Esteve Anglada (Bovicat), sobre la dermatosi nodular: "Si l'Administració continua enrocada amb els buidats sanitaris ens quedarem sense ramats"

Esteve Anglada és membre de la Junta de l’Associació de Defensa Sanitària (ADS) Bovicat, una entitat vinculada a l’àmbit sanitari del bestiar. L’associació agrupa el que antigament eren els grups de sanejament, dels quals n’hi havia entre 60 i 70 arreu de Catalunya. L’any 2010, l’Administració va proposar unificar aquests col·lectius per tal que, davant de casos com els actuals de malalties emergents, com la Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC) o la tuberculosi, el sector pogués donar una resposta molt més ràpida.

Actualment, Bovicat està format per aproximadament el 95% dels ramaders de vaca de llet i de carn de Catalunya, mentre que la resta formen part de dues ADS més d’àmbit català. A banda de la junta, l'Associació compta amb un comitè tècnic veterinari i uns 150 veterinaris de camp. En el cas de la DNC, aquests professionals van dur a terme la vacunació, fet que va permetre vacunar entre el 80% i el 90% dels ramats afectats en només un mes. Si es compara amb França, on el primer cas de la malaltia es va detectar al juliol, la vacunació del bestiar boví avançava a un ritme molt més lent.

Després de cinc mesos, quina és la situació de les indemnitzacions per la Dermatosi Nodular Contagiosa?

Quant a l’ingrés de les indemnitzacions i pel que fa el pagament dels animals sacrificats en principi diria que han pagat a tothom, i queda pendent de cobrament la llet, pinso i menjar que se’ls va destruir. Però això, només és una petita part, que serveix per tornar a tenir el que tenies, però no cobreix el temps d’aturada de producció ni les despeses fixes. Hi ha un tema molt important que hauria d’anar lligat als buidats sanitaris, no només per la DNC, sinó també per a tots els casos que t’obliguen a sacrificar el ramat, i és que hi hauria d’haver un ajut o compensació de baixa producció o de lucre cessant, perquè recuperar la producció pot anar de mesos fins a quatre anys. Això cap govern ho té implantat, i fa molts anys que es reclama des de Bovicat.

Aquesta ajuda de baixa producció no existeix?

Des de la Conselleria d’Agricultura ens diuen que hi estan treballant, i des del Ministeri, amb aquest aspecte, ni s’immuten, ja que ells consideren que pagant la indemnització ja n’hi ha més que suficient, cosa que és clarament insuficient. Però, des del Govern català, sembla que hi ha una mica més de predisposició, però de moment només és això: predisposició. A mitjans del mes de febrer havíem de tenir alguna resposta sobre aquesta qüestió, però encara no en tenim cap de ferma, i ens diuen que ho estan valorant. Aquesta és una situació molt complicada per a aquests 18 ramaders que han patit el buidat sanitari a causa de la DNC i han de continuar. La majoria té crèdits per pagar, i alguns han hagut de despatxar treballadors amb 20 o 30 anys d’antiguitat. Imagina’t el cost que té haver de rescindir un contracte d’aquestes característiques, i tot això tampoc està contemplat.

"És una situació molt complicada per als ramaders que han patit el buidat sanitari. La majoria té crèdits per pagar, i alguns han hagut de despatxar treballadors amb 20 o 30 anys d’antiguitat"

S’hauria de reformar el protocol de buidats sanitaris en el cas de la DNC o la tuberculosi?

