L'empordanès Juan García Carrés enllaçava els colpistes amb Tejero

Dimecres de la setmana passada, el govern espanyol va desclassificar documentació referent a l’intent de cop d’estat produït el 23 de febrer de 1981 a Espanya. Es tracta de centenars de documents, alguns ja coneguts, però altres porten el qualificatiu de "reservat" o "secret" i es trobaven als arxius de diversos ministeris i organismes públics (Defensa, Interior, Guàrdia Civil, Direcció General de la Policia, Centre Nacional d’Intel·ligència, Afers Exteriors). Aquests dies tots els mitjans de comunicació han anat analitzant la informació amb la conclusió generalitzada que han aportat dades poc rellevants.

Encuriosit, entro a mig matí a la pàgina web de la Moncloa a la recerca d’un nom i de les novetats que se’n poden despendre d’aquell volum de papers escanejats. Just els dos primers documents que apareixen al portal són del personatge que buscava: Juan García Carrés. Es tracta de la transcripció de converses amb el tinent coronel Antonio Tejero, l’artífex del cop arran del seu assalt al Congrés de Diputat, amb la seva dona i amb una altra persona no identificada.

García Carrés va ser l’únic civil encausat pel procés del 23-F i condemnat a dos anys de presó per "un delicte consumat de conspiració a la rebel·lió militar". Nascut a Portbou el 4 de maig de 1928, el seu pare, Vicente García Ribes, nascut l’11 de juliol de 1904 també a Portbou, va treballar al ferrocarril i posteriorment a la duana. Es va casar amb una filla Carrés, d’una coneguda agència de duanes del poble, i només van tenir un fill. García Ribes va ser dirigent sindical durant la dictadura, Procurador en Cortes (denominació dels diputats franquistes) i el seu nom, juntament amb el del fill, van aparèixer implicats en la coneguda com a "Matança d’Atocha" (el 24 gener de 1977), on van ser assassinats cinc advocats laboralistes madrilenys per pistolers de la ultradreta.

Juan García Carrés, fill d’un dirigent sindicalista franquista, va néixer a Portbou el 1928

Amb aquest historial patern, no és res estrany que García Carrés continués les passes del pare. Tot i exercir com a advocat, va ser dirigent sindical, Procurador en Cortes i mà dreta del ministre i dirigent falangista José Antonio Girón de Velasco. En definitiva, un home del règim tot i que molt sovint operant a l’ombra. Després de la mort de Franco es va veure implicat en trames per desestabilitzar l’incipient règim democràtic espanyol. Una d’elles va portar el nom de Los cien mil de San Luis i pretenia aplegar cent mil persones a tot el país, procedents de l’antic sindicalisme vertical, que ell coneixia prou, la Falange i el Movimiento per controlar punts estratègics i ajuntaments en executar un cop d’estat militar. Els serveis d’espionatge del govern d’Adolfo Suárez ho van detectar i es va produir un inesperat i ràpid moviment d’ascensos i canvis de destins entre la cúpula militar.

La trama civil del 23-F

Juan García Carrés, aparentment sol, però es dona per suposat que amb el suport d’altres persones, va continuar amb el seu objectiu. En el judici pel 23-F, i davant del Consell Suprem de Justícia Militar, ell mateix reconeix que el maig de 1980 Tejero el va anar a veure a casa per exposar-li la necessitat "de hacer algo por España". A partir d’aquell moment, se’l situa en el nucli dur del colpisme, juntament amb el general Jaime Milans del Bosch i una vintena de persones més. La nit del 23 de febrer de 1981, i els documents ara desclassificats ho corroboren de forma ben clara, era la persona de contacte entre Tejero i els colpistes, siguin militars o civils.

Pare i fill van estar implicats en els assassinats de la "Matança d’Atocha" del 1977

Durant el judici va transcendir un àudio en el qual l’advocat empordanès li diu a Tejero: "La victoria es para España. ¡Ánimo, ánimo, ánimo! !Los hombres de honor sabrán corresponder a todo esto! Aguanta, que aquí estoy yo para lo que haga falta". El colpista li diu: "Gracias, Juanillo". I García Carrés és taxatiu: "¡No, gracias, no. Cojones!". Altres informacions d’aquella nit, publicades durant el procés, assenyalaven que parlant amb un periodista, li va dir que l’estaven trucant els capitans generals.

