El llibre 'Converses de sobretaula al Motel' retrata l'Empordà i les seves contradiccions

"Tot el que es diu en una sobretaula de dinar o sopar queda en secret de confessió, però mai se sap...". La frase no és meva. Pertany al filòleg i capellà Modest Prats. Estava carregada d’ironia, de la seva ironia habitual. Com els protagonistes de la crònica que esteu llegint ara, ell també era un assidu comensal del Motel Empordà. Com ho va ser, de manera reiterada i prou coneguda, Josep Pla. Amb ell, un altre escriptor reconegut, Josep Valls, també va trencar aquest "secret" d’havent dinat o sopat, quan les cordes vocals estan més alleugerides i les paraules queden dites, per a bé i per a mal.

El periodista Xavier Febrés i l’economista Joan Armangué, escriptor per un costat, i exalcalde de Figueres per l’altre, han fet de les seves llargues tertúlies a restaurant de la carretera General un diàleg escrit convertit en llibre: Converses de sobretaula al Motel (editorial Gavarres). No és cap novel·la, encara que algunes coses que s’hi expliquen semblen ser-ho i fan bona aquella dita sobre la realitat que supera la ficció.

Parlar i compartir

Pàgina a pàgina, Febrés i Armangué intercanvien punts de vista de manera gens aleatòria, tot té un sentit final: compartir informació, coneixements, fets viscuts i opinions no sempre coincidents. Amb l’assumpte ferroviari, per exemple, la lectura permet veure que sí, però no.

L’obra comença amb un pròleg de Sebastià Roig que retrata la feina dels autors i el contingut del llibre amb una anàlisi poc convencional sobre les idees impreses. L’escriptor figuerenc els coneix bé i fila prim en aquesta apamada introducció. D’Armangué diu que exerceix "un no parar" de projectes viscuts i editats com a fruit "d’una sensibilitat social profunda, una consciència política autèntica, una preocupació evident pel paisatge i l’entorn i, per descomptat, una curiositat insaciable —qui sap si també hi podríem afegir alguna hiperactivitat no diagnosticada—". Per si un cas, i per confirmar-ho o desmentir-ho, el mateix coautor i l’editor, Àngel Madrià, ja avisen que "de presentacions d’aquest llibre se’n faran moltes".

Un empordanès empeltat

Sebastià Roig no se n’està de titllar Febrés de ser "un xic sofista", arribant a una primera conclusió que retrata bé aquest empordanès empeltat, nascut a Barcelona: "Només els periodistes amb cara, ulls i ulleres, els grans mestres de l’ofici —com en Xavier— tenen un domini del llenguatge tan i tan bèstia, tan i tan hipnòtic que, si encetes algun dels seus llibres, t’enganxen amb subtilesa pels narius i -zim, zam,zum!- sense que te n’adonis et fan lliscar amb suavitat pel text".

El llibre, il·lustrat a la portada i contraportada per Àngel del Pozo, està repartit en dotze capítols, prou sucosos per a formar part, de manera individual, de futures obres vinculades de ple a l’Empordà que sovint queda tapat per les notícies del dia a dia. L’entrada és forta: "El mite de l’Empordà no s’aguanta" i té continuïtat amb un diàleg fluid que també serveix als autors per a posar els punts sobre les ís amb temes ben presents com la competència mal i mai dissimulada entre Girona i Figueres, els "despropòsits i oportunitats de l’AVE" o "la falsa dialèctica del declivi de Figueres". No hi falta la crítica oberta de com n’anem de malament amb alguns temes que, de problemàtica i injustícia reconeguda, continuen a peu de carretera, com és el cas de la prostitució. També té un lloc destacat la poca predisposició real a impulsar l’Euroregió, de la qual l’Empordà n’hauria de ser la principal xarnera, i la immigració i els seus efectes sobre el país.

Diu Xavier Febrés que haver vist néixer el contingut d’aquest llibre en els menjadors del Motel, no és cap casualitat. Tan ell com Joan Armangué veuen en aquesta "autèntica catedral de l’Empordà" l’espai on la vida s’atura per a donar lloc als pensaments, per això dediquen l’obra a Jaume i Jordi Subirós, pare i fill, al cap de sala Joan Manté i a tot l’equip del restaurant, als quals consideren "amfitrions per excel·lència" i "inductors de vida intel·ligent". "El llibre, sense el Motel, no existiria", rebla el clau Febrés.

I un altre apunt que Joan Armangué no deixa de comentar. "Hi ha detalls que trepitjaran ulls de poll". Com ja ho va fer amb Històries d’alcalde, de la mateixa editorial, tira de coneixement i de documentació per recollir el nom dels qui van traslladar a fora de Figueres el creixement industrial dels polígons o de com a Vilamalla van passar coses que mai haurien d’haver passat. No les detallem aquí i ara, en el llibre estan pla més ben explicades. Xavier Febrés ja avisa que "hem deixat coses en el tinter". El llibre es presenta aquest dissabte, 14 de març, a les sis de la tarda, al Cercle Sport de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint