Solidaritat
L'esperit solidari amb els malalts de càncer i les famílies pren forma d'àpat col·lectiu a Agullana
La delegació Oncolliga Agullana organitza un dinar solidari per recollir fons per a la Fundació Oncolliga Girona, , aquest divendres 3 d'abril a la Societat

Vuit de les nou integrants de la junta d'Oncolliga Agullana amb l'alcalde i Núria Escapanter, alcaldessa de Llançà, fa uns dies a la cursa La Suada, que van organitzar. / Oncolliga Agullana

La delegació d’Oncolliga a Agullana ja ho té tot a punt per celebrar aquest divendres 3 d’abril, a dos quarts de dues del migdia, un dinar solidari per recaptar fons per a la Fundació Oncolliga Girona, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i dels seus familiars. El dinar solidari a Agullana, que fa tres anys que organitza la delegació i que tindrà lloc a la Societat La Concòrdia, està obert a tothom, no només als veïns del poble, i els tiquets ja es poden adquirir a 20 i 12 euros a la Societat o al 9 Súper Pilar. Coincideix, a més, que aquell matí l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola també impulsa la tradicional Xino Xano, que arriba ja a la 45à edició.
Aquest dinar solidari, que l’any passat va congregar una vuitantena de persones, arriba després de l’èxit de la cursa La Suada, que també van organitzar, i a la que es van sumar dos-cents vint-i-quatre corredors i caminants. De fet, la delegació d’Oncolliga Agullana es manté molt activa tot l’any, sempre amb l’objectiu de recaptar fons. Així, fan parada a la fira de Pasqua, de Sant Jordi i la de Nadal on posen a la venda material proporcionat per Oncolliga i, a l’estiu, porten el bar a la festa de l’Estrada.
L’actual junta de la delegació està exclusivament integrada per dones, nou en concret, que treballen de forma voluntària. Aline Pagès és una de les delegades: "Ho faig perquè és una bona oportunitat de sentir-me útil i una manera de fer poble i promoure activitats sanes". Ella no va dubtar ni un instant a sumar-se a l’equip després d’escoltar a Paqui Badosa, presidenta d’Oncolliga Girona, i assegura que la delegació manté una relació molt fluida i constant amb la seu. "Ens ho faciliten tot molt. Estan molt ben organitzats i sempre hi ha una persona que et pot ajudar", comenta Pagès qui, afegeix que elles, com a Oncolliga Agullana, només recapten fons i que si algú se’ls apropa per una consulta els adrecen a Oncolliga Girona que disposen dels serveis i professionals per atendre’ls.
Una xarxa única de solidaritat
Oncolliga Agullana és una de les noranta-dues delegacions de les quals disposa Oncolliga Girona. Aquest sistema de xarxa és únic i extraordinari i arriba a quasi el 50% dels pobles de les comarques gironines. L’Alt Empordà és la que té menys delegacions, però Paqui Badosa no desisteix i anima als petits pobles a sumar-se al projecte perquè tot ajuda. Badosa té molt clar que les delegacions "són el motor d’Oncolliga, la part més important, sense elles Oncolliga no seria Oncolliga". D’entrada, diu, "són un altaveu", la primera porta a la que es pot adreçar qui té "una necessitat". La presidenta descriu als voluntaris com "soldadets que no paren de treballar" i que permeten a la seu desplegar tots els seus serveis professionals.
Aline Pagès reconeix que, des de la delegació, "ens sentim molt lliures a l’hora de gestionar-nos", de decidir, a principi de temporada, què poden fer. En contrapartida, Oncolliga Girona els dona "tot i més", és a dir, posen a disposició tota l’estructura per facilitar-los la feina. "Els donem tot el suport logístic institucional, burocràtic. Cada delegació és una petita càpsula de la mateixa Fundació i són les que registrem a cada Ajuntament, però els estatuts són els mateixos", assegura Paqui Badosa qui, mestra de professió, va entrar a formar part d’Oncolliga Girona des de la delegació de Porqueres donant continuïtat a la tasca que ja havia fet la seva mare, qui va iniciar el projecte amb tres persones més, fa 27 anys i que avui és presidenta honorària
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- Rafa Domínguez, jubilat: 'D'una pensió de 740 euros me n'han tret 81 de cop
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- La història de Joan Vinyes, el capellà de l'Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra
- Dones al mar del Cap de Creus: Elena Manera i Pat Bros expliquen la seva lluita al timó d'un ofici en perill d'extinció
- Guadalupe, restauradora de mobles antics: 'Les deixalles d'alguns són els meus tresors
- Mossegades, esgarrapades, coces, banyades, estrès... els veterinaris volen ser declarats una professió de risc