El fantàstic Palau-saverdera de l'agent McCow

Palau-saverdera, el poble abraçat per dos parcs naturals que ofereix atractius culturals admirables, s’ha batejat com el Balcó de l’Empordà, per la seva situació privilegiada al peu de la serra de Verdera i amb perspectives cap a la badia de Roses, la plana empordanesa i la sardana de muntanyes que les envolten. A l’hivern, el Canigó nevat, despunta a l’horitzó.

El municipi ha estat esmentat per escriptors que s’han referit a un producte local d’anomenada, el vi, i a la rondalla palauenca dels bruixots. Així, de J.V. Foix, tenim el poema Ho sap tothom, i és profecia: "A cal fuster hi ha novetat / De Pau i Palau-saverdera/ Porten les mels de llur cinglera/ i omplen els dolls de vi moscat". Carles Fages de Climent, a Les bruixes de Llers, recull la tradició de l’existència de bruixots palauencs: "Cada llersenca a Palau troba un èmul,/ mentre es pentina a sol batent/ i s’emmiralla al llac blau que es fa trèmul/ de l’alimara d’Orient".

L’agent Nofre McCow

José Luis Bartolomé és un activista local polifacètic i col·labora com articulista a l’EMPORDÀ. Ha creat l’agent Nofre McCow, que resol casos que tenen lloc en el municipi i barreja elements de ficció, plens d’humor i d’ironia, amb flaixos de diversos capítols de la història i costums d’un poble rebatejat amb diversos topònims per despistar la curiositat del lector. D’aquesta manera, el mateix nom del protagonista Nofre McCow, resulta d’anglicitzar el cognom Macau, tan comú a Palau, i el nom Nofre és una picada d’ull a l’ermita local dedicada a Sant Onofre, tan emotiva per als palauencs.

Les gestes de l’agent McCow s’han publicat en dos llibres: Crim a la capella blanca i Segrest a Bellevue i estan relatades amb un estil molt directe, trufat de sentit de l’humor i amb l’ús d’anglicismes, ja que el propi autor esmenta que va ensenyar la llengua d’Agatha Christie durant trenta-set anys. El mèrit de les dues obres, a més del plaer que brinda la seva lectura, és la descoberta de diversos indrets del municipi a partir de les seves descripcions, on conta, fets fantasiosos que han esdevingut (literàriament) a Palau.

El Balcó de l’Empordà

El mirador de l’entrada del poble dona la benvinguda al visitant i li permet fruir còmodament d’un bell paisatge, que aquí esdevé una amena lliçó de geografia catalana i tota una invitació a descobrir els encants del terme. Palau està situat entre el poble de Pau i la vila de Roses i així Bartolomé juga amb els dos topònims: "Gaudir de benestar d’un poble (Palau) ubicat entre vinyes i oliveres de pau i un jardí de roses".

Palau, com a Balcó de l’Empordà, té una urbanització anomenada Bellavista, on fictíciament es trasllada un dels protagonistes del Segrest a Bellevue: "... quan va descobrir que la mansió de la urbanització palauenca de Bellavista, anunciada a la revista de distribució gratuïta Amigos, tenia millor panoràmica i més volum d’edificació que el bungalou selenita de Tudela".

Les investigacions detectivesques de McCow el porten a la Font de Dalt, que té molta requesta per proveir-se d’aigua bona i de franc: "La Font havia estat escenari per convocar les muses de la poesia i de la música de sardanes, de berenars en colla, de balls de gatzara, d‘ombres fresquívoles que proporcionaven de franc els arbres que l‘envoltaven. L‘explotació comercial de la font podria haver estat un mannà de riquesa numismàtica per a les arques municipals, pelades i escurades de cuques i bitcoins".

La sureda del Bach és un bosc singular que sorprèn per la mida de les alzines sureres en un entorn que ha estat artigat per al conreu i que ha sofert el flagell dels incendis. Per la seva proximitat i fàcil accés des del nucli urbà, ha estat també escenari d’un relat de l’inspector McCow, que apareix com La Roja: "És un bosquet animat amb fades, parelles festejadores, concerts de refilades d‘aus canores, follets entremaliats i fulles firaires cada tres mesos (quines al·literacions tan boniques!) [sic]. Era el tradicional locus amoenus, el lloc amè, ombrejat, edènic, on anaven a passejar i asserenar l’esperit la gent els dies en què no es trobaven de filis".

Palau té als dos extrems dues muntanyes esventrades per sengles pedreres, anteriors a l’obligació de la restauració ambiental. Una visitant pregunta a McCow per l’origen d’aquestes cicatrius geològiques: "La caiguda de dos meteorits en temps immemorials? La recerca de tresors propers a la muntanya màgica de la serra de Roda? Algun càstig bíblic per la pèrdua de la fe en l‘Antic Testament que hagués invocat a les seves homilies mossèn Franciscus Gallaret i Nogareda? -Mines, Flora, les roques foradades eren d‘explotació minera".

Bartolomé, en boca de McCow, deixa volar a imaginació i fantasia de tal manera que un ingredient secret de la Coca-Cola es va trobar a la Font de Dalt de Palau. També fantasieja en què l‘intent d‘infanticidi d‘Isaac per part del seu progenitor Abraham s‘havia produït sobre una de les pedres de la muntanya del mas Isach. Fins i tot, fabula que l’excolònia portuguesa situada en territori xinès deu el nom a un il·lustre palauenc anomenat, és clar, Macau i qui sap si és parent de l’agent McCow; Se non è vero...

Subscriu-te per seguir llegint