Neix la càtedra de Salut i Envelliment de la Fundació Salut Empordà i de la UdG per afrontar un canvi social i demogràfic "sense precedents"

Aquest dijous a la tarda, la Sala d’actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG) va acollir la presentació oficial de la Càtedra Envelliment i Salut, impulsada per la UdG i la Fundació Salut Empordà (FSE). La nova plataforma neix amb l’objectiu de donar respostes als reptes d'una població cada vegada més envellida, més diversa i amb valors canviants en el marc del treball que des de fa temps es desenvolupa a les comarques gironines, i en especial a l'Alt Empordà, per avançar cap a una atenció social i sanitària integrada.

En aquest sentit, la càtedra vol sumar-se als espais de col·laboració ja existents entre serveis socials i sanitaris, però també incorporar-hi la recerca, la formació i la participació d’altres àmbits com l’educatiu.

El director de la nova càtedra, Oriol Turró, destaca la defensa dels drets de les persones grans, la formació i actualització dels professionals i la incorporació de la veu d’aquest col·lectiu en el debat social. Segons apunta, el fort increment de persones que es jubilaran en els pròxims anys suposarà un "canvi demogràfic i social sense precedents" que encara no s’ha abordat prou més enllà del debat econòmic sobre les pensions. En aquest context, la càtedra vol contribuir a "analitzar aquesta transformació, monitoritzar-ne l’impacte i formular propostes".

"Caldran nous models adaptats a les persones"

Oriol Turró

— Director Càtedra d'Envelliment i Salut

Turró també assenyala que el sistema sociosanitari actual "haurà d’adaptar-se a aquest nou escenari", avançant cap a "models centrats en la persona" que prioritzin l’autonomia i la vida al domicili abans que l’ingrés en residències. A més, adverteix que "encara hi ha prejudicis i estereotips envers la gent gran i que situacions de dependència o manca de recursos poden derivar, sovint sense voluntat explícita, en diferents formes de maltractament".

Per això, una altra línia de treball de la càtedra serà visibilitzar aquestes realitats, combatre l’edatisme i generar comunitat entre persones grans, entitats i professionals per prevenir aquestes situacions.

En l'obertura de l'acte també hi van participar el director-gerent de la FSE, Xavier Verdaguer, i el vicerector d’Impacte al territori i ambientalització de la UdG, Ignasi Rodríguez-Roda.

Combatre l'edatisme

La presentació de la càtedra va comptar amb la conferència de Marije Goikoetxea, professora i investigadora en Ètica Aplicada de la Universitat de Deusto (Bilbao).

Goikoetxea va desgranar els tres eixos fonamentals que hauran de regir aquest nou model: la necessitat de superar l'edatisme i donar visibilitat a les persones grans com a ciutadans de ple dret, l'obligació de prestar suports personalitzats perquè la ciutadania pugui mantenir el seu propòsit de vida també en l’etapa de la vellesa i entendre la cura com un bé relacional basat en la simetria moral i l’estima, especialment en situacions de fragilitat i dependència.

Finalment, hi va haver una taula rodona moderada per Pili Monreal, directora honorífica de la Càtedra, que va comptar amb veus de diferents àmbits de la societat, com el president de l’Associació Intercomarcal de Consells de la Gent Gran de Girona, Martí Vallès; la presidenta de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Montse Solé; la directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Bernat Jaume de la Fundació Salut Empordà, Esther Celda, i la tècnica de l’Equip d’Atenció a Famílies i Envelliment del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i investigadora de la Universitat de Girona Glòria Pla.

Subscriu-te per seguir llegint