El Mas de Santa Llúcia a la Jonquera, en runes: una masia catalana a la venda per 1.490.000 euros

Entre la vegetació que s’apodera de les finques del Pirineu català, el Mas de Santa Llúcia, a la Jonquera, emergeix en ruïnes. Amb un edifici principal en estat de degradació i una ermita cedida a l’Església que recorda temps passats, la finca està a la venda per 1.490.000 euros. Tal com s’indica en l’anunci publicat al portal Habitaclia, el valor no està en les pedres, sinó en la terra i en el potencial que pot oferir a qui l’adquireixi.

Prop de la frontera

Aquesta masia tradicional catalana compta amb un terreny extens que, segons la fitxa de l’immoble, té potencial de segregació i ús futur. La finca inclou l’edifici principal en runes i una ermita que forma una illa dins la propietat. En aquest cas, el terreny té un valor estratègic per la seva extensió i proximitat a la frontera. A més, la finca està envoltada de sureda i inclou un vedat de caça.

El patrimoni en perill

L’enginyer Dionís Cañada Ylla, assessor del Centre d’Art i Recuperació de la Jonquera, alerta que el cas del Mas de Santa Llúcia no és excepcional. "El patrimoni s’està deixant morir, i no hi ha ningú que se’n preocupi. El bosc acaba menjant-se la finca i, amb les últimes pluges, molts elements s’han deteriorat encara més", explica.

Segons Cañada, sovint l’administració local tampoc impulsa figures de protecció ni aprofita línies de finançament existents per preservar aquests béns. El contrast, diu, és evident si es mira cap a l’altra banda del Pirineu: 'A França aquest patrimoni es valora molt més. Hi posen cartelleria, en fan promoció i el recuperen. Aquí, en canvi, sovint es deixa abandonar". Aquesta manca d’actuació fa que, en molts casos, el que es ven no sigui al preu de mercat, sinó pel valor que el comprador hi dona.

Treball voluntari

Malgrat les limitacions econòmiques, Cañada recorda que és possible preservar elements històrics amb recursos modestos i treball voluntari: "Amb pocs diners i molta feina, es poden conservar molts elements. Es pot domesticar la vegetació, netejar camins i ermites i posar cartells informatius".

Evitar l'especulació

Pel que fa a les propietats privades, com el Mas de Santa Llúcia, el cas evidencia la fragilitat del patrimoni: sense intervenció dels propietaris o de l’administració, elements històrics únics poden desaparèixer. Una de les reflexions més importants de Cañada és sobre la protecció legal i la lluita contra l’especulació: "L’únic que poden fer els ajuntaments és vetllar per la seva protecció i establir la seva declaració com a bé d’interès local. Un cop una finca entra en aquest catàleg, després d’una tramitació llarga, ningú pot utilitzar-la de manera que malmeti el patrimoni ni especular amb ella".

Sense aquesta protecció, moltes masies poden desaparèixer: "A l’Empordà no hi ha cap 'vitrina' de protecció. No interessa, perquè no es mira al futur. Sense això, qualsevol pot comprar, especular i acabar posant-hi qualsevol activitat, com una discoteca o un habitatge". Amb aquesta figura legal, almenys hi ha un mínim de control i preservació.

El bosc té poc valor econòmic

El camí, segons Cañada, passa per buscar sistemes oficials i legals que protegeixin aquests espais. També assenyala que sovint el bosc té poc valor econòmic i que, si s’hi afegeix el cost de rehabilitació, és difícil vendre aquestes finques al preu que es demana. El valor real, afirma, "apareix quan es troba algú amb una idea, interès i capacitat econòmica per donar-los un nou ús".

En aquest sentit, el cas del Mas de Santa Llúcia serviria per reflexionar sobre la degradació del patrimoni, tant del romànic, tant abundant a l'Empordà, com el patrimoni privat, i sobre la dificultat de preservar-lo en un context on sovint pesa més el valor especulatiu que el cultural.

Subscriu-te per seguir llegint