Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Urbanisme

Els ecologistes presenten al·legacions al nou POUM de Cadaqués que qualifiquen "d'insostenbile"

El nou planejament municipal preveu urbanitzar un total de 54 hectàrees de sòl amb un potencial de construcció fins a 755 habitatges nous

Imatge d'arxiu d'una manifestació ciutadana contra la urbanització Sa Guarda el 2020.

Imatge d'arxiu d'una manifestació ciutadana contra la urbanització Sa Guarda el 2020. / CONXI MOLONS

Redacció

Redacció

Cadaqués

Les entitats ecologistes SOS Costa Brava, els Amics de la Natura de Cadaqués i IAEDEN-Salvem l’Empordà han presentat al·legacions contra el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cadaqués, aprovat pel Ple municipal el passat setembre, perquè consideren que consolida un model de creixement “depredador” i incompatible amb la situació actual del municipi.

Segons exposen en el comunicat, el planejament preveu urbanitzar 54 hectàrees de sòl amb un potencial de fins a 755 habitatges nous, una xifra que podria arribar al miler si s’hi afegeixen parcel·les ja urbanitzades. Aquest escenari suposaria, afirmen, un possible increment de més de 2.200 habitants, un salt demogràfic “desproporcionat i incoherent” en un poble que, denuncien, ja arrossega problemes estructurals de saturació de serveis.

Un dels motius principals de les al·legacions és l’impacte que tindria l’expansió prevista sobre la capacitat del municipi. Les entitats alerten de dificultats de mobilitat per l’existència d’una sola via d’accés, la saturació dels aparcaments i la pressió sobre l’abastament d’aigua. També posen l’accent en un paisatge que defineixen com a “en situació de vulnerabilitat extrema”, i adverteixen que el POUM no corregeix errors del passat, sinó que “insisteix en ampliar els límits d’un territori esgotat”.

Protestes contra el nou POUM de Cadaqués

Mobilització de SOS Costa Brava a Cadaqués. / SOS Costa Brava

Les entitats també qüestionen que el POUM mantingui o incorpori sectors urbanitzables en zones amb fort pendent i risc d’inundació, fet que, asseguren, contravé la normativa urbanística (citen l’art. 9 del DL 1/2010). Entre els àmbits assenyalats hi ha Sa Guarda, S’Oliguera, Sa Tarongeta, Turó d’Es Calders i la Platja Confitera, que descriuen com a zones vulnerables i d’alt valor paisatgístic. A més, denuncien una “greu irregularitat”: que el mateix document consideri edificables terrenys que reconeix com a inundables.

Rebuig als nous sectors i a la pressió sobre la primera línia de mar

El comunicat també apunta contra cinc nous sectors urbanitzables previstos en zones encara naturals, amb un potencial de 151 habitatges i una afectació de 21,14 hectàrees. Les entitats s’oposen especialment a la urbanització de Sa Guarda i S’Oliguera perquè, sostenen, compactaria tota la vessant nord de Cadaqués des de l’ermita de Sant Baldiri fins a S’Alqueria, trencant l’harmonia del paisatge.

També rebutgen la transformació d’espais fràgils i en primera línia de mar que encara conserven estat natural, com Es Colom, la Platja de Ses Oliveres i la de Sa Confitera, i reclamen garantir el pas públic del camí de ronda i evitar la urbanització del litoral més sensible.

El cas de Sa Guarda

La Muntanya de Sa Guarda torna a situar-se com un dels punts més polèmics. Les entitