Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Medi ambient

El corriol camanegre entra en cria a l'Empordà i Can Comes manté el tancament

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica aplica mesures de protecció a les platges de l'Empordà per afavorir la nidificació del corriol camanegre, una espècie vulnerable

Dos corriols camanegres.

Dos corriols camanegres. / Montse López

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Jesús Badenes

Castelló d'Empúries

El corriol camanegre ha entrat en període de nidificació a les platges de l’Empordà i de la resta del litoral català, una etapa que s’allargarà fins a l’agost i que obliga a extremar la protecció dels espais dunars.

A la costa gironina, el cas més clar és la platja de Can Comes, als Aiguamolls de l’Empordà, tancada tot l’any per preservar aquest hàbitat i afavorir la recuperació de l’espècie.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica aplica aquests dies mesures de protecció a les platges dels espais naturals, amb millores en els protocols de neteja, tancats amb pals i cordes a les zones dunars i, en alguns punts, restriccions d’accés. En paral·lel, també intensifica la presència d’informadors ambientals coincidint amb l’augment d’usuaris a la costa durant la Setmana Santa.

Can Comes, una de les zones clau per a la cria

Des d’aquest 1 d’abril, el sector nord de la platja de Can Comes queda tancat fins al 30 de juny. És un espai especialment fràgil, on nidifica el corriol camanegre, una espècie amenaçada que necessita tranquil·litat durant la temporada reproductora. La importància del punt és clara: el 2024, 42 de les 76 femelles adultes registrades als Aiguamolls van escollir aquest sector per fer-hi el niu. En aquesta mateixa franja també hi creixen dues plantes protegides, sovint exposades fora dels tancaments dunars.

La regulació de Can Comes es divideix en dos trams. El sector sud, d’uns dos quilòmetres, es manté tancat tot l’any, mentre que el sector nord es clausura de manera temporal entre l’1 d’abril i el 30 de juny per protegir la fauna i la vegetació més sensibles.

Aquestes restriccions s’emmarquen en una feina sostinguda de recuperació de les platges naturals, amb delimitació i restauració de dunes, protecció de nius i un equip d’informadors actiu des del 2020 per sensibilitzar els visitants.

La protecció del corriol no es limita a l’ocell. Segons el Departament, les mesures que s’apliquen en aquests espais també beneficien altres espècies vulnerables que fan vida a la franja litoral, com la tortuga careta, i reforcen la conservació de dunes i hàbitats molt fràgils.

Tres ous a la sorra i un niu gairebé invisible

La cria del corriol és especialment delicada perquè no fa un niu elaborat ni el col·loca en un punt elevat. L’espècie pon habitualment tres ous directament sobre la sorra, en zones amb vegetació escassa i molt exposades al pas de persones i animals. Després d’un període d’incubació de 20 a 25 dies, neixen uns pollets que ja corren, però que encara necessiten unes quatre setmanes més per aprendre a alimentar-se i a volar.

Aquest cicle tan fràgil fa que qualsevol alteració pugui malmetre la nidificació. La presència massiva de persones, el tràfec de mascotes, la pràctica d’esports aquàtics o la neteja mecanitzada de la platja en plena època de cria poden afectar tant els adults com la supervivència dels pollets.

Què cal fer si es detecta una posta

La principal recomanació és no acostar-se als nius, respectar els tancats i no portar gossos fora dels espais on estiguin expressament permesos. També es demana no embrutar la platja i avisar el 112 si es detecta una posta fora de les zones delimitades. El marge de protecció es juga ara, quan els nius passen més desapercebuts i es poden confondre fàcilment amb la mateixa sorra.

Niu de corriol camanegra a la sorra

Niu de corriol camanegra a la sorra. / Montse López

Fins a l’agost, els adults encara poden fer dues o tres postes més, algunes de reposició. Per això, la pressió humana sobre les platges en els mesos que venen serà clau per determinar si aquesta espècie, que continua sent un dels indicadors més clars de la salut ecològica del litoral, pot criar amb èxit també a l’Empordà.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents