VÍDEO | La tramuntanada genera un fenomen poc habitual en un dels espais més sensibles de l'Empordà

La forta tramuntana que ha bufat aquest diumenge, 15 de març, a l'Alt Empordà, ha arribat a registrar ràfegues de fins a 170 quilòmetres per hora. La magnitud de la ventada ha estat destacada, com feia temps que no es recordava a la comarca que més coneix aquest aire fred del nord. Aquesta vegada, però, l'excés atmosfèric s'ha barrejat amb una altra realitat gens menor, conseqüències dels tres temporals de llevant que han afectat el territori des de Nadal fins ara. Uns temporals de pluja que han portat el pantà de Darnius-Boadella a acostar-ser a la plena capacitat i que, també, han omplert d'aigua la major part dels estanys de l'Albera, una zona molt sensible. La combinació d'aigua i vent ha generat un fenomen poc habitual a la falda del massís, especialment a la zona de pas entre Sant Climent Sescebes i Capmany, per on la carretera GI-602 travessa l'estany de la Cardonera, una joia que, aquest diumenge, semblava viure un temporal de mar amb onades, tal com mostra el vídeo enregistrat pel capmanyenc Jep Castellà.

Els estanys de l'Albera, un tresor fràgil que dona vida a l'Alt Empordà

Als peus del vessant sud de l'Albera, entre municipis com Sant Climent Sescebes, Capmany i Cantallops, s'estén un conjunt d'estanys temporanis mediterranis i herbassars humits que constitueixen un dels sistemes naturals més singulars de l'Alt Empordà. Conegudes com les basses o estanys de l'Albera, aquestes zones humides concentren biòtops d'alt interès i acullen espècies rares i protegides, fet que les converteix en una peça clau de la biodiversitat comarcal.

La seva importància rau, sobretot, en el fet que no són simples punts d'aigua aïllats, sinó un mosaic ecològic d'un gran valor. Es tracta d'espais d'inundació temporal mediterranis on apareixen hàbitats d'interès comunitari prioritaris, com la vegetació amfíbia associada al codi 3170 de la Directiva Hàbitats, a més de comunitats de jonqueres també protegides. Aquest caràcter temporal, que fa que s'omplin i s'assequin segons el règim de pluges, és precisament el que permet la presència d'una flora i una fauna molt especialitzades.

Les dades disponibles evidencien aquesta riquesa natural. A l'entorn dels estanys de l'Albera s'hi han comptabilitzat 68 espècies de plantes aquàtiques, 10 d'amfibis, 22 d'aus aquàtiques i 27 de libèl·lules, a més de diverses espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats. Entre les més representatives hi ha el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta meridional (Hyla meridionalis), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o la llúdriga (Lutra lutra).

Una funció essencial

Però la funció dels estanys va més enllà de la conservació de la fauna i la flora. Segons els estudis recents, aquest sistema també contribueix a regular i alentir el flux d'aigua, reduint el risc d'inundació aigües avall, i pot retenir fins a 180.000 metres cúbics d'aigua en episodis d'inundació màxima. En una comarca marcada pels contrastos hídrics, amb períodes de sequera i episodis de pluja intensa, aquesta funció ecosistèmica adquireix un valor estratègic.

A més, els estanys de l'Albera tenen una dimensió paisatgística i cultural molt marcada. La documentació consultada assenyala que, per als habitants del peu de mont, aquests espais formen part de la identitat local, estretament lligada també al patrimoni megalític de la zona. No és casual que dòlmens i menhirs restaurats durant els anys vuitanta rebessin noms vinculats als estanys.

Dins d'aquest conjunt, l'estany de la Cardonera ocupa un lloc especialment rellevant. Situat al terme de Sant Climent Sescebes, és un estanyol d'inundació temporal d'una superfície pròxima a les tres hectàrees, tot i que avui es troba partit en dos per la carretera GI-602, entre Capmany i Sant Climent. Aquesta fragmentació exemplifica bé la fragilitat d'aquests ambients i la pressió que han patit al llarg de les darreres dècades.

Un espai emblemàtic

La Cardonera és important perquè resumeix, en un sol espai, els grans valors i també les grans amenaces dels estanys de l'Albera. D'una banda, forma part de l'espai de les Basses de l'Albera, integrat al PEIN i a la xarxa Natura 2000, i és un punt clau per als moviments d'amfibis i petits vertebrats. De l'altra, ha patit alteracions severes: l'any 1995 va ser drenat arran d'unes obres de canalització d'aigua, una actuació que va comportar la desaparició d'espècies vegetals singulars.

La transcendència ambiental d'aquest estany queda clara també en les actuacions públiques que s'hi han hagut de fer per reduir l'impacte d'infraestructures. La Generalitat va executar obres a la GI-602 per millorar la connectivitat ecològica a l'entorn de la Cardonera i de l'estany de Pous, amb un pas inferior de fauna, l'adequació d'un drenatge i la instal·lació de tanques per conduir els amfibis i evitar-ne l'atropellament. La intervenció confirma que la conservació d'aquests espais no és només una qüestió paisatgística, sinó una necessitat real per garantir la supervivència de les poblacions de fauna.

Malgrat tot, el futur dels estanys de l'Albera continua ple d'incerteses. Els informes recents alerten que el canvi climàtic altera la hidrologia d'aquests ambients, redueix els períodes d'inundació i amenaça especialment les basses més petites. A això s'hi afegeixen la pressió agrícola, la manca d'un equip gestor i d'un pressupost anual estable, i els riscos derivats de nous projectes d'infraestructures o transformacions del sòl.

En aquest context, la Cardonera emergeix com un símbol d'allò que està en joc a l'Albera i el seu futur parc natural: un espai modest en dimensions, però enorme en valor ecològic. Protegir-lo, restaurar-lo i gestionar-lo adequadament no és només preservar una bassa temporal, sinó defensar una de les peces més delicades i valuoses del patrimoni natural de l'Alt Empordà.

Subscriu-te per seguir llegint