Cèlia Garbí, alcaldessa de l'Armentera: "Ens falta una escola amb cara i ulls, és un greuge per al poble"

Cèlia Garbí Lamich (Barcelona, 1960) viu a l’Armentera des de l’any 1983. Professora d’Història de l’institut de Palafrugell, va encapçalar, l’any 2023, una candidatura d’independents amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

A poc més d’un any per acabar el seu primer mandat, quina planificació té, ara?

De fet, tenim diversos projectes, encara. El de més envergadura és el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), que aquest any es va concedir tard i, a nosaltres, ens ha tocat pel 2027. Farem el clavegueram de cinc punts del poble i aprofitarem per asfaltar dos carrers. Aquest any, també, cobrirem la pista poliesportiva, ja que l’Armentera no té un local prou gran i tancat per, en cas de mal temps, acollir esdeveniments com, per exemple, la Festa d’Estiu. També hem d’anar preparant la parcel·la perquè es contrueixi l’escola nova.

Què hi tenen previst fer més al PUOSC?

A les clavegueres del poble, hi ha alguns punts que s’han pogut arreglar, però estan molt malmeses. Però fer les clavegueres no és res que llueixi molt, però nosaltres ho hem posat com a prioritari, perquè considerem que és una qüestió de salut pública.

Els ha portat problemes?

Constantment anem apagant focs. Obrim i no hi ha claveguera, per no parlar dels carrers del poble, que és una assignatura pendent, que quedarà per poder fer amb una altra subvenció important. L’estat dels carrers del poble és lamentable.

Però van acabar l’any passat amb la rehabilitació de la façana de la Casa de la Vila...

Sí, això ens ha fet molta il·lusió!. S’havia de refer, perquè no s’havia fet cap manteniment i aquesta façana tenia una esquerda greu. Vam aprofitar per pintar i canviar el rètol. Estem molt contents d’aquesta façana. Ens agrada més que hi posi "Casa de la Vila" que no pas "Ajuntament de l’Armentera".

La manca de pressupost al Govern de la Generalitat manté bloquejada l’escola nova. Què suposa això per a vostès?

Bé, per a l’Armentera és un greuge molt important. Fa 15 anys, teníem una escola de poble i va haver-hi una sèrie de problemes, es va esfondrar i van decidir tirar-la a terra. Després de tota la vida amb escola, tenir barracons, ara, que ja estan en un estat deplorable, ja que tenen dotze anys, fa que volguem una escola nova. De fet, això no afecta la quantitat de nens que vénen a l’escola, que funciona molt bé i hi ha un bon equip educatiu que la fa funcionar. Només ens falta una escola amb cara i ulls. Trobo que és un greuge comparatiu referent a altres pobles.

El fet d’haver superat la xifra dels mil habitants no ha influït?

De fet, el departament d’Educació ja va dir a l’anterior consistori que érem dels primers, però no s’ha pogut presentar el projecte de l’escola perquè no s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat, encara. La qüestió política frena tot això.

Quines assignatures pendents té més l’Armentera?

La dels carrers és molt urgent, perquè tenim asfalt que s’està esfondrant. L’anterior consistori va fer la zona del centre, però tots els carrers del poble estan molt malmesos. Nosaltres ens hem hagut de posar al dia amb el manteniment del poble. Una altra assignatura pendent és el pàrquing de Can Caussa, que hi ha al costat de l’església. Sí que és veritat que, a nivell econòmic, hem estat conservadors aconseguint reduir l’endeutament.

Segueixen lluitant contra el Parc eòlic de la badia de Roses. Aquest diumenge, a l’Escala, hi ha una nova mobilització...

Sí, però, de moment, el Plemcat es troba aturat. Tenim amenaces amb el PLATER, que es vol executar sense tenir en compte les opinions dels Ajuntaments i hi presentarem al·legacions. Tots els Ajuntaments hem fet una xarxa per anar junts i això no havia passat mai.

Aquí són al tram baix del riu Fluvià. S’avenen amb els altres pobles per vetllar-hi?

El riu està molt degradat i s’ha de fer alguna actuació. Fem reunions i tenim bona entesa. El riu, però, és un tema més complex perquè els interessos no són coincidents. El plantejament de les obres se segueix amb la CUA, la comunitat d’usuaris del Baix Fluvià, que analitza la situació i permet fiscalitzar les obres del riu.

Com els va amb la Memòria Històrica?

Estem molt satisfets d’haver engegat aquest projecte amb un grup de ciutadans del poble, que s’ha dedicat a recollir fotografies i escanejar-les. Tenim més de mil fotografies que la gent ha cedit a aquest projecte. És un patrimoni del poble que, si es perd, ja no sabrem qui som.

Subscriu-te per seguir llegint