El càstrum visigot de Roses, el jaciment que vigila la badia des de fa catorze segles

El càstrum visigot del Puig Rom és, probablement, el jaciment que millor explica per què Roses ha estat un punt estratègic al llarg dels segles. Situat al cim d’un turó que domina l’antic nucli de Rhode-Roses, la badia i l’accés al port, aquest poblat fortificat altmedieval va estar habitat entre els segles VII i VIII i conserva restes d’habitatges, sitges i carrers dins un recinte emmurallat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Després de la invasió islàmica, el seu valor estratègic va disminuir, provocant que la població baixés a la plana a la recerca de millors terres i seguretat. La seva força patrimonial, però, no és només arqueològica: també és paisatgística. Des d’aquí, la lectura de la història i la del territori coincideixen en un mateix balcó sobre la Mediterrània.

La situació dominant del Puig Rom és una de les claus de la seva rellevància. El recinte es va aixecar en un punt alt i estratègic, visible sobre tota la badia, però amagat des del mar per la mateixa massa del Puig Rom, una disposició que reforçava la seva funció defensiva. Aquesta combinació entre control visual del litoral i protecció natural ajuda a entendre per què el jaciment continua sent avui un espai tan potent també des del punt de vista turístic: no és només un lloc per veure restes, sinó un lloc per entendre el paisatge que aquelles restes vigilaven.

Una descoberta del 1917

Quan es parla de la descoberta del càstrum, la data més rigorosa és 1917. Aquell any, Joaquim Folch i Torres hi va dur a terme les primeres excavacions i en va elaborar una primera planimetria, sent el primer a identificar indicis clars de l’existència del poblat. Més endavant, les campanyes de 1946 i 1947, vinculades a Pere de Palol, van permetre definir millor la muralla, la porta, les cambres i les sitges, i van consolidar el jaciment com una peça fonamental per a l’estudi del període visigot al nord-est peninsular.

Troballes d’una comunitat viva

Les troballes arqueològiques apunten que el Puig Rom no era només una fortalesa, sinó un nucli habitat. Les excavacions hi han localitzat monedes visigodes i romanes, sivelles i claus de bronze, molins rotatoris de pedra, ploms de pesca, ceràmiques, vidres i objectes d’ús quotidià, a més d’estructures domèstiques i sitges. Tot plegat dibuixa un assentament amb activitat econòmica i vida diària, més enllà de la simple funció militar, i reforça la idea que el jaciment és una finestra privilegiada a un període històric encara poc conegut a l’Empordà.

Lluny de ser un espai fossilitzat, el Puig Rom continua generant recerca. Les campanyes de 2022 i 2023 han permès localitzar i excavar un pou ja documentat per Folch i Torres, identificar una porta tapiada no assenyalada en la documentació anterior i descobrir dues noves torres, les números 9 i 10. A més, els materials recuperats han aportat indicis per plantejar una cronologia més antiga de la muralla que la tradicionalment acceptada.

Les mateixes intervencions també han inclòs feines de desbrossament, neteja i protecció del conjunt, indispensables per a la seva conservació i futura lectura pública.

Conveni renovat

Aquesta reactivació no és puntual. El febrer d’aquest 2026, l’Ajuntament de Roses i la Universitat Rovira i Virgili van renovar el conveni de col·laboració per continuar investigant el Puig Rom i l’assentament del port del sector hel·lenístic dins el quadrienni 2026-2029. L’acord preveu una aportació municipal anual de 40.000 euros i inclou excavacions sistemàtiques, catalogació de materials i activitats de difusió i educació. Dit d’una altra manera: el jaciment no només es conserva, sinó que es treballa perquè tingui més coneixement científic i més retorn social.

Ara bé, la sensació que es tracta d’un element patrimonial visitable força desaprofitat continua damunt la taula, sobretot perquè el recinte existeix i ajuda a entendre com era un poblament important en el territori del cap de Creus.

Un recurs turístic amb força

Donant continuïtat a aquesta clau de turisme patrimonial, el càstrum juga una carta molt pròpia: és un lloc d’alt valor, però encara amb una experiència de visita relativament tranquil·la. L’accés és lliure durant tot l’any i el lloc forma part d’una passejada senyalitzada de 2,7 quilòmetres, d’uns 50 minuts, que el mateix portal turístic de Roses presenta com una manera de descobrir un dels jaciments visigòtics més importants de la península amb vistes sobre la badia.

A això s’hi afegeixen activitats guiades impulsades des de l’àrea de Turisme de l’Ajuntament, com Roses a Peu: Visigots, panoràmiques i megàlits, programada el 30 de maig de 2026, que converteixen el jaciment en una experiència combinada d’arqueologia, senderisme i paisatge.

Enclavaments comparables

Toca comparar, per intentar entendre la potencialitat del jaciment davant d’altres indrets semblants a la resta de la península Ibèrica o a les Illes. Els paral·lels estrictes amb el Puig Rom són escassos. De fet, el mateix Ajuntament de Roses ha sostingut sovint que, entre les fortificacions visigòtiques equiparables, és la més ben conservada i que no se’n coneix cap altra de comparable a la península des del punt de vista tipològic. No obstant això, sí que hi ha altres grans jaciments visigots amb què es pot establir una comparativa útil. Un dels més destacats és València "la Vella", a Riba-roja de Túria, considerat per la Generalitat Valenciana un dels exemples més notables d’assentament militar visigot de la península i impulsat com a futur gran parc arqueològic. També sobresurt Recópolis, a Zorita de los Canes (Guadalajara), fundada per Leovigild l’any 578, una ciutat de nova planta de prop de 33 hectàrees amb muralla, torres, palau i església palatina. I, en un altre registre, el Tolmo de Minateda, a Hellín (Múrcia), té una importància extraordinària per la seva dimensió urbana, amb basílica, palau episcopal i centre d’interpretació.

Si es mira la rellevància històrica en termes polítics i urbans, Recópolis pesa més: és una fundació reial, planificada i monumental. Si es valora la dimensió eclesiàstica i urbana, el Tolmo de Minateda ofereix un conjunt més complet i més complex. I si es posa el focus en el desenvolupament actual com a parc arqueològic científic i turístic, València "la Vella" està vivint un moment de forta projecció. Però el Puig Rom manté una singularitat molt difícil de replicar: és un recinte fortificat costaner, excel·lentment situat sobre una gran badia mediterrània, amb una lectura claríssima del territori i una tipologia que les fonts locals consideren pràcticament sense equivalent peninsular. En termes de turisme cultural, això el converteix menys en "una altra ciutat visigoda" i més en la fortalesa que millor resumeix la relació entre defensa, paisatge i poder a la Roses altmedieval. Aquesta és, precisament, la seva gran força.

El càstrum forma part d’un catàleg real d’actius patrimonials de Roses, embolcallat per la rellevant presència de megalits funeraris, d’una extensa xarxa de parets i barraques de pedra seca, el recinte de la Ciutadella i el castell de la Trinitat, la restauració del qual encara avui desperta opinions contraposades. En una època en què la desestacionalització turística és en boca de tots, a Roses no li falten arguments per a potenciar-la.

Subscriu-te per seguir llegint