L'Ajuntament de Navata impulsa un procés participatiu per definir una ordenança de convivència veïnal

Una cinquantena de veïns i veïnes han participat en una trobada oberta al Sindicat de Navata. Aquesta sessió s’emmarca en un procés més ampli que ha inclòs entrevistes i una enquesta amb més d’un centenar de respostes, i que posa al centre la realitat i els valors d’un municipi rural. Bibiana Vallmajó, alcaldessa del municipi explica que “és important veure que hi ha una altra manera de gestionar els ajuntaments, amb més participació ciutadana. Comença a ser una relació més permeable, donant oportunitats perquè la població hi pugui dir la seva sobre temes que ens inconveixen a tots”.

Principis per a la convivència

Durant la trobada es va validar el propòsit que ha de guiar l’ordenança —cuidar la comunitat, el lloc i el bé comú— i es van identificar els principis que haurien d’orientar la convivència a Navata: la cura pel lloc, la corresponsabilitat, la participació democràtica i la transparència, el respecte mutu i el diàleg, així com la necessitat de posar en valor els vincles i les estructures comunitàries existents i garantir l’accés a la informació i a la participació.

Reptes

Un dels reptes més rellevants que va emergir és la necessitat de reforçar el sentiment de pertinença i superar certes divisions internes. Les persones participants van coincidir que la comunitat no es dona per feta, sinó que es construeix especialment en moments de necessitat compartida, i que el context actual demana recuperar vincles, implicació i corresponsabilitat.

Teixit associatiu

En aquest sentit, es va posar en valor el paper fonamental del teixit associatiu, així com el potencial de la xarxa de veïnatge com a estructura de suport mutu. També es va destacar la importància de figures pròpies dels municipis rurals, com el jutge de pau, en la gestió de conflictes des del diàleg, i d’espais comunitaris vius com el Casal de l’Amistat, impulsat per dones majors de 65 anys, com a exemple d’autoorganització i cura comunitària.

La trobada també va permetre abordar qüestions concretes de la vida quotidiana al poble. Es van compartir preocupacions sobre la pèrdua de dinamisme associatiu i la dificultat de renovació en algunes entitats, i es va proposar crear una estructura transversal que reforci la coordinació i la xarxa entre col·lectius. En relació amb la convivència diària, es van plantejar propostes per equilibrar el dret al descans amb la vida festiva i comunitària, com la revisió dels horaris d’activitats, la limitació del volum sonor o la promoció del diàleg previ entre veïns en situacions potencialment conflictives. També es va posar sobre la taula la necessitat de delimitar millor alguns usos de l’espai públic durant esdeveniments.

Una mirada rural

Des d’una mirada rural, es va reivindicar el valor d’elements propis del poble com el toc de campanes o el cant dels galls, així com la importància de respectar els ritmes i l’activitat agrària com a part essencial de la convivència. Finalment, es van compartir propostes per millorar la detecció i el suport a situacions de vulnerabilitat, com la soledat no desitjada o la violència, i es va plantejar la possibilitat de reactivar mecanismes de suport comunitari des del mateix veïnat.

Vallmajó reconeix que "amb aquesta participació la població pot tenir més ganes d’involucrar-se en les decisions del poble. Les aportacions de la gent són importants i molt benvingudes.” El procés, impulsat per l’Ajuntament de Navata amb el suport de l’equip tècnic de Resilience.Earth i el Grup Arrel del poble, aposta per un model de convivència que vagi més enllà de la sanció i que prioritzi el diàleg, la reparació i la corresponsabilitat". Les aportacions recollides serviran ara per redactar les guies bàsiques que guiaran l’ordenança, que serà retornada a la ciutadania en una nova sessió oberta abans de la seva aprovació definitiva. També s’obrirà un canal perquè la població pugui presentar les seves aportacions i al·legacions de manera més àgil.