Llista | Gairebé 8 de cada 10 municipis altempordanesos hauran de tenir un pla contra inundacions amb el nou Inuncat

La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha explicat aquest dijous al Parlament les novetats del nou pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya, conegut com l'Inuncat. Una de les més destacades és que un 70% dels municipis catalans hauran de tenir un pla de protecció civil "que contempli específicament el risc d'inundacions". Per al 30% restant no serà obligatori, però tots tindran la "recomanació" de disposar-ne també d'un.

A l’Alt Empordà, gairebé 8 de cada 10 municipis hauran de tenir un pla contra inundacions amb el nou Inuncat. I és que del total de 68 localitats de la comarca, 54 estaran obligades a tenir-lo i 14 només el tindran recomanat.

Catalunya

Amb les noves directrius de la Generalitat, a tota Catalunya les poblacions obligades a tenir el pla passaran de 521 a 656 i les que tindran la recomanació creixeran de les 241 a les 291. Les noves xifres, doncs, engloben els 947 municipis totals que té la comunitat. Parlon ha argumentat que els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents i que cal actuar amb "més rigor" per intentar "minimitzar els riscos personals".

L'obligatorietat de tenir o no tenir pla per fer front a les inundacions es mesura en funció de l'exposició que tenen els municipis a veure's afectats per aquestes. Així, els municipis 'obligats' tenen un risc alt (362) o molt alt (294) d'haver de fer front a l'excés d'aigua. En canvi, els municipis 'recomanats' tenen una exposició moderada (233) o baixa (58). Aquesta classificació és una altra de les novetats que inclou l'Inuncat.

El nou pla també defineix cinc tipologies de risc davant l'aigua. Són les inundacions fluvials; les dinàmiques torrencials; les inundacions marítimes; les inundacions pluvials i la ruptura o avaria de preses. Parlon ha explicat que el pla Inuncat s'havia d'actualitzar el 2019, però que la pandèmia va obligar a posposar-ho. La feina es va reprendre el 2021 i ha finalitzat ara. També ha exposat que ha estat fruit d'un treball entre Protecció Civil; el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i les agències gestores de les conques hidrogràfiques.

Pla d'Actuació Municipal

Els municipis hauran de planificar la seva resposta a les inundacions a través del PAM, que és el Pla d'Actuació Municipal per a inundacions. És un document que recull les actuacions de la localitat en qüestió en relació amb el risc o l'emergència per excés d'aigua. En aquest document s'hi han d'especificar qüestions com el criteri per determinar la fase d'activació així com el criteri per activar-lo.

A més, el PAM ha de preveure l'estructura organitzativa i la resposta que pot donar el municipi a través dels seus recursos propis i dels que li puguin arribar de fora. En cas d'emergència, els municipis tenen la responsabilitat d'"informar i alertar" la seva població sobre el risc d'inundació i l'evolució de l'emergència. També de les mesures d'autoprotecció adequades que han de seguir els ciutadans.

Parlon ha explicat aquestes novetats a través d'una interpel·lació que li ha formulat al Parlament el grup del PSC. La diputada Judit Alcalá ha defensat que la renovació de l'Inuncat s'havia de dur a terme per donar "una capacitat més gran d'anticipació" davant els fenòmens meteorològics extrems. L'objectiu final és tenir un sistema d'emergències "més coordinat" i "més preparat" davant el canvi climàtic.