Figueres acollirà el lliurament del primer Premi Joaquim Vallmajó per reconèixer la solidaritat a les comarques gironines

Davant l’onada creixent d’insolidaritat i menyspreu a la vida dels altres, un grup d’empordanesos i gironins han volgut aprofitar el llegat del pare Quim Vallmajó per a refrescar memòries i potenciar la pràctica de cooperació ben entesa a partir del seu record. Amb aquest objectiu, Figueres acollirà el divendres 24 d’abril el lliurament del primer Premi Joaquim Vallmajó, una nova distinció creada per reconèixer persones, entitats i col·lectius de les comarques gironines que destaquin per la seva tasca en els àmbits de la solidaritat, la cooperació, la pau, la veritat i la justícia social.

El premi està convocat per la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i neix amb voluntat de continuïtat anual. Cada any, el reconeixement es fa públic pels voltants del 26 d’abril, coincidint amb l’aniversari de la mort de Joaquim Vallmajó, cooperant i religiós empordanès assassinat a Ruanda el 1994.

Darrere d’aquesta iniciativa, hi ha hagut els antics components del Grup d’Empordanesos Empordaneses per a la Solidaritat (GEES), dissolt anys enrere, però que encara mantenen l’esperit de lluita i compromís social que sempre els va caracteritzar.

Josep Maria Bonet i Josep Lluís Tejeda, dos d’aquests membres de l’antic GEES, deixen clar que "més que un premi, és un reconeixement que farem cada any a alguna persona o entitat que hagin destacat per la feina feta". Les bases del guardó estableixen que s’hi podien presentar tant persones a títol individual com associacions, entitats, institucions i grups. "Tant la Coordinadora com nosaltres estem molt satisfets per la resposta obtinguda, ja que hem rebut tretze propostes, deu d’entitats i tres de persones", expliquen.

La convocatòria també preveia una recollida d’aportacions econòmiques, de manera que la quantitat reunida s’entregui conjuntament amb el guardó. El jurat està format per representants de la Coordinadora, de Justícia i Pau - Girona, de la família Vallmajó i del col·lectiu empordanès impulsor del premi, a més d’una presidència i una vicepresidència, càrrecs que ocupen Joan Surroca i Imma Parada, respectivament al costat de Bibiana Vallmajó, Xavier Punset, Martí Terés i Josep Lluís Tejeda com a secretari.

El guardó inclou un gravat creat expressament per Miquel Duran. L’acte de lliurament tindrà lloc, a les set de la tarda del 24 d’abril, a l’auditori de Caputxins amb una conferència de l’advocat Jordi Palou-Loverdos, gran coneixedor del tema Vallmajó, amb música d’Ansoumani Kouyaté i Enric Pérez.

Una vida al servei dels altres

Joaquim Vallmajó va ser un religiós empordanès dels Missioners d’Àfrica, els anomenats Pares Blancs, nascut a Navata el 21 de març de 1941 i ordenat sacerdot el 1965. Després de formar-se al seminari de Girona i d’entrar a la congregació missionera, va ser destinat a Ruanda, un país que acabaria marcant tota la seva vida. Hi va treballar en dues etapes, però sobretot a partir de 1972, quan hi va tornar de manera estable.

Més que un missioner en el sentit estricte, Vallmajó és recordat com un home molt implicat en la defensa dels més vulnerables. Va treballar amb refugiats i desplaçats enmig de la tensió creixent entre hutus i tutsis, i el 1991 va assumir la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba, al nord de Ruanda. Era una veu incòmoda perquè denunciava abusos, corrupció i la situació límit que patia la població civil.

El seu perfil encaixa amb el d’aquells religiosos que, en contextos africans de guerra i fractura social, van optar per quedar-se al costat de la població en lloc de marxar. Segons el testimoni recollit per persones pròximes i per reportatges posteriors, el darrer dels quals el va publicar l’EMPORDÀ, Vallmajó va tenir oportunitats de fugir, però va decidir continuar acompanyant els desplaçats i refugiats amb qui treballava.

Va desaparèixer el 26 d’abril de 1994, en ple genocidi de Ruanda, desencadenat després de l’atemptat contra l’avió del president Juvénal Habyarimana el 6 d’abril d’aquell any. Aquell genocidi, entre abril i juliol de 1994, va causar centenars de milers de morts, i és un dels episodis més devastadors de la història contemporània africana.

Sobre la seva mort, les fonts coincideixen que va ser assassinat a Ruanda, però el relat detallat del crim es va reconstruir després amb testimonis i investigacions periodístiques. Va ser arrestat i assassinat aquell 26 d’abril; altres informacions publicades posteriorment van atribuir la seva mort a militars o guerrillers del Front Patriòtic Ruandès, i durant anys ni tan sols es va saber amb certesa on havia estat enterrat.

Per això, Joaquim Vallmajó ha quedat en la memòria de moltes persones de l’Empordà, de l’Església catalana i dels ambients solidaris com un missioner compromès fins al final amb els drets humans, assassinat mentre intentava continuar al costat d’un poble atrapat per la guerra i la matança. Vallmajó i el castelloní Joan Alsina, assassinat a Xile el 1973, van tenir trajectòries paral·leles, sempre compromeses amb el fet d’estar al costat dels desvalguts i indefensos.

Subscriu-te per seguir llegint