Figueres debat sobre justícia social: "Els prejudicis a l'hora de llogar un pis a persones vulnerables perpetuen la desigualtat"

En el marc del Dia Mundial de la Justícia Social, Càritas va impulsar a Figueres una jornada de reflexió que va situar al centre del debat algunes de les desigualtats més urgents i persistents del nostre temps. No va ser un acte multitudinari, però sí intens, sincer i necessari, amb l’objectiu de sacsejar consciències i interpel·lar la responsabilitat col·lectiva davant d’una realitat que massa sovint queda invisibilitzada.

Realitat dura i invisible

Amb la projecció del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme, es va evidenciar una realitat dura i sovint invisibilitzada: persones que viuen al carrer en una societat que acumula recursos, però no garanteix drets bàsics.

El col·loqui posterior va obrir un espai de reflexió que va anar més enllà del sensellarisme i va assenyalar les arrels estructurals de la pobresa. Es van abordar qüestions com el consum responsable, les condicions laborals dels temporers de la fruita i les contradiccions d'un model econòmic que exigeix productes barats sense preguntar-se d'on venen ni a quin cost humà. Es va parlar de la "fruita justa", de la mateixa manera que es parla de comerç just amb el cafè o la roba. Flora Ridaura, tècnica de Càritas, va remarcar que "pagar preus baixos sovint implica precarietat i explotació. Si assumíssim el cost real dels productes, potser consumiríem menys, però amb més dignitat".

Responsabilitat col·lectiva

Aquesta reflexió va connectar amb una idea present durant tota la jornada: la responsabilitat és col·lectiva. Un dels moments més contundents va arribar amb la intervenció del president local de Càritas, Xavier Roura. Amb un to autocrític, va qüestionar el paper de les institucions i també el de la mateixa entitat. Va alertar del risc que actes com aquest generin emoció momentània però cap transformació real: "Anirem a casa més sensibilitzats, però demà aquesta gent continuarà al carrer". El seu missatge va posar en evidència la distància entre la sensibilització social i les solucions efectives.

La seva intervenció va situar l'habitatge com un dels principals factors d'exclusió. Va denunciar que moltes persones fa dècades que estan al carrer tot i haver passat per serveis socials i entitats, i va reclamar un canvi de paradigma. Va apel·lar tant a les administracions com a les institucions i a la ciutadania. Roura també va assenyalar "la por i els prejudicis a l'hora de llogar a persones vulnerables, una realitat que perpetua la desigualtat". També durant el debat es va recordar que els pisos buits i recursos com els aparthotels tancats conviuen amb situacions de sensellarisme. Durant l'acte es va reclamar més valentia institucional i més implicació social. Roura va expressar el desig que Càritas destini més recursos a pal·liar el problema de l'habitatge i va plantejar la necessitat que la societat civil pressioni perquè l'habitatge sigui una prioritat política. En aquest sentit, també es va incidir en la situació dels temporers sense papers, que sovint queden atrapats en circuits d'explotació. Es va recordar que els empresaris poden fer precontractes que permetin iniciar processos de regularització, però que sovint manca voluntat.

La jornada va incorporar una mirada crítica sobre les polítiques públiques en un territori fortament marcat pel turisme. Es va qüestionar que a Figueres es promoguin mesures centrades en la seguretat o l'ocupació mentre no es despleguen polítiques estructurals d'habitatge.

També es va insistir en la necessitat de generar aliances entre administració, empreses i entitats socials per activar recursos infrautilitzats a Figueres i garantir drets. La trobada va concloure amb la presentació del programa de persones sense llar de Càritas, basat en diferents eixos: el treball individualitzat, la detecció i el seguiment al carrer, i la creació d'espais comunitaris. Aquesta última dimensió es va destacar com a clau, ja que la solitud i la ruptura de vincles són factors centrals en el sensellarisme.

En un context marcat per la por, la desinformació i la normalització de la desigualtat, la jornada va reivindicar la necessitat de recuperar a corresponsabilitat. Es va recordar que el canvi no depèn només de les institucions, sinó també de la ciutadania.

Exposicio Amb llei amb llar

Dins els actes, també es va fer al·lusió a l'exposició Amb llei amb llar, acompanyada dels dibuixos de l'artista romanès Nicolás Popescu, establert a Figueres des de fa setze anys, que reflecteixen la seva experiència de superació després de passar dotze anys al carrer. Va explicar com les imatges li feien reviure un patiment que no era ficció, sinó memòria. La seva reacció va commoure el públic. Darrere les estadístiques hi ha vides, històries i ferides reals. El seu missatge va sintetitzar l'esperit de la jornada: "El patiment no pot conduir a la depressió, sinó a l'acció". La preocupació, si no es transforma en compromís, no canvia res.

Subscriu-te per seguir llegint