Castelló d’Empúries impulsa tallers sobre dol migratori per posar nom a la tristesa de començar de nou

Hi ha persones que arriben a un nou país amb la idea de començar de nou. Troben feina, s’instal·len, aprenen a moure’s en un altre idioma i intenten construir una vida estable. Però sovint es dona un malestar que no apareix al principi del camí, sinó molt temps després. Un dia, sense esperar-ho, s’adonen que hi ha una tristesa de fons, una sensació d’haver deixat massa coses enrere, i que allò que senten té un nom, dol migratori. Un dol que no sempre es reconeix, que no té temps definit, i que apareix quan ja sembla que tot hauria d’estar en ordre.

De la consulta del CAP al taller

La idea dels tallers de dol migratori a Castelló d’Empúries neix d’una constatació que es repeteix a la consulta del CAP: hi ha malestars emocionals que no encaixen en cap diagnòstic clar, però que tenen molt a veure amb el fet d’haver migrat. Són persones que arriben amb símptomes d’ansietat, tristesa o desorientació, però que sovint no identifiquen que el que viuen és un procés de dol. Davant d’aquesta realitat, la referent de benestar emocional del CAP, la psicòloga Mercè Homs, s’ha format i ha impulsat la creació d’espais específics per poder posar nom, entendre i compartir aquesta experiència.

Viure en silenci

El concepte de dol migratori ajuda a posar paraules a una experiència que sovint es viu en silenci. "No es tracta d’un dol com el que es viu davant la mort d’una persona, sinó d’un procés més difús i complex, que apareix quan es deixa enrere un país, una cultura, una llengua i una xarxa de relacions. És un dol parcial, perquè allò que s’ha deixat no desapareix del tot, recurrent, perquè es pot reactivar amb el temps, i múltiple, perquè implica moltes pèrdues alhora. Sovint, les persones no són conscients que el malestar que senten forma part d’aquest procés", constata Homs. "Moltes vegades la gent ni s’ha parat a pensar que això té un nom", afegeix, "el dol migratori existeix, però no sempre s’identifica com a tal".

Espais psicoeducatius

A partir d’aquesta realitat, els tallers es plantegen com espais psicoeducatius on es treballa aquest malestar de manera estructurada. S’organitzen en sessions tancades, amb grups reduïts, on les mateixes persones comencen i acaben el procés juntes, compartint un recorregut que combina explicació, reflexió i experiència compartida. Els tallers de dol migratori es desenvolupen en sis sessions setmanals, pensades com un recorregut progressiu per entendre i elaborar l’experiència migratòria.

Les pèrdues

La primera sessió serveix per posar paraules a allò que està passant i entendre què és el dol migratori. A partir d’aquí, el treball s’endinsa en les diferents pèrdues que comporta migrar, la família, la llengua, la cultura o el reconeixement social, i en com aquestes absències impacten en la identitat. Integració En sessions posteriors es treballa la sensació d’ambivalència, aquella idea de no acabar de sentir-se d’enlloc, així com els símptomes emocionals que sovint apareixen i que poden confondre’s amb ansietat o depressió.

També es reserven espais per abordar situacions més complexes de patiment psicològic associat a la migració, i finalment es treballa la integració del procés, amb l’objectiu d’ajudar les persones a reconnectar amb la seva història i construir una identitat que inclogui les dues cultures. Més enllà de l’estructura de les sessions, el que dona sentit als tallers és el que passa dins del grup. Persones amb trajectòries migratòries molt diferents comparteixen un mateix punt de partida, el malestar emocional que sovint no havien sabut identificar com a dol. "La gent arriba amb molta necessitat, però quan tu li proposes el grup, la gent ve contenta i li agrada", explica Mercè Homs.

“La salut no només ve del metge o la psicòloga. També ve de la comunitat, de les relacions i de fer coses fora de la consulta”

Mercè Homs

— Psicòloga

Els grups de dol migratori reuneixen persones amb trajectòries diverses, però amb elements en comú que acaben emergint durant les sessions. Hi ha qui fa pocs mesos que ha arribat i encara es troba en plena fase d’adaptació, i també qui fa anys que està al país, però només recentment ha començat a posar nom al malestar que arrossega. També hi ha històries marcades per grans expectatives inicials que no s’han complert. "Tu vens amb una idea i quan arribes aquí no és real allò que t’havien dit", explica la psicòloga. "Gent amb estudis universitaris que tenien una posició reconeguda al seu país i que aquí acaben fent feines en supermercats o de neteja". Aquest contrast entre el que s’esperava i el que realment es viu es converteix sovint en un dels eixos centrals del treball emocional del grup, especialment quan apareixen sentiments de pèrdua d’estatus, desorientació o identitat fragmentada.

El treball dels tallers de dol migratori no s’acaba dins la sala del centre de salut. Un dels objectius és obrir ponts amb la vida comunitària, perquè el procés d’elaboració del dol també implica reconstruir vincles socials fora de l’espai sanitari. Per això, moltes de les persones que participen en els grups són convidades a connectar amb activitats del municipi, com tallers culturals, espais educatius o propostes esportives. "La salut no només ve del metge o la psicòloga. També ve de la comunitat, de les relacions i de fer coses fora de la consulta", resumeix Homs.

L’última edició del taller de dol migratori es va fer el mes d’octubre passat a Castelló d’Empúries, amb un petit grup de participants, però amb un impacte que els professionals consideren significatiu. Ara ja es comença a plantejar una nova edició, a mesura que es van detectant noves persones que podrien beneficiar-se d’aquest espai.

El projecte forma part d’un conjunt més ampli de grups psicoeducatius que s’activen segons les necessitats del territori. Entre aquests tallers hi ha també grups d’acompanyament al dol, d’ansietat, d’estrès laboral, d’higiene del son o de suport a persones cuidadores, alguns dels quals es treballen de manera conjunta amb altres professionals i entitats comunitàries.

Subscriu-te per seguir llegint