L'ampliació de l'Hotel Portlligat de Cadaqués que Dalí va imaginar i que mai es va fer realitat

L’Hotel Portlligat formava part del paisatge vital i creatiu que envoltava Salvador Dalí a Cadaqués. Inicialment, l’hotel va ser un merendero, després es va convertir en restaurant, i més tard s’hi van afegir habitacions, banys i terrasses. A poc a poc, a trossos, es va construir l’hotel sobre la muntanyeta.

Les reformes consecutives van anar consolidant l’establiment com un referent turístic i cultural de la Costa Brava. Aquest tipus de creixement gradual coincideix amb la manera com també evolucionava la veïna Casa de Salvador Dalí a Portlligat, avui Casa-Museu Salvador Dalí, desenvolupada entre 1930 i 1982 a partir de petites barraques de pescadors annexades progressivament. Segons la documentació conservada per la Fundació Gala-Salvador Dalí, Dalí concebia l’espai habitat com una obra en evolució constant, més propera a un organisme viu que a un edifici planificat.

Dalí i Pelayo Martínez

Ubald Pell, antic propietari de l’Hotel Portlligat, conserva el record d’un episodi poc conegut: Salvador Dalí va dibuixar una possible ampliació de l’hotel durant l’època en què el pare de Pell volia fer créixer l’establiment familiar. Es tracta d’un esbós conceptual, publicat posteriorment en un llibre després de la mort del pintor. "Era un dibuix com els que es fan abans que treballi l’arquitecte". L’arquitecte vinculat al projecte era Pelayo Martínez, la família del qual va conservar el dibuix en propietat.

Reformes més modestes

Dalí acostumava a formular idees espacials mitjançant croquis intuïtius que posteriorment eren interpretats per arquitectes professionals. Tot i la implicació del geni, aquella ampliació mai no es va executar i l’hotel va continuar evolucionant mitjançant reformes més modestes.

Segons explica Pell, fa poc una exposició de la família Martínez va recuperar aquesta obra com una de les peces més significatives de la història de l’hotel.

Interès pel paisatge local

Però la relació entre Portlligat i Dalí anava més enllà de la proximitat física. L’artista mantenia un interès constant per l’entorn i la manera d’entendre el paisatge local. Va ser Dalí qui va impulsar la primera paret de pedra seca a Portlligat, a l’hotel. "Va ser ell qui va decidir que es fes així", explica Pell. El pare de Pell es queixava pel cost, però Dalí volia que es respectés el seu criteri. La pedra seca, avui reconeguda com a patrimoni cultural mediterrani, responia a la fascinació de Dalí per les formes geològiques del Cap de Creus, paisatge que considerava essencial en la seva imaginació artística i que apareix reiteradament en la seva obra pictòrica.

Aquesta intervenció va marcar l’inici d’una manera de construir que després es va estendre en altres edificacions de la zona.

Un trampolí "vestit" per Dalí

Són diverses les històries de l’hotel en què va intervenir Dalí. Una de les més curioses fa referència al trampolí de deu metres de la piscina. "Hi va haver queixes dels veïns i volien tirar-lo a terra. Dalí va intervenir i el va 'vestir de canyes'", explica Pell.

Amb el temps, la memòria del trampolí es va anar diluint, i els veïns se’n van oblidar, però continua sent un exemple del compromís de Dalí amb el lloc i de la seva participació en detalls que transcendien l’art.

Subscriu-te per seguir llegint