Dones al mar del Cap de Creus: Elena Manera i Pat Bros expliquen la seva lluita al timó d'un ofici en perill d'extinció

Elena Manera, de 29 anys, és una de les poques dones que són patrones d’una barca de pesca artesanal a Catalunya, el San José, una embarcació tradicional del Port de la Selva. Representa la quarta generació d’una família dedicada al mar, però la seva història també posa de manifest els grans reptes del sector: la manca de relleu generacional, les condicions econòmiques difícils i la supervivència de la pesca artesanal.

Rodat al Cap de Creus

El curtmetratge La Prona, dirigit per la cineasta Maria Contreras que té una durada de 18 minuts, mostra la vida de l’Elena combinant ficció i realitat. Rodat al Cap de Creus, Llançà, Cadaqués i al Port de la Selva, el film recrea la seva infància a bord amb el pare, en Salvador Manera, i els moments actuals com a patrona. Durant les escenes de pesca, Elena compta amb la seva amiga i companya de barca, Pat Bros, que l’acompanya i amb qui ha sortit durant molt temps a pescar.

El curt segueix un viatge des del passat fins al present, mostrant com es viu cada dia a la mar i els rituals que envolten la pesca artesanal. Segons l’Elena, "hi ha una escena que se suposa que soc jo de petita amb el meu pare pescant a la barca, i després automàticament es trasllada al moment present de jo pescant com a patrona amb la Pat a l’embarcació. Es viu el que seria l’últim dia de l’embarcació, perquè jo me l'he de vendre, perquè ja no és rentable, no és econòmic. Tot això és ficció, però la situació és molt realista". La pesca artesanal a la seva zona és avui gairebé inviable.

Elena explica que "els joves no volen entrar al sector perquè no hi ha incentius ni rendibilitat econòmica, i les barques són velles i costoses de mantenir i cal navegar cada cop més lluny per trobar peix". A més, les normatives i la burocràcia europea imposen requisits complicats i difícils de complir, com mesures i registres que no s’adapten a les embarcacions tradicionals. "Tot plegat fa que el relleu generacional sigui gairebé impossible i que molts vaixells i oficis tradicionals estiguin en perill d’extinció", afegeix. Ser dona en aquest ofici afegeix un repte addicional.

Elena comenta que, malgrat que "el meu pare sempre em va donar l’oportunitat per trencar aquestes barreres i demostrar que no és una feina d’homes, que no és una feina on has de ser superforta i que el mar no és qüestió de gènere", hi ha obstacles pràctics, "com conciliar els horaris de pesca amb la vida personal". "Jo ara si tinc un fill o una filla… com m’ho munto? Si surto a pescar a les 5 del matí, què faig amb els nens?", reflexiona.

Per a l’Elena, el curt La Prona no és només una dramatització: és una reivindicació. Permet posar en valor la pesca artesanal, mostrar la dificultat del relleu generacional i donar visibilitat a les dones en un sector tradicionalment masculí. "Des d’un punt de vista artístic i molt bonic, es reivindica el que es dona dins del món pesquer, ens empodera i també parla d’un relleu que gairebé no existeix", assenyala.

Durant aquests anys, l’Elena ha combinat la pesca amb tallers educatius sobre el mar, el consum local i la sostenibilitat, inspirada pel seu pare, que també és clown i sempre ha buscat fer pedagogia del mar a través d’obres i tallers. Aquesta tasca li permet continuar vinculada al mar, transmetre el seu valor a la gent jove i, alhora, combinar-ho amb els estudis universitaris en fisioteràpia, sense perdre les arrels familiars ni la passió pel mar: "Cal tenir un pla B perquè viure només del mar és gairebé impossible".

Pat Bros: entre la mar, el curtmetratge i la vida familiar

La mirada de Pat Bros, de 39 anys, completa un mateix relat. Explica com va viure la gravació del curtmetratge, que tot i ser ficció, reflecteix situacions molt reals del dia a dia de la pesca artesanal: "Abans de gravar, la directora ens va proposar que altres actrius poguessin interpretar la nostra història, però van decidir que seria molt complicat. Gravem amb una barca, fent un ofici difícil, i no és fàcil simular-ho. Tot el que vam mostrar és la nostra vida, el nostre treball, amb la veritat de cada jornada al mar".

