Medi ambient
La tramuntana i la salut mental a l’Empordà: què hi ha de mite i què diu realment la recerca
Diversos autors i estudis han intentat aclarir fins a quin punt el vent més emblemàtic de la comarca afecta l’estat d’ànim, la salut i el comportament de la població, però la conclusió és menys rotunda del que diu la tradició popular
L'Escala, encarada a mar, és und els paisatges simbòlics de les tramuntanades. / Basili Gironès
La tramuntana és molt més que un fenomen meteorològic a l’Empordà. És paisatge, és llum, és identitat i també és una de les grans explicacions populars a l’hora d’interpretar el temperament de la comarca. Des de fa uns dies, la comarca registra un episodi de vent fort del nord que feia temps que no es recordava. Una ventada que s'ha estès a altres parts del territori, causant danys en estructures i, molt especialment, fent caure arbres que estaven tous en el seu arrelament a causa de les darreres llevantades de desembre i gener. Durant dècades, aquest vent sec i persistent ha estat vinculat a la irritabilitat, a la inquietud i fins i tot a la follia. Però quan es revisa la literatura mèdica, psiquiàtrica i divulgativa publicada sobre la qüestió, el retrat que en surt és molt més matisat: no hi ha proves sòlides que la tramuntana provoqui trastorns mentals per si sola ni que defineixi el caràcter dels empordanesos.
La recerca disponible sí que apunta que els episodis de vent intens poden accentuar sensacions de malestar en persones especialment sensibles als canvis meteorològics. En aquests casos, els símptomes més repetits són la irritabilitat, l’insomni, les cefalees, el cansament, la dificultat de concentració i una certa sensació d’inquietud. Ara bé, els especialistes insisteixen que una cosa és notar un empitjorament subjectiu del benestar i una altra, molt diferent, és atribuir al vent una relació causal clara amb trastorns psiquiàtrics.
Un estudi a Figueres que rebaixa el tòpic
Una de les dades més rellevants per al cas de l’Empordà és la que procedeix d’un estudi fet a l’Hospital de Figueres l’any 2008 sobre prop de 900 casos d’ansietat. Segons la síntesi posterior que n’ha fet el periodista i assagista Xavier Febrés, els investigadors van creuar la data dels diagnòstics amb la situació meteorològica registrada i no van trobar cap relació entre l’ansietat diagnosticada i l’estat del temps.
Aquesta conclusió és especialment significativa perquè posa fre a una idea molt arrelada a la comarca: que la tramuntana actua gairebé com un detonant automàtic de les alteracions nervioses. El resultat d’aquell treball no nega que hi hagi persones que se sentin pitjor durant els episodis de vent fort, però sí que qüestiona que aquest malestar es pugui traduir fàcilment en una relació clínica directa.
Un camió de gran tonatge bolcat per la tramuntana al Coll de Belitres el 2016. / Empordà
Més símptomes que no pas trastorns
La major part de la bibliografia sobre la influència del temps en la salut parla sobretot de meteorosensibilitat. És a dir, de persones que noten més intensament els canvis de pressió, de temperatura, de sequedat ambiental o de vent. En aquest marc, la tramuntana pot actuar com un factor ambiental que accentua símptomes previs o que incrementa la percepció de malestar.
Els efectes més citats són l’alteració del son, la tensió nerviosa, les migranyes, la fatiga i la irritabilitat. En alguns estudis europeus sobre vents secs i intensos similars a la tramuntana també s’ha parlat d’un augment del distress psicològic o de la somatització en persones vulnerables. Però la comunitat científica continua reclamant prudència: el vent pot ser un factor que influeix, però no hi ha base per presentar-lo com l’origen únic o determinant d’un trastorn mental.
La tramuntana no "canvia" la personalitat
Una de les creences més repetides a l’Empordà és que la tramuntana modela el caràcter de la gent. És una idea poderosa i molt present en la literatura, en la conversa popular i en la manera com la comarca s’ha explicat a si mateixa. Tot i això, la recerca no permet afirmar que aquest vent transformi la personalitat de fons de les persones.
El que es pot dir amb més rigor és que, durant episodis intensos de tramuntana, algunes persones poden estar més irritables, més excitades o més fatigades. Això pot modificar l’estat d’ànim de manera temporal, però no equival a una alteració profunda del caràcter. La diferència és important, perquè separa el relat simbòlic de la realitat clínica.
