Infraestructures
La Generalitat impulsa el Pla director urbanístic per transformar Figueres i Vilafant
La proposta planteja iniciar el PDU Figueres-Vilafant per reordenar l’àmbit ferroviari, cosir la ciutat i donar cobertura a la nova variant del tren

La plataforma actual de vies en el terme de Vilafant amb Figueres al fons. / Santi Coll

La Generalitat ha fet un nou pas per desencallar una de les operacions urbanístiques més importants pendents a Figueres i Vilafant. La proposta d’acord planteja iniciar la formulació del Pla director urbanístic (PDU) Figueres-Vilafant, l’instrument que ha de definir tant el futur dels terrenys ferroviaris que quedaran alliberats dins del nucli urbà de Figueres com la nova ordenació de l’entorn de l’estació de Figueres-Vilafant.
La iniciativa té una gran transcendència urbanística i territorial perquè no es limita a una modificació puntual del planejament, sinó que vol establir un marc global per ordenar una transformació que afecta dos municipis i una peça clau de la mobilitat comarcal. El document apunta a la necessitat de superar l’actual barrera física que suposen les vies al pas per Figueres, relligar millor els barris i reforçar l’estació de Vilafant com a node ferroviari i intermodal.
Coordinació entre administracions
Amb aquest nou planejament, l’objectiu és donar cobertura a una operació que fa anys que apareix en els diferents documents de planificació, però que ara entra en una fase més concreta des del punt de vista administratiu. El PDU hauria de permetre coordinar sota un mateix paraigua la Generalitat, els ajuntaments afectats i les administracions estatals vinculades a la xarxa ferroviària, especialment en tot allò relacionat amb la variant de Figueres i la remodelació de l’estació.
El moviment arriba després del protocol institucional signat l’any 2025, en què el Ministeri, Adif, Adif Alta Velocitat, la Generalitat i els ajuntaments de Figueres i Vilafant van acordar cooperar per impulsar la fase 2 de la variant ferroviària i la transformació de l’estació. Aquell acord ja preveia la necessitat d’un instrument urbanístic específic per ordenar els terrenys afectats i definir els nous usos derivats del canvi ferroviari.
Vint anys enrere
Els antecedents del projecte venen de lluny. Ja l’any 2005 es va formalitzar un conveni per col·laborar en el desenvolupament urbanístic dels terrenys situats entorn de la nova estació. Posteriorment, la planificació territorial i urbanística de l’àrea urbana de Figueres va continuar recollint aquesta estratègia, i també ho ha fet el POUM vigent, que manté l’aposta per l’alliberament dels terrenys ocupats per l’actual traçat ferroviari i per la consolidació de l’estació a ponent com a punt central de la mobilitat ferroviària.
Tot plegat situa aquesta proposta com una peça clau per al futur urbanístic de l’oest de Figueres i per a la relació urbana entre Figueres i Vilafant. L’alliberament dels sòls ferroviaris podria obrir la porta a nous espais públics, millores de connectivitat interna, nova vialitat i una reordenació d’àmbits que fins ara han quedat condicionats per la presència de les vies. Al mateix temps, la remodelació de l’estació hauria de reforçar la seva funció com a infraestructura estratègica per a la capital de l’Alt Empordà i per al conjunt de la comarca.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que encara es tracta d’un acord d’inici i no pas de l’aprovació definitiva del planejament. El document obre ara un procediment que haurà de passar per la redacció tècnica, els informes sectorials, l’avaluació ambiental i els tràmits d’informació pública. Amb tot, el pas és significatiu perquè confirma que la transformació ferroviària i urbana de Figueres-Vilafant deixa enrere la fase de simple previsió i entra en un escenari de desenvolupament real.
Subscriu-te per seguir llegint
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- Rafa Domínguez, jubilat: 'D'una pensió de 740 euros me n'han tret 81 de cop
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- La història de Joan Vinyes, el capellà de l'Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra
- Dones al mar del Cap de Creus: Elena Manera i Pat Bros expliquen la seva lluita al timó d'un ofici en perill d'extinció
- Guadalupe, restauradora de mobles antics: 'Les deixalles d'alguns són els meus tresors
- Mossegades, esgarrapades, coces, banyades, estrès... els veterinaris volen ser declarats una professió de risc