La Costa Brava triplica els rescats de fauna marina: de 17 a 46 el 2025

A la Costa Brava, els avisos per fauna marina en dificultat han fet un salt. El 2025 es tanca amb 46 assistències al litoral gironí, davant les 17 de l’any anterior. Segons el balanç del CRAM, la tendència també es nota al conjunt del litoral català: 276 exemplars atesos el 2025, molt per sobre dels 105 del 2024. I el gruix, un any més, recau en les tortugues marines, sovint lligades a la interacció amb l’activitat pesquera.

El canvi de ritme és especialment visible a la costa de Girona. La veterinària Lucía Garrido, cap d’àrea de clínica i rescat del CRAM, diu que l’augment respon a més avisos, però també a una detecció i una coordinació més ajustades.

Al llarg del litoral gironí, els casos s’han anat repartint, amb mencions a punts com Roses i Blanes —on, segons Garrido, hi ha col·laboració amb pescadors— i també Colera, que assenyala com un port amb activitat destacada aquest 2025. La zona del Cap de Creus i un cas a Sant Feliu de Guíxols completen el retrat d’un any carregat d’avisos a la costa de Girona.

La fotografia catalana: 276 animals atesos

El que passa a Girona encaixa amb la fotografia general del 2025. El CRAM xifra en 276 els animals de fauna marina atesos a Catalunya, davant els 105 del 2024.

Del total del 2025, 165 han estat tortugues marines, 35 cetacis i 76 elasmobranquis (taurons i rajades).

Tortugues: el gruix de les assistències i les lesions més repetides

El gruix de les assistències torna a ser de tortugues. El 2025 se n’han atès 98 exemplars vius, principalment per la interacció amb l’activitat pesquera, que representa el 79% dels casos, segons el CRAM. D’aquestes tortugues, 62 ja han estat reintroduïdes al medi natural i “una vintena” encara romanen ingressades amb pronòstic favorable.

Entre els diagnòstics, el CRAM posa el focus en l’embòlia gasosa, present en el 34% dels casos, una malaltia associada a captures accidentals en arts d’arrossegament. Aquests animals han estat tractats amb cambra hiperbàrica i oxigenoteràpia.

Un altre problema recurrent és l’entortolligament amb xarxes a la deriva: el 2025 se n’han registrat 10 casos, i quatre van requerir cirurgia d’amputació per la gravetat de les lesions.

En clau gironina, Garrido subratlla episodis especialment singulars: la detecció de dues tortugues llaüt amb enmallament en pocs dies —una al Port de la Selva i una altra a Colera—, i el cas d’una tortuga marina recollida des d’una embarcació pesquera amb lesions molt greus per col·lisió, incompatibles amb la supervivència, que va obligar a practicar-li l’eutanàsia.

Cetacis: menys casos, dispositius delicats

Al llarg del 2025, el CRAM ha donat assistència a 35 cetacis, dels quals 8 van arribar vius després d’encallar en diferents punts del litoral català. Entre aquests hi havia sis exemplars de dofí llistat, un cap d’olla gris i un dofí mular.

A la costa de Girona, Garrido posa dos exemples del 2025: un dofí viu que va entrar al port de Colera, malalt i amb natació erràtica per un problema infecciós, i una assistència a Sant Feliu de Guíxols amb un cap d’olla gris, un cas poc habitual que activa un dispositiu important per la mida de l’animal. Segons el CRAM, són episodis de pronòstic complicat; si es veu un cetaci viu encallat o molt a prop de la costa, la instrucció és clara: avisar el 112 i esperar l’arribada dels equips especialitzats.

VÍDEO | Dofins al cap de Creus

Mantes i rajades: avisos a l’alça i una hipòtesi oberta

El 2025 també ha vingut marcat per més avisos d’elasmobranquis: se n’han gestionat 76, i 11 corresponen a la manta protegida Mobula mobular. El CRAM remarca que, tot i que la presència de taurons i rajades a la Mediterrània és habitual, veure’ls tan a prop de la costa i amb exemplars encallats és un fet inusual.

Per mirar d’entendre què hi ha al darrere, s’ha posat en marxa un grup de treball d’especialistes de diferents administracions mediterrànies, centres de recuperació i recerca. Segons el mateix balanç, la hipòtesi amb què es treballa és una combinació de múltiples factors simultanis, perquè els casos no segueixen un patró clar.

En el conjunt de territoris citats (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia i Illes Balears), el 2025 s’han registrat 37 encallaments de Mobula mobular, segons el mateix balanç.

FAVOMAR III i el treball amb el sector pesquer

A més, el CRAM dona per tancat el projecte europeu FAVOMAR III, una iniciativa de sensibilització i capacitació dirigida al sector pesquer professional de Catalunya amb l’objectiu de mitigar l’impacte de les captures accidentals de fauna marina protegida.

Les xifres del projecte apunten a més de 500 embarcacions capacitades en 25 ports i 27 confraries visitades, amb distribució de materials i enquestes per dimensionar l’impacte del bycatch. El CRAM també indica que vuit noves embarcacions s’han incorporat al programa “Pescadors a favor del mar”, elevant a 77 el nombre total d’embarcacions que col·laboren en la notificació i el lliurament de fauna marina protegida.

Segons el CRAM, part del repunt s’explica per més avisos i una coordinació més ajustada, reforçada per la formació i els protocols amb el sector pesquer. En un any que ha disparat els avisos a la Costa Brava, la diferència no la fa només la xifra: la fa la xarxa —formació i complicitats a ports i barques— que permet veure-ho abans, avisar més i rescatar millor.