Un treball sobre el tema de Conxita Rojo i Antoni Bulbena
Anys enrere, Conxita Rojo, metgessa generalista del Port de la Selva, sota la supervisió d’Antoni Bulbena, aleshores responsable de Psiquiatria de l’Hospital del Mar i fill adoptiu de Portbou, van estudiar el tema.
El seu treball sostenia que dos terços de la població autòctona modificava el seu comportament quan bufava la tramuntana, mentre que un terç deia mantenir-se impassible. També apuntava que els efectes, tant positius com negatius, es notaven més en dones, infants i, de manera més sorprenent, en consumidors de xocolata i pastes.
La hipòtesi explicativa que es recollia era que els canvis meteorològics associats al vent podrien alterar neurotransmissors cerebrals, i això ajudaria a entendre canvis d’estat d’ànim o d’activació nerviosa. Ara bé, la mateixa doctora Rojo també desmentia el tòpic més extrem: no hi havia proves formals que la tramuntana provoqués bogeria, ni una relació demostrada amb més crims o suïcidis.
Guillamet i Frigola, contra la lectura més dramàtica
Entre les veus que han reflexionat sobre aquesta qüestió destaca Joan Guillamet, una de les referències habituals quan es parla de la relació entre la tramuntana i la ment. La seva aportació és especialment rellevant perquè desmunta la versió més simplista del mite. Guillamet diferenciava entre estar "tocat de l’ala o del bolet", és a dir, patir una alteració mental, i estar "tocat per la tramuntana", una expressió que vinculava més aviat a una forma d’agudesa, d’excitació intel·lectual o d’enginy.
Els efectes de la tramuntana en un olivar amb el cel que avisa de la seva presència. / Santi Coll
Aquesta mirada també és compartida per Carles Frigola, psiquiatre i psicoanalista, citat en la mateixa línia per diversos autors que han abordat la qüestió. La idea de fons és clara: la tramuntana no s’hauria d’entendre necessàriament com un factor de desordre mental, sinó com un element ambiental capaç d’intensificar determinats estats, especialment en persones predisposades.
Una de les obres de referència sobre aquest fenomen és La tramuntana, signada per Josep Maria Dacosta i Xavier Febrés. El llibre, escrit a quatre mans, repassa les múltiples dimensions del vent a l’Empordà i recull tant observacions culturals com reflexions sobre la seva possible incidència en la salut i en el comportament.
Més força cultural que no pas evidència clínica
La conclusió general que es pot extreure de la documentació publicada és que la tramuntana ha tingut més força com a mite cultural que com a causa clínica demostrada. El vent pot influir en el benestar d’algunes persones, sobretot si ja són sensibles als canvis meteorològics, però no hi ha evidència robusta que provoqui per si sol trastorns mentals ni que expliqui el temperament col·lectiu de l’Empordà.
Això no debilita el símbol. Al contrari, confirma fins a quin punt la tramuntana continua sent un dels grans relats de la comarca. El que canvia és la mirada: allò que durant anys s’ha explicat en termes gairebé llegendaris, avui s’ha de llegir amb més prudència i amb més context. Entre la meteorologia, la salut i la identitat, la tramuntana continua fascinant, però la ciència obliga a rebaixar el tòpic.
Subscriu-te per seguir llegint
- Catalunya busca 30.000 joves per suplir la jubilació de funcionaris ‘boomers’: «En una empresa guanyaria més, però per conciliació i motivació prefereixo l’Administració»
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Un càmping de l'Empordà, escollit com el millor d'Espanya als ACSI Awards 2026
- VÍDEO | Un ibis migrador fa una aturada històrica a l'Alt quan la reintroducció tot just acaba d'arrencar
- El Meteocat activa avisos per pluges torrencials i temps violent a l'Alt Empordà i adverteix de possibles inundacions
- Pat Ubach: 'Portava anys dient a les meves filles que han d'aconseguir els seus somnis i jo no ho estava intentant, fins ara
- M'han robat a la zona de rentat de cotxes de l'Elefant Blau de Figueres a plena llum del sol
- Maria Àngels Giralt, venedora de l'ONCE: 'La renovada pujada del Castell de Figueres durà sort
