Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Meteorologia

Darnius-Boadella, entre els punts més plujosos de Catalunya en un hivern històric i càlid

El registre de precipitació acumulada al pantà empordanès ha estat de 591 l/m², en una estació marcada per la persistència de llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics

El pantà de Darnius-Boadella, desbordat dies després de la llevantada del 20 de gener.

El pantà de Darnius-Boadella, desbordat dies després de la llevantada del 20 de gener. / Josep Gutiérrez

Josep López Navarro

Josep López Navarro

Figueres

Una estació "molt plujosa al conjunt del país i càlida pel que fa a la temperatura". Així defineix aquest hivern el balanç climàtic 2025-2026 de desembre, gener i febrer elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), document en què es constata que la precipitació acumulada ha superat fins i tot la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i que cal remuntar-se fins al del 1995-1996 per trobar-ne un de tan plujós a Catalunya.

Entre els registres de precipitació acumulada destaquen els 591 litres per metre quadrat recollits al pantà de Darnius-Boadella. Així mateix, destaquen dades com els 657 l/m² recollits al Parc Natural dels Ports, al Baix Ebre, i els 583 l/m² al Puig Sesolles, al Vallès Oriental.

Alhora, l’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que l’Observatori Fabra n’ha registrat el cinquè d’una sèrie de 113 anys.

Pel que fa a la clau de per què aquest ha estat un hivern especialment plujós, és que no hi ha hagut un únic episodi extrem, sinó que hi ha hagut una "persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l’estació", apunta Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Meteocat. En aquest sentit, Prohom destaca que la concatenació de llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics ha provocat acumulacions molt destacades i generalitzades.

La casuística de cada mes

Segons es desprèn del balanç climàtic, cada mes ha tingut unes característiques diferents. El desembre, per exemple, va resultar extremament plujós al sud i al quadrant nord-est, mentre que el gener va ser molt plujós a gran part del territori. Finalment, el febrer va mantenir precipitacions destacades, sobretot, a Ponent.

A l’Alt Empordà, entre desembre i febrer, les llevantades més importants es concentren en dos episodis. La primera va ser la de Sant Esteve (del 26 al 29 de desembre), amb pluges persistents i, sobretot, temporal marítim d’est amb onades per sobre dels 4 metres, en un context d’alertes per risc d’inundacions i crescudes de rius i rieres. La segona va ser la del 19 i 20 de gener, que va provocar força afectacions a les carreteres, amb rius desbordats, mala mar i un episodi molt actiu al nord-est. En alguns punts, les pluges van deixar més de 200 mm en 24 hores.

Com a fet destacat, arran de l’episodi de gener, el pantà de Darnius-Boadella va superar el 90% de la seva capacitat, un fet inèdit des del 2020.

VÍDEO | Estat del pantà de Darnius-Boadella del 20 de gener de 2026, el dia de la llevantada

Cal recordar que, davant la previsió de fortes pluges, l'Agència Catalana de l'Aigua va incrementar, dies abans i també després de la llevantada, l'alliberament d'aigua de l'embassament amb l'objectiu de regular els volums perquè el pantà pugui assumir l'aigua que hi arribi des de les capçaleres de rius com la Muga i l'Arnera, sense que això suposi una pèrdua de recurs.

Hivern càlid

En relació amb la temperatura, l’hivern només es pot considerar normal a àrees del Pirineu, Prepirineu i zones elevades. A la resta ha estat càlid, com a resultat del balanç entre un desembre càlid, un gener amb valors pròxims a la normalitat i un febrer molt càlid. Aquest comportament tèrmic s’explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s’han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l’estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d’hivern i durant Nadal. A diferència del que és habitual durant l’hivern, la successió de pertorbacions ha limitat els períodes prolongats d’estabilitat anticiclònica. "Aquesta manca d’estabilitat ha impedit els típics episodis d’inversió tèrmica a valls i planes interiors, i ha dificultat l’acumulació d’aire fred durant la nit, fet que ha mantingut les temperatures mínimes clarament per sobre de la mitjana", explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat.

El febrer va accentuar aquest caràcter càlid nocturn, amb diversos episodis de temperatura anormalment alta afavorits pels successius episodis de vent. Així, l’11 i 12 de febrer es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), amb més de 20 anys de dades. Posteriorment, el 24 i 25 es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions, arribant als 26,4 graus a Benissanet, a la Ribera d’Ebre. L’Observatori de l’Ebre, amb una sèrie de 120 anys, ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història.

Neu excepcional

Al mateix temps, ha estat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria, al Ripollès, va assolir 144 centímetres de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades, i que supera els 142 centímetres del gener del 2006.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents