Pont de Molins impulsa la dignificació del barranc de Can Tretze, escenari de l’afusellament de 42 presoners el 1939

El barranc de Can Tretze, escenari de l’afusellament de 42 presoners durant la retirada republicana de 1939, inicia aquest dissabte 28 de març un procés de dignificació memorial impulsat per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Museu Memorial de l'Exili. L’actuació pretén recuperar i explicar històricament aquest espai, vinculat als darrers episodis de la Guerra Civil Espanyola a l’Alt Empordà.

La iniciativa inclou la instal·lació de nous plafons interpretatius per contextualitzar els afusellaments del 7 de febrer de 1939, produïts en el context de la retirada republicana cap a França. Entre les víctimes hi havia principalment militars i membres dels cossos de seguretat procedents del bàndol franquista, majoritàriament capturats a la batalla de Terol.

Visita al barranc i al cementiri

L’acte comença a les 12 hores amb un punt de trobada davant l’Ajuntament i continuarà amb una visita institucional al barranc de Can Tretze i al cementiri municipal. El projecte compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat i està promogut pel Museu Memorial de l’Exili (MUME), dins la xarxa catalana d’espais de memòria.

A l’acte hi assistirà el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler. L’actuació s’emmarca en el debat creixent sobre la gestió dels espais vinculats a la Guerra Civil i la reinterpretació contemporània de la memòria pública a Catalunya.

Segons ha explicat l’alcaldessa de Pont de Molins, Marie Louise Gournay, la iniciativa respon a la voluntat de recuperar i explicar un episodi històric que va marcar el municipi. "És important que aquests fets quedin reflectits i explicats", assenyala, destacant que l’objectiu és convertir l’indret en "un espai obert i accessible al públic, pensat per a la reflexió col·lectiva".

Nova senyalització

Els nous elements de senyalització consisteixen en dos faristols panoràmics: un situat al mateix barranc, lloc on es van produir les execucions, i un altre al cementiri municipal. Aquests plafons formen part del programa d’espais de memòria impulsat pel Memorial Democràtic.

L’alcaldessa subratlla que la dignificació i la contextualització històrica es planteja des d’una perspectiva pedagògica i inclusiva: "Es tracta de recordar el que va passar amb respecte als drets fonamentals i a la memòria, sense entrar en lectures partidistes". En aquest sentit, defensa que el projecte vol afavorir "un espai de divulgació històrica adreçat a tothom, sense discriminació".

El bisbe de Terol

El barranc de Can Tretze és conegut per l’afusellament de 42 presoners procedents del bàndol franquista durant els darrers dies de la guerra, entre els quals hi havia el bisbe de Terol, Anselmo Polanco. Els assassinats es van produir en el context del col·lapse militar i polític de la retirada republicana cap a la frontera francesa.

Els fets

Els presoners formaven part de les columnes que es retiraven cap a França juntament amb les forces republicanes. Després d’un llarg trasllat que els havia portat per diverses poblacions, van arribar a Pont de Molins el 31 de gener de 1939 i van ser reclosos provisionalment a Can Buach. El 7 de febrer, un escamot republicà se’n va fer càrrec amb el pretext de traslladar-los cap a Roses, però finalment els va conduir fins al barranc, on van ser afusellats en dos trasllats successius.

Aquest episodi s’inscriu en el context de la violència de rereguarda dels darrers mesos del conflicte, amb altres casos documentats a diferents punts de les comarques gironines.

Entre els executats hi havia figures destacades com el bisbe de Terol, Anselmo Polanco; el coronel d’artilleria Domingo Rey d’Harcourt i el sergent alemany de la Legió Còndor Gerhard Imping, així com militars espanyols, italians i membres dels cossos de seguretat.

Construcció d'un Mausoleu

Un cop acabada la guerra, la dictadura franquista va impulsar la construcció del Mausoleu dels Màrtirs de Terol a l'entorn de l'indret dels fets, com a espai commemoratiu del règim. El monument, inaugurat l’any 1940, va ser aixecat amb treballs forçats de presoners republicans integrats en unitats disciplinàries destinades a obres de fortificació.

Durant dècades, el lloc va acollir actes religiosos i commemoratius promoguts per les autoritats franquistes i sectors de l’Església. Amb l’arribada de la democràcia, aquestes celebracions van donar pas a homenatges puntuals organitzats principalment per familiars de les víctimes.

Amb el temps, el memorial ha patit un deteriorament progressiu i diversos actes vandàlics. Actualment, forma part del Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, que identifica espais vinculats a la dictadura presents arreu del territori català.

Memòria democràtica i valors d'igualtat

Per al consistori, la nova senyalització representa una oportunitat per transformar el lloc en un espai de memòria compartida. "És un fet molt greu que va passar aquí i pot ajudar a transmetre valors d’igualtat, respecte i convivència", afirma l’alcaldessa.

L’acte s’emmarca dins les polítiques de recuperació de la memòria històrica impulsades arreu de Catalunya i pretén convertir el barranc de Can Tretze en un espai de record, reflexió i divulgació.

Segons explica Gournay, en el passat familiars de les víctimes visitaven anualment el lloc, però feia anys que aquestes commemoracions havien desaparegut. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament vol recuperar l’interès històric i patrimonial del barranc dins el relat de la memòria democràtica a Catalunya.

Vuitanta-set anys després dels fets, el barranc de Can Tretze continua exemplificant les zones grises de la Guerra Civil i el repte contemporani de convertir els escenaris de violència en espais compartits de memòria.

Subscriu-te per seguir llegint