Als documents desclassificats, hi ha una conversa entre García Carrés i una persona no identificada on li explica que amb Tejero estan preparant la lectura d’un manifest per part dels guàrdies civils que estaven ocupant el Congrés i que el diari ultradretà El Álcazar de Madrid el publicaria l’endemà. En aquesta conversa, però, ja hi apareix una primera dosi de pessimisme sobre el desenllaç quan l’advocat afirma del colpista: "Este se mantiene allí a vida o muerte, te lo digo yo. ¡Pobre hombre. Este la va a palmar, vamos!".

L’altra conversa que apareix ara tota sencera és la de García Carrés i Tejero. En algun moment el primer parla amb un altre telèfon amb la dona del guàrdia civil per donar-se suport mútuament o bé amb un altre civil que li traspassa informació. S’evidencia que la moral es va desinflant, tot i els intents de l’advocat d’insuflar esperança. Tejero li explica la conversa amb el general Alfonso Armada, que es proposava com a president d’un govern d’unitat: "¡Quería hacer una capuza el tío. Quería a Carrillo!". L’advocat no li fa massa cas i li anuncia que dos regiments militars —Vilaviciosa i Pavía—. havien sortit a reforçar-lo al Congrés de Diputats, que en vindran d’altres i que no facin cas de les notícies que donen les emissores de ràdio en el sentit que els militars no han secundat el cop d’Estat. Tejero li diu que aguantarà fins que vinguin. No van arribar mai.

Els anys 60 i 70, ja fent carrera sindical i política a Madrid, García Carrés estiuejava a Colera

Més endavant Tejero li demana que informi Milans del Bosch que no es refiï per a res d’Armada, que només vol ser president del Govern. Garcia Carrés li diu que el secretari d’Estat nord-americà ha declarat que els fets són afers interns espanyols. "Me parece muy bien que no se meta, que esto lo arreglemos nosotros", afegeix el guàrdia civil. Finalment, l’advocat transmet ànims de Carmen, la dona de Tejero, que tem per la seva vida. "No va haver sangre hija mía, no te preocupes", li trasllada el guàrdia civil.

Estiuejant a Colera

Després de marxar de Portbou (el pare va ser traslladat a Mataró abans de la Guerra Civil), va estudiar Dret i va fer carrera sindical i política Madrid. Juan García Carrés va esdevenir un estiuejant habitual de Colera durant els anys 60 i principis dels 70 del segle passat. Arran de la sèrie de reportatges Històries empordaneses del 23-F, que vaig publicar en aquest mateix setmanari durant el mes de març de 1991 (guardonades amb el Premi de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, aquell mateix any), diversos veïns del poble van explicar sucoses anècdotes del personatge.

L’aleshores alcalde, Miquel Carrés, de Convergència i Unió, era el seu cosí i, per tant, el coneixia prou bé. "Tenia unes idees fixes i no les havia canviat. Fins i tot, l’any 1973, li van oferir ser ministre, però com que ja es parlava d’obrir el règim, no va acceptar", assenyalava. Un empresari d’hostaleria del poble, Francesc Canadell, explicava que quan es desplaçava des de Madrid ho feia en tren, normalment un Exprés o un Talgo, que els feia parar a Colera. Un cop al poble, s’hi estava algunes setmanes. Era habitual veure’l dues o tres hores a la platja, llegint el diari -que memoritzava- o bé endrapant de tot. "Ell tot sol es podia menjar una paella per a cinc persones, un pollastre a l’ast i dos xuixos, que li encantaven", relatava. A part de menjar i beure, també fumava puros. Va tenir problemes de salut, cardiovasculars, i va morir el 7 de novembre de 1986 a Madrid, amb 58 anys, poc després d’haver sortit en llibertat per la condemna del 23-F.

Subscriu-te per seguir llegint