De Colòmbia a la Jonquera: "Vaig arribar com a refugiat i he pogut reconstruir una vida segura a l'Empordà"

Arribar com a refugiat no és només travessar una frontera: és deixar enrere una vida sencera i començar des de zero en un lloc desconegut. G. B. P, de 33 anys, va arribar a Catalunya l’any 2018 fugint d’una situació personal complicada a Colòmbia. Sense recursos ni xarxa familiar va entrar al Programa de Sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional que gestiona Creu Roja, i va ser destinat a la Jonquera.

Programa d'asil

Avui, anys després, treballa, viu de manera independent i considera el municipi empordanès com casa seva. Quan va arribar, tot era incert. El que va marcar la diferència en els primers mesos va ser formar part d’un programa d’asil que dona prioritat d’atenció a famílies amb criatures, dones soles i també homes que estan en una situació de vulnerabilitat greu, com era el seu cas.

Cobrir les necessitats bàsiques

Va ser gràcies a l’allotjament dins d’aquest dispositiu d’acollida de fase zero que va poder cobrir les necessitats bàsiques i, sobretot, recuperar una mínima seguretat. "En aquell moment no tenia diners per comprar-me un gelat, un bitllet de tren per anar a la platja, ni tampoc per tallar-me els cabells, però entenia que tot era part del procés i que havia de donar el millor de mi mateix".

Aquell espai no era només un sostre, era el primer lloc on la vida tornava a tenir ordre i on va començar, de fet, el seu procés de reconstrucció personal. Va començar a aprendre la llengua, a entendre el sistema i a orientar-se cap al món laboral, explica. Després d’uns mesos, aquella fase inicial es va convertir en el punt d’inici d’una nova trajectòria vital.

El pas de la fase d’acollida a la vida autònoma va ser progressiu. La Jonquera és el primer pas d’un procés burocràtic que té com a finalitat proporcionar a aquestes persones la documentació completa que els permetrà viure i treballar en qualsevol municipi de l’Estat espanyol legalment. A l’Alt Empordà, Figueres també exerceix de seu per fer aquesta primera acollida.

Cap a una vida pròpia

Després de mesos dins el programa, va poder començar a treballar i establir-se. "Vaig tenir l’oportunitat de conèixer unes persones del poble que tenien restaurants i em van oferir feina". Aquell punt d’inflexió va marcar l’inici d’una vida pròpia. Després del recorregut des de Colòmbia fins aquí, el que defineix el seu present és la tranquil·litat que té a veure amb el fet d’haver trobat un lloc on viure, treballar i tornar cada dia a casa sense por ni urgències. "Començar de nou no ha estat anar a un lloc concret, sinó poder reconstruir una vida possible en un entorn segur". Ara, diu, "veig arribar persones que passen pel mateix que vaig viure jo i hi ha moltes històries que et toquen el cor".

Assegura que "no em mouria mai de l’Empordà". Un dels elements que més valora és la proximitat d’un municipi com la Jonquera: "M’ha permès viure en un entorn on tot queda a pocs minuts: la feina, els serveis i els espais bàsics del dia a dia. Estàs a 5 o 10 minuts de tot, de la feina, del CAP", diu. Darrere queda el passat per assolir una vida que ha anat trobant forma fins a convertir-se en quotidiana.

Subscriu-te per seguir llegint