La història de Dino Pavese i l’èxit dels gelats italians d’Empuriabrava

Originari de Santo Stefano Belbo, al Piemont italià, Dino Pavese va ser un més, dels molts europeus que cada any escullen Empuriabrava per passar-hi unes setmanes, o uns mesos, gaudint de la privilegiada qualitat de vida de la marina de Castelló d’Empúries. El 1975, Pavese va comprar un petit local a segona línia de mar, a la zona comercial. "Era l’antiga oficina de venda de l’edifici, i Dino i la seva família la utilitzaven com a apartament 15 o 20 dies a l’any, fins que un dia es va dir: "Estic cansat d’Itàlia". Així que va venir a Espanya i va obrir una gelateria a Empuriabrava.

Qui explica aquesta història és Valter Rosso, el seu gendre, que, després de visitar la seva futura dona a Empuriabrava un parell d’estius, el 1981 va decidir també deixar la feina a Itàlia i instal·lar-se a l’Empordà per ajudar el seu sogre. No sabia res del negoci, però avui, 45 anys més tard, dirigeix Gelati Dino Gruppo amb els seus dos fills, la Sara i l’Stefano.

Creixement controlat

La gelateria d’Empuriabrava s’ha convertit, gairebé mig segle després, en una xarxa de 40 botigues i té presència a Barcelona, Madrid, Andalusia, França, el Marroc i Qatar. Amb prop de 200 treballadors i amb tot el capital en mans de la família, Gelati Dino té un volum de negoci de 13,5 milions d’euros a l’any. "Una mica més de 16 milions amb el sell-out de les botigues franquiciades", matisa Stefano Rosso, que, a punt de complir els 30 anys, té molt pes en els projectes d’expansió de la firma.

L’expansió és un concepte clau per entendre què és avui Gelati Dino. "Creixem al ritme que ens permet el mercat i que podem assumir amb el nostre capital. No ens plantegem ser l’empresa de gelats més gran del món", remarca el petit dels germans Rosso. No obstant això, el seu pare de seguida matisa que ell i Dino Pavese sempre van tenir clar això d’anar més enllà de la primera botiga d’Empuriabrava. "Dos anys després ja teníem l’establiment de Roses, al carrer de Sant Elm, i després el gran d’aquí, d’Empuriabrava, i també veníem a clients de Llançà, el Port de la Selva...". Tot i que el moment clau va ser l’entrada en el que avui continuen considerant el "pulmó" de la companyia: la ciutat de Barcelona.

"Recordo un senyor de Manresa que venia molt a la gelateria d’Empuriabrava i que sempre ens deia que havíem d’obrir a Barcelona, que allà hi havia una gelateria amb un nom que no entenia, on la gent feia cua al carrer per comprar gelat", explica Valter Rosso, que, amb el seu sogre, no va dubtar a agafar el cotxe i posar rumb a la capital per veure si allò era veritat. "I ho era. Era octubre i hi havia gent esperant al carrer per comprar un Häagen-Dazs".

Pavese i Rosso van decidir llavors que Gelati Dino també obriria a Barcelona. Va ser el 1993, en ple passeig de Gràcia - "un carrer molt diferent del que és ara" - i després a Sants i a la Barceloneta - "on el primer any perdíem diners i ara passen riuades de gent cada dia per davant del negoci" -... Avui Gelati Dino ja no és al passeig de Gràcia - "no seria rendible amb els preus actuals" -, però té una dotzena de punts de venda a la capital catalana, incloent-hi tots els grans centres comercials: L’Illa, el Maremàgnum, l’Splau...

Garantir l’excel·lència

"Nosaltres som gelaters que venem gelats, no fabricants de gelats que tenen botigues". L’origen de Gelati Dino són les gelateries. Un producte artesanal i, com detalla Valter Rosso, "la fàbrica neix perquè les botigues venen molt, no al revés". El 2003, una dècada després de la seva arribada a Barcelona, Gelati Dino va inaugurar una nova seu de producció de 5.000 metres quadrats a Empuriabrava. La mateixa que, amb l’ampliació del 2015, continua sent l’origen de tots els productes que es venen a les botigues. "El gelat de pistatxo de Qatar és el mateix gelat de pistatxo de Roses, Platja d’Aro o Barcelona". Un control del procés, amb el mateix Stefano Rosso molt pendent del que passa a la sala de producció, que serveix per garantir la excel·lència del producte.

"El nostre negoci són les gelateries, però sempre hem venut a restauradors, perquè ens ho han vingut a demanar; ja des de l’època en què érem al passeig de Gràcia". Stefano Rosso quantifica en "aproximadament el 20% de la facturació" la part que "procedeix del B2B [business-to-business, transaccions entre empreses], més enllà de la venda directa a les gelateries".

Ara mateix, la companyia compta amb dues marques complementàries -Compagnia del Gusto i Pavese Gelato Creativo-, en una diversificació que, com en el cas de les ampliacions del centre de producció, ha arribat com a fruit de les necessitats del negoci de les gelateries. "Quan el 2011 obrim la botiga al Marroc, ens trobem que, per oferir allà el mateix nivell de qualitat que aquí, necessitàvem deixar de comprar productes semilaborats i produir-los nosaltres aquí", explica Valter Rosso, en referència, per exemple, a les pastes de fruita seca o de cítrics que s’afegeixen als gelats i que són les que es comercialitzen a través de Compagnia del Gusto. Amb l’altra marca, Pavese Gelato Creativo, distribueixen gelats a la restauració o creen gelats per a restauradors que demanen gustos especials per als seus clients.

Sense oblidar el passat

Explorar aquestes dues vies, també a través del canal Horeca (hotels, restaurants i càterings), són dos dels plans dels Rosso, però sempre sense oblidar la seva vocació principal: la de gelaters. Buscant nous mercats -arribant a punts de la Costa Brava on encara no tenen presència, treballant més a Andalusia i explorant oportunitats com quan en els últims anys han obert punts de venda a França i Qatar-, mentrestant, en paraules de Valter Rosso, tenen clar que "la visió de la família per a la gelateria del futur és mirar al passat".

Subscriu-te per seguir llegint