Per a la Pat, aquest curtmetratge és una finestra a la realitat d’un ofici amenaçat per l’extinció i la manca de relleu: "És cinema de ficció, sí, però podria representar qualsevol família de pescadors que es planteja si continuar o no. Gravem sense haver de representar res, perquè és la nostra vida".

Pat Bros és professora en un institut de secundària: subsistir de la pesca és gairebé impossible: Ser dona i mare és difícil de conciliar amb el món de la pesca: "Aquest any no puc sortir a pescar perquè la meva filla és petita i la conciliació és gairebé impossible. El meu marit té guàrdies de 24 hores i no hi ha suport familiar suficient. Però no renuncio; espero tornar a fer temporades d’estiu quan la meva filla sigui més gran". Aquesta situació posa en relleu la dificultat de compaginar ofici, família i formació: Pat també està acabant un mòdul de mecànica per completar la titulació de patrona local, una formació que va haver d’interrompre fa uns anys per maternitat.

A més de la pesca, la Pat dedica temps a la divulgació: tallers, xerrades i activitats a escoles, instituts i comunitats sobre pesca sostenible i artesanal. La seva veu aporta la perspectiva de la dona i de la generació jove: "Intentem inspirar nenes i nens, mostrar que aquest ofici és possible i valuós, però la realitat econòmica és dura. La pesca artesanal requereix moltes hores i suport, i avui no sempre hi és".

La Pat destaca que quan va a les escoles "expliques la part bonica: la sortida del sol, el contacte amb l’aigua i amb la mar, el coneixement de la flora, la fauna i la biodiversitat, la cura dels nostres fons marins. Vols transmetre tot això que és positiu. Però, si parles en termes econòmics, la realitat és que no compensa: hi has de dedicar moltes hores i sovint necessites un altre ofici paral·lel per poder arribar a final de mes. Has de fer malabars per guanyar-te un sou digne, perquè no hi ha res segur; cap dia és segur".

Aquest any, a més, ha estat especialment dur, assegura. "No pel fred, com pels temporals que han afectat la costa: llevantades una darrere l’altra, tramuntanades, mestral… Ha sigut un autèntic bucle meteorològic i una temporada molt complicada".

Desigualtats

Pat també denuncia la manca de recursos i la desigualtat respecte d’altres sectors: «Veiem embarcacions espectaculars, finançades amb diners públics, destinades a la vigilància marítima en àmbits com els Mossos d’Esquadra o els Agents Rurals, mentre nosaltres continuem treballant amb barques dels anys setanta i motors antics. Hem presentat projectes sostenibles, amb vaixells elèctrics i prototips molt ben preparats, però el suport que necessitem no arriba. Això no és només una injustícia econòmica; és una amenaça real per a la continuïtat de l’ofici i de la nostra cultura marítima».

El curtmetratge, més enllà de la ficció, dona pes a la dona, a la família i al relleu generacional: "Tot dona un pes especial: a la dona, a la filla, a la mare. Mostra la resiliència de qui està al mar cada dia, però també la fragilitat d’un ofici que necessita suport real per continuar". Tot i considerar-se una persona optimista: "veus que les restriccions són cada vegada més dures i que les mesures proposades són encara més estrictes. Veus que la situació no millora i això et fa decaure molt".

Amb la mirada posada en el futur, Pat Bros manté l’esperança: "Encara que la situació sigui difícil, continuem endavant. La nostra passió per la mar i la pesca és més forta que els obstacles. Volem que aquest ofici sobrevisqui i que la nostra veu arribi, tant a les escoles com a les institucions que poden ajudar a preservar-lo".

Perseverança i resiliència, plasmades en un treball cinematogràfic que ja s'ha estrenat a Barcelona. Després, La Prona iniciarà un circuit de festivals durant els pròxims dos anys, amb l’objectiu també d’apropar la pel·lícula a les comunitats pesqueres locals perquè el públic pugui connectar amb una història de vida, esforç i compromís amb el patrimoni marítim local i català. Aquest estiu es projectarà al Port de la Selva, un dels espais on es va rodar.

'La Prona' de Maria Contreras

Maria Contreras és una fotògrafa documental, cineasta amb màster en la ESCAC i docent. Col·labora amb The New York Times i Bloomberg. La seva obra se centra en com les dones qüestionen i reformulen estructures patriarcals, amb una trajectòria reconeguda internacionalment, també amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya. Després d'anys en el fotoperiodisme, amplia la seva pràctica cap a la direcció cinematogràfica.

Subscriu-te per seguir llegint