L'Escala, un municipi transformat: així ha triplicat la demografia en mig segle

L’Escala ha viscut, des de mitjan anys setanta fins avui, una transformació demogràfica molt lligada a dos motors: la terciarització de l’economia local (turisme, comerç i serveis) i l’arribada de població procedent tant d’altres punts de l’Estat espanyol com de l’estranger.

En mig segle, l’Escala ha multiplicat el seu pes demogràfic fins a consolidar-se com un dels municipis mitjans de referència del litoral de l’Alt Empordà. La sèrie demogràfica entre 1975 i 2025 mostra un creixement sostingut des de mitjan anys setanta, amb una acceleració molt marcada a partir dels anys 2000, quan el municipi guanya població a un ritme molt superior al de les dècades prèvies. La lectura de fons és clara: l’expansió del sector serveis i l’atractiu residencial propi d’una destinació turística han estat factors estructurals del canvi.

Les xifres oficials de població, d’altra banda, s’emmarquen en la revisió anual del padró municipal en data 1 de gener, que el Govern declara oficial mitjançant reial decret. Com passa per tot arreu aquests darrers temps, segur que la xifra real de la gent que viu a l’Escala és superior, i ja no en parlem del principal problema que pateix quan, com tots els municipis turístics, la pressió sobre els serveis municipals augmenta exponencialment en plena temporada.

Un creixement moderat fins als noranta i un salt a partir del 2000

El municipi passa de 3.624 habitants (1975) a 4.048 (1981) i 5.142 (1991), una etapa en què l’increment és constant però gradual. A l’inici dels 2000, l’Escala arriba als 6.240 habitants (2001), i és a partir d’aquí quan el creixement s’intensifica: en una sola dècada, la població s’enfila fins als 10.554 (2011), superant per primera vegada el llindar dels 10.000 residents.

El tram recent dibuixa una estabilització entorn d’aquest "nou sostre", amb oscil·lacions anuals moderades. El 2025, la població se situa en 10.374 habitants segons la sèrie municipal consultada.

El factor estacional: padró estable i pressió d’estiu

Com ja hem comentat que passa en molts municipis turístics, el padró (població resident) explica només una part del fenomen: al llarg de l’any, i especialment a l’estiu, la població present al municipi pot créixer molt per sobre del volum resident. Aquesta dualitat ajuda a entendre per què l’impacte sobre serveis, mobilitat o habitatge sovint es percep més intens del que suggereixen les xifres estrictament padronals.

I és en la població estrangera, una de cada quatre persones empadronades, on trobem un apunt determinant del municipi. Amb dades a la mà, la presència de població estrangera ha guanyat pes fins a convertir-se en un factor estructural de la demografia local. Segons l’Idescat (a partir del Cens anual de població de l’INE), l’Escala tenia el 2025 un total de 10.641 habitants, dels quals 3.014 eren estrangers, és a dir, un 28,32% del total.

Aquest percentatge situa el municipi en una franja alta dins el mapa català i és coherent amb la trajectòria recent de municipis litorals amb mercat laboral de serveis: l’arribada de població internacional no només contribueix al volum total, sinó que també condiciona el perfil d’edat i la composició del mercat de treball.

Tres factors clau

Hi ha tres factors clau per entendre el canvi demogràfic a l’Escala. El primer d’ells gira entorn de l’habitatge i pressió turística (residència vs. segona residència). El salt demogràfic a partir dels anys 2000 s’explica, en bona part, per l’atractiu residencial d’un municipi turístic i per l’expansió del parc d’habitatges. En aquest context, el padró reflecteix la població resident, però conviu amb un volum estacional molt superior que tensiona serveis, mobilitat i mercat immobiliari, sobretot en temporada alta.

L’estructura d’edats és la segona peça del puzle, amb la realitat imparable de l’envelliment i la compensació migratòria. Com en molts municipis catalans, el repte de fons és l’envelliment. L’arribada de població en edats actives (procedent d’altres municipis i, especialment, de l’estranger) tendeix a frenar parcialment aquest procés, amb efectes directes sobre la demanda educativa, sanitària i de cures.

El tercer factor és estructural i fa referència al mercat laboral i la població estrangera. Qualsevol exercici de realisme ens permet comprovar que el pes de la població estrangera resident, més enllà de la de perfil turístic, és avui un element central per al funcionament del municipi: nodreix sectors com l’hostaleria, el comerç, les cures o la construcció, i contribueix a sostenir el volum poblacional. El 2025, l’Escala registra un 28,32% de població estrangera (3.014 persones sobre 10.641), una proporció elevada que ajuda a explicar la resiliència del padró en els darrers anys.

De fenomen marginal a peça clau del padró

La presència de població estrangera és avui un dels grans motors estructurals de la demografia local (i, per extensió, del mercat de treball). El 2025, l’Escala registra 3.014 residents estrangers sobre una població total de 10.641, és a dir, un 28,32% del total.

Aquesta proporció és coherent amb el pes que ja s’observava el 2022, quan les dades publicades indiquen 3.243 persones de nacionalitat estrangera (un 30,8%) sobre 10.520 habitants.

En termes socials, aquest salt té tres efectes visibles comparant les dades demogràfiques. Un és el canvi del perfil d’edat: l’arribada de població en edats actives tendeix a frenar (parcialment) l’envelliment. Això té una incidència directa en la reconfiguració laboral, en la qual tenen més pes els sectors lligats a serveis, comerç, hostaleria i activitats vinculades a l’estacionalitat.

Finalment, s’ha generat diversificació residencial: una heterogeneïtat més gran entre nuclis, urbanitzacions i zones amb més pressió turística. Tot plegat embolcallat amb la crisi de l’habitatge de primera residència, de la qual l’Escala no és cap excepció.

Ajustar aquestes realitats a la voluntat de ser la capital de la subcomarca entre l’Alt i el Baix Empordà és el repte que té la vila en aquests pròxims anys.

Subscriu-te per seguir llegint