Hauria d’imperar el sentit comú i segurament no s’arribaria a aquests extrems. La DNC és una malaltia emergent i no serà la primera ni l’última. Aquesta està qualificada de categoria A i, segons la normativa, s’han de fer buidats sanitaris. Amb les explotacions que s’han sacrificat, hem vist clarament que hi havia alguns animals que sí que era necessari matar-los perquè estaven molt afectats, però en altres casos, la gran majoria, estem convençuts que només matant els animals malalts n’hi hauria més que suficient. El problema és que l’Administració sempre va infinitament més lenta que la realitat. A més, des de l’Administració haurien de tenir en compte que, si continuem així, ens quedarem sense ramats. Amb el trànsit de mercaderies i persones d’una punta del món a l’altra, és molt fàcil que arribin noves malalties. En el cas de la dermatosi, que tenim vacuna, és una errada, però molt gran, continuar enrocats amb aquesta normativa. Les normes hi són per adaptar-les i per modificar-les en el moment que es veu que no funcionen. I aquí els que pateixen les conseqüències som tots plegats. Primer, les explotacions que han hagut de matar tot el bestiar, però també les afectades per les restriccions de mobilitat dels animals. Al final, ens hem d’imaginar centenars o milers d’explotacions que han resultat afectades per tot això.

La fauna salvatge és un focus de contagi d’aquestes malalties?

En el cas de la tuberculosi, sí, i quan hi ha un cas positiu, en ser un territori lliure de tuberculosi, s’ha de procedir també al buidat sanitari. Amb la tuberculosi hi té molt a veure la fauna salvatge, que també n’és portadora i pateix la malaltia. I mentre a nosaltres ens fan matar les vaques per un positiu, hi ha centenars de milers de senglars i altres espècies de fauna cinegètica com cabirol o cérvols que ho transmeten per tot arreu i aquí ningú se’n cuida. Una vegada més, t’adones de la lentitud i del poc sentit comú que té l’Administració.

"Mentre a nosaltres ens fan matar les vaques per un positiu en tuberculosi, hi ha centenars de milers de senglars i altres espècies de fauna cinegètica que ho transmeten per tot arreu i aquí ningú se’n cuida."

Es va esperar massa a vacunar veient la situació a França?

Quan ja havia sortit el primer cas a Castelló d’Empúries, des de Bovicat vam dir que, si hi ha una vacuna, s’ha de vacunar. I des de l’Administració ens van respondre que no, que de cap manera, que la normativa era només la dels buidats sanitaris i que no hi havia res a fer. Això era un divendres i no va ser fins dilluns que, no sé si va ser una mena de miracle o què, però van decidir que potser valia la pena vacunar. Des del primer moment ja vam demanar que es canviés la categoria de la malaltia i també que es canviés el protocol i es respectés el bestiar sa. Hem vist que en ramats que han sacrificat hi havia animals que havien passat la malaltia, perquè des de la notificació fins al sacrifici podien passar uns cinc dies, i que quan els van matar els símptomes ja havien desaparegut. Jo no sóc veterinari, però em regeixo pel sentit comú: si un animal ha superat la malaltia, vol dir que alguna cosa ha passat, i crec que això et dona peu a canviar la normativa d’una manera clara i ràpida, però pel que veig de moment no tenen cap intenció de fer-ho.

"Des de Bovicat vam insistir en què no es podia continuar amb unes indemnitzacions tan ridícules com les de la tuberculosi, que paguen més o menys un 30% del que val l’animal"

Com valora les indemnitzacions rebudes pel buidat sanitari? Des del Govern es va explicar que les van negociar durant mesos amb el Ministeri d’Agricultura perquè el preu que es volia pagar en un primer moment era molt baix.

En aquestes negociacions hi havia moltes entitats a la taula. En el cas de Bovicat, des del primer dia els vam insistir que no es podia continuar amb unes indemnitzacions tan ridícules com les de la tuberculosi, que paguen més o menys un 30% del que val l’animal. I sí, la Conselleria hi ha treballat. Des de la nostra visió, veiem que Agricultura i, principalment, el conseller, Òscar Ordeig, en concret, ha recolzat el sector i, s’han aconseguit unes indemnitzacions justes i a preu de mercat que des del Ministeri s’han aprovat.

El conseller Ordeig va viatjar a Brussel·les la setmana passada. Sap si ha traslladat les seves inquietuds?

