atrau població que busca feina. "Per tant, no és un sol factor, sinó la combinació d’un model urbanístic, una base econòmica dinàmica i els fluxos migratoris. Tot plegat ha configurat el municipi que tenim avui" destaca Massot.

"Nosaltres no vivim la diversitat com un problema, sinó com una oportunitat i un repte de gestió"

Anna Massot

— Alcaldessa de Castelló d'Empúries

La història de l’Anna Raileanu ajuda a entendre aquest canvi des d’una perspectiva personal. Va arribar de Romania fa vuit anys i avui viu a Empuriabrava amb la seva parella i el seu fill. "Vinc d’un país amb altres costums i horaris, però m’he anat adaptant. En l’àmbit familiar hem creat una manera pròpia de viure, una barreja d’on vinc i del que he trobat aquí", explica.

La història de l’Anna Raileanu

L’adaptació, diu, va ser natural. La seva experiència reflecteix un procés silenciós, però generalitzat: persones que arriben, arrelen i construeixen vida quotidiana. Malgrat alguns discursos alarmistes presents sovint en el debat públic, la realitat quotidiana és més matisada. La convivència requereix treball constant: evitar segregacions, garantir l’accés a l’habitatge o gestionar percepcions de seguretat. Segons el consistori, "quan existeixen serveis públics, espais compartits i projecte comunitari, la diversitat es transforma en cohesió social".

El paper fonamental de les escoles

Les escoles hi tenen un paper fonamental, ja que són l’espai on aquest canvi es percep amb més claredat. Representen el primer escenari real de convivència entre infants d’orígens diversos, on es construeixen identitats compartides i vincles socials duradors. A l’Institut El Bruel d’Empuriabrava, la diversitat cultural forma part del dia a dia des de fa anys. "Fa molt temps que treballem en un context de diversitat cultural. Tenim molts alumnes que arriben sense coneixements de català, i per això comptem amb una aula d’acollida molt potent", expliquen des del centre.

Aquestes aules són la primera porta d’entrada per als alumnes nouvinguts: no només s’hi treballa la llengua catalana, sinó també la cultura i els valors del territori. Més enllà de la convivència, la immigració és també un element central per al funcionament econòmic local. Segons Massot, sectors com el turisme, l’hostaleria, la construcció o les cures depenen en gran manera de la població d’origen estranger. El repte principal, però, és garantir estabilitat laboral, accés a l’habitatge i cohesió social en municipis amb creixements demogràfics ràpids.

Ana Raileanu, de Romania, viu a Empuriabrava i té un fill de 5 anys.

Ana Raileanu, de Romania, viu a Empuriabrava i té un fill de 5 anys. / Empordà

Més enllà de l’impacte econòmic, la transformació també té conseqüències culturals i lingüístiques. El català apareix com un element clau en contextos de gran diversitat lingüística, on el seu ús social es veu condicionat. Per això, tant els ajuntaments de Castelló d’Empúries com el de la Jonquera impulsen cursos de llengua, programes d’acollida i activitats comunitàries que el situïn com una eina d’integració i no com una barrera.

El cas de l’Anna torna a posar rostre a aquest fenomen. No va trobar grans dificultats d’adaptació i destaca la tranquil·litat del municipi, la proximitat amb la gent i el temps familiar com alguns dels elements que han consolidat el seu arrelament.

Amb el temps, però, apareixen petits obstacles administratius quotidians. "Com que no tinc encara la nacionalitat espanyola, no puc renovar sola el DNI del meu fill i sempre necessito la presència del pare", explica. Un detall menor, però revelador: la integració no depèn només de la convivència social, sinó també d’uns processos administratius que sovint avancen més lentament que la realitat demogràfica.

La frontera del futur

Si Castelló d’Empúries exemplifica el creixement residencial i turístic, la Jonquera representa un cas particular dins dels municipis amb una elevada presència de població d’origen estranger, ja que la seva realitat no es pot entendre sense el factor fronterer. Segons l’Idescat, el municipi se situa en percentatges que oscil·len entre el 30% i el 40% de població estrangera segons l’any, fet que el situa entre els municipis amb una proporció més alta de Catalunya.

