El fadrí, el peix de colors que cada cop es deixa veure més a l'Empordà per l'augment de la temperatura del mar

Veure un fadrí ja no és una raresa a la zona nord del cap de Creus. Aquest peix de tons vius, habitual en aigües més càlides i durant anys molt més present a la banda sud del parc, s’ha començat a veure amb una facilitat impensable fa només una dècada a la Mar d’Amunt, en punts com Llançà, el Port de la Selva o Cadaqués. El fenomen, segons els responsables del Parc Natural del Cap de Creus i els observadors que participen en projectes de ciència ciutadana, és una nova evidència de com l’escalfament del mar associat al canvi climàtic està alterant l’equilibri ecològic del litoral empordanès. "Els darrers estius, que han sigut tan càlids, s'estan veient amb facilitat diversos exemplars, fins i tot desenes, en diferents punts", explicava el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, el maig de 2025 en declaracions a l'ACN.

El nom científic d’aquesta espècie és Thalassoma pavo, i la seva aparença explica part de la fascinació que desperta. És un peix allargat, vistós i gairebé tropical, amb femelles i exemplars joves de tons marrons verdosos i bandes blaves, i mascles encara més cridaners, amb el cap vermell fosc i dibuixos blaus, negres i vermells a les aletes. Viu prop de les roques i dels prats de posidònia, des de poca i fins als 150 metres, i s’alimenta de petits mol·luscs, crustacis i eriçons.

Una presència cada cop més habitual

El canvi més rellevant no és tant que el fadrí hi sigui, sinó la velocitat amb què ha augmentat la seva presència. Segons les observacions recollides des del 2021 i el 2022 en diferents punts del parc, aquest peix termòfil s’ha multiplicat especialment en zones on abans era testimonial. A la banda nord del cap de Creus, de fet, fa 10 o 15 anys trobar-ne era excepcional. Ara, en canvi, durant els estius més càlids se n’hi poden veure diversos exemplars i fins i tot desenes. "El fadrí és un peix que si tu parles amb gent gran del Port de la Selva veuràs que ni saben de quin peix estem parlant, perquè és que no hi era. Fa 15 anys no se'n veia ni un, o sigui, que era excepcional trobar-ne", explicava el biòleg Eduard Marquès, dels Amics del Cap de Creus, el maig de 2025 a l'ACN.

Aquest seguiment també ha permès comparar el fadrí amb altres espècies que comparteixen hàbitat. La seva expansió coincideix amb la regressió d’alguns peixos més lligats a aigües fredes, com la guiula o el serrà, tot i que els experts adverteixen que darrere d’aquests canvis hi poden intervenir diversos factors. En indrets com l’Almadrava, però, ja s’observa una tendència clara: el fadrí guanya terreny en espais on abans predominaven altres espècies amb les quals comparteix aliment i refugi.

Un avís de què passa sota l’aigua

El cas del fadrí és especialment revelador perquè no es tracta d’una espècie invasora, sinó d’un peix autòcton de la Mediterrània, més freqüent tradicionalment al sud de Catalunya. Precisament per això, la seva arribada massiva al nord del cap de Creus funciona com un indicador molt útil del canvi ambiental. No és un animal nou, sinó una presència que es desplaça i s’intensifica a mesura que el mar perd fred.

Sota l’aigua, el canvi climàtic sovint no es veu en forma de grans titulars, sinó en petits desplaçaments silenciosos d’espècies. El fadrí, amb els seus colors llampants i la seva aparició cada cop més habitual al nord del parc, és una d'aquests senyals. Una peça més d’un mar que canvia, i que obliga a mirar el cap de Creus no només com un paisatge a protegir, sinó com un termòmetre viu de la transformació climàtica.