Des del primer dia, 3 d’octubre, quan es va declarar el cas de dermatosi, hem tingut reunions, al principi diàries, i totes aquestes situacions se li han anat traslladant. El conseller Ordeig és una persona bastant receptiva i jo suposo que no és fàcil fer-ho entendre a Madrid i sobretot a Brussel·les, principalment, perquè encara s’ho miren de més lluny. El trist del cas és que la majoria de gent a qui s’ha comentat el canvi de protocols ens ha dit que experts de la Unió Europea s’ho havien mirat feia un any i mig i que, segons ells, és la millor solució. Però, en defensa del sector i de la gent que dona suport a la ramaderia, crec que s’haurien d’escoltar els veterinaris d’explotació. No els tenen en compte per a res, en general, i crec que és més vàlid el seu criteri o, si més no, hauria de constar la seva opinió. Però tant a Brussel·les com a Madrid els tracten com el veí del tercer, que ni el coneixes. I crec que s’equivoquen perquè, al final, són els que conviuen cada dia amb la malaltia i realment els que en saben. En algunes coses els han d’assessorar científicament, segur que sí, però com sempre ens perdem en no fer cas de la gent del territori i que trepitja les explotacions.

"Tant a Brussel·les com a Madrid tracten els veterinaris d'explotació com el veí del tercer, que ni el coneixes"

S’ha tingut en compte el vincle afectiu del pagès amb els animals i la terra?

No, aquesta és una part més efectiva i al final fem de pagès com podríem fer una altra feina i també la fem per guanyar-nos-hi la vida, però sí que hi ha aquest detall, que no és menor, que la gent de pagès ens estimem el bestiar, no estem aquí per maltractar els animals. És el nostre mitjà de vida i som la gent més interessada que el bestiar vagi bé. I és clar, això en casos com aquest i en d’altres no es té gens en compte. En el cas de la tuberculosi, doncs, s’allibera fauna salvatge que en molts llocs ni tan sols hi havia estat mai i ara el problema és per a la gent que hi vivim i ningú ens dona cap solució. Han creat un problema i la solució la busquen en el moment que hi ha dificultats. Com amb la majoria de coses, l’Administració no treballa amb previsió, especialment amb sanitat animal i amb aquestes malalties emergents. Des del meu punt de vista, ara és més important que mai que aquesta previsió fos real i efectiva. Per altra banda, la gent de pagès som minoritaris i, a part de tenir bestiar, també cuidem l’entorn i això no ho té en compte ningú. Vull dir, ens agrada molt passejar pel camp i anar a la muntanya i veure-ho cuidat. Però ningú dona el valor que realment té tenir cura de la terra. Imaginem que traguéssim els pagesos de la circulació, com volen alguns: en pocs anys el foc s’ho menjaria tot. Si no hi ha bestiar, ramaders i pagesos que cultivin els camps, en pocs anys hi hauria un problema de difícil solució, però al final prevalen altres coses per davant de la pagesia.

"L’Administració no treballa amb previsió, especialment amb sanitat animal i amb aquestes malalties emergents"

Com valoren des de Bovicat el tractat amb el Mercosur? Segons un estudi fet pel Ministeri de Comerç, la ramaderia seria un dels sectors més afectats negativament.

Una vegada més es valora el sector des de lluny. Sembla que és més rendible per a alguns portar tota aquesta matèria dels països del Mercosur que no pas produir-la aquí de manera propera i cuidant l’entorn. Jo crec que amb uns anys això ens abocarà a ser més minoritaris i no tindrem gent que s’estimi l’entorn i que se’n cuidi. També hem de pensar que els pagesos que estem escampats pel territori fem diferents productes, carni, làctic, cereal, vegetal... tots són productes de molta qualitat. I aquests productes que venen de lluny, el principal problema que tenen és que no hi haurà cap control. Per molt que s’omplin la boca i diguin que sí que n’hi haurà, no n’hi haurà, perquè això ja ens hi tenen acostumats. Aquí l’única versió que té pes és que el moviment de tants productes d’aquí allà genera una quantitat important de beneficis per a alguns, i són els que tenen més poder. Llavors deixem desatès el camp. Això que dic, posem-ho en quarantena, i ja veurem d’aquí a uns anys el que al camp ja s’està dient, que és "la nostra fi, la vostra fam", que crec que és un adagi bastant representatiu.

Subscriu-te per seguir llegint