La seva alcaldessa, Míriam Lanero, defensa que la diversitat forma part de la identitat local des de fa dècades. "La Jonquera sempre ha estat un lloc d’arribada i de pas, i aquest canvi ha anat molt lligat a la seva activitat econòmica i a la seva ubicació estratègica", explica. La posició geogràfica ha convertit el municipi en un espai especialment dinàmic, on el comerç, la logística i els serveis associats al pas fronterer generen oportunitats laborals que atrauen població de diferents països.

"La Jonquera és un lloc de pas, de trobada i d’oportunitats. La nostra diversitat ens fa més forts com a comunitat"

Míriam Lanero

— Alcaldessa de la Jonquera

Aquesta realitat obliga l’administració local a treballar de manera constant en cohesió social i en l’adaptació dels serveis públics a una població plural. "També hi ha reptes vinculats a la precarietat laboral en alguns sectors i a la necessitat de consolidar trajectòries vitals més estables al municipi", assenyala Lanero. Malgrat aquests reptes, la diversitat forma part ja de la normalitat quotidiana. La majoria de persones treballen, formen famílies i participen en la vida del municipi.

En aquest context, l’Ajuntament aposta per polítiques d’acollida, educació i convivència comunitària com a eines bàsiques per garantir la integració. "La diversitat és estructural. No és un fenomen temporal, sinó el present del municipi", afirma. L’economia local està fortament vinculada al transport internacional, la logística, el comerç i els serveis associats al pas fronterer. Aquest model genera activitat econòmica, però també una elevada mobilitat laboral i vital.

Fomentar l'arrelament

A diferència d’altres municipis, el repte principal no és només integrar nova població, sinó fomentar l’arrelament en un territori en moviment permanent. "La gestió del canvi demogràfic és un repte constant, però també una oportunitat. Treballem perquè tothom tingui accés als serveis i se senti part del municipi". Per reforçar aquest objectiu, l’Ajuntament impulsat serveis d’acollida, programes lingüístics i projectes comunitaris. Espais com el Servei de Primera Acollida o l’Espai Comunitari per a Dones busquen generar vincles socials més enllà de la simple convivència administrativa.

La integració lingüística i social es treballa des d’una perspectiva transversal: D’una banda, amb serveis d’acollida i cursos de català, i de l’altra, amb projectes com el Pla Educatiu d’Entorn, que coordina escoles, entitats i administració. Aquest treball conjunt permet generar oportunitats educatives, socials i comunitàries més enllà de l’aula, i reforçar la integració des de diferents espais.

"El repte no és la diversitat en si, sinó com la gestionem"

Com a reptes, l'alcaldessa Miriam Lanero s'ha marcat garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats en un municipi amb una realitat molt diversa i canviant. Això implica equilibrar el creixement econòmic amb el benestar de les persones, reforçar els serveis públics i continuar construint un projecte de poble compartit. "La Jonquera és un lloc de pas, de trobada i d’oportunitats. La nostra diversitat ens fa més forts com a comunitat", conclou.

Pel que fa a Castelló d'Empúries l'alcaldessa Anna Massot reitera que "el repte no és la diversitat en si, sinó com la gestionem". Els reptes principals tenen a veure amb la complexitat del municipi, sobretot per la cohesió social i l’equilibri territorial. Hi ha qüestions que requereixen una atenció constant. D’una banda, la cohesió social: evitar que es generin dinàmiques de segregació o desigualtat entre barris o col·lectius. D’altra banda, hi ha qüestions com l’accés a l’habitatge, molt tensionat, o la convivència a l’espai públic, que requereix mediació i presència institucional. També és important gestionar les percepcions de seguretat, que sovint no responen exactament a la realitat de les dades, però que influeixen en la convivència.

Castelló, diu "té una economia dinàmica gràcies al turisme, però també vulnerable. Els principals reptes són reduir la dependència del turisme i la seva estacionalitat, la precarietat en alguns sectors laborals, la dificultat d’accés a l’habitatge o la necessitat de diversificar l’economia. També treballem per millorar la integració laboral i adaptar la formació a les necessitats reals del mercat".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents