La "Guerra de l'aigua" tard o d'hora havia d'arribar a l'àrea urbana de Figueres

La subtilesa no és el tret més destacable del caràcter de Jordi Masquef, l’alcalde de Figueres. El coneixement dels números i de la fiscalitat, sí. També té un punt planià, que la gent del seu entorn, començant pels regidors i regidores del govern que presideix, coneixen prou bé. "I això qui ho paga?", es preguntava sovint l’escriptor de Llofriu quan veia inversions o despeses que trobava fora de lloc. Masquef, amb un perfil d’ascendència familiar repartida entre Figueres i Verges, fa servir de tant en tant una expressió diferent, però gens allunyada de la primera: "Qui paga la festa?".

En aquest mandat, la pregunta la coneixen prou bé algunes administracions superiors que s’han trobat sobre la taula una qüestió gens menor plantejada per l’alcalde quant a la utilització d’equipaments de propietat municipal per a usos generals. Ha passat amb l’edifici de la Fundació Clerch i Nicolau o el Centre de Formació Ferran Sunyer i Balaguer, posem per cas.

Amb subtilesa o sense, però amb els números a la mà, Masquef, en tant que alcalde i president de l’empresa plurimunicipal de serveis Fisersa, va donar llum verd a l’actualització dels preus de l’aigua que arriba a Figueres i, un cop tractada, es distribueix a altres municipis de l’entorn. Es veia a venir que això passaria, les directrius europees fa temps que marquen el camí de fer pagar als ciutadans el cost dels serveis bàsics que reben, amb tots els matisos existents.

I aquí és quan comença la "Guerra de l’aigua" que acaben d’encetar, a cops de comunicat, els ajuntaments del Far d'Empordà, Vila-sacra, Fortià i Riumors amb el de Figueres. Els responsables polítics dels quatre pobles han anunciat, de manera conjunta, que han presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "contra l’increment de gairebé el 100% de la tarifa de l’aigua en alta que els exigeix l’Ajuntament de Figueres, proveïdor del servei a través de Fisersa". Consideren que l’increment de preu del servei "és fruit d’una decisió unilateral del consistori figuerenc que contradiu l’accés a serveis essencials i va en contra d’un servei just, sostenible i econòmicament viable per a tots". A més a més, lamenten que l’Ajuntament de Figueres hagi incrementat l’ordenança fiscal corresponent "sense cap mena d’avís previ als municipis afectats i amb una falta total de respecte vers el funcionament dels altres ajuntaments pel que fa a la gestió de les ordenances i taxes municipals".

L’Ajuntament de Figueres no s’ha quedat de braços plegats i ha contraatacat amb dades a la mà i una forta càrrega explosiva de fons sobre el baix preu que acabaven pagant les grans empreses del Logis Empordà, molt per sota de les figuerenques.

Arguments d'uns i altres

La reacció dels quatre pobles té tot el sentit que li vulguem donar, segons el seu punt de vista local. Figueres afegeix arguments als seus moviments fiscals: "Només en els darrers quatre anys, Figueres ha deixat d’ingressar 1.019.659 € per no haver actualitzat les tarifes del servei d’abastament d’aigua als pobles de la comarca. Aquesta diferència entre el cost real i el preu que es cobrava ha estat assumida pel conjunt de la ciutadania de Figueres, que ha estat pagant l’aigua a un preu més elevat que els ciutadans de la majoria dels pobles als quals els arriba l’aigua de Figueres". I rebla el clau amb la mare dels ous: "La normativa vigent en matèria d’aigua, especialment la Directiva Marc de l’Aigua, estableix que les tarifes dels serveis han de permetre recuperar els costos econòmics associats al recurs. Això implica que el preu del servei ha de reflectir el cost real de captar, tractar i distribuir l’aigua".

La reacció figuerenca posa xifres damunt la taula: "Per cada m³ d’aigua, Figueres fins ara cobrava al Far 0,5443 €, i aquest la venia a aquests operadors logístics i als veïns, fet que provoca que s’obtinguin beneficis venent l’aigua del sistema de Figueres. Aquest fet provoca la paradoxa que una empresa del polígon de Figueres que tingui un consum de 555 m³ al trimestre, paga 596,85 € (al trimestre); i una empresa del polígon del Far utilitzant la mateixa aigua del sistema de Figueres, paga 446,82 € al trimestre, és a dir un 25% menys".

El TSJC tindrà la paraula amb el recurs dels quatre ajuntaments. Recordar Lluís Llach, avui té més sentit que mai: "El meu país és tan petit / que des de dalt d’un campanar / sempre es pot veure el campanar veí. / Diuen que els poblets tenen por, / tenen por de sentir-se sols, / tenen por de ser massa grans, tant se val!". Quan torni la sequera, però, arribarà la veritable sentència.

Subscriu-te per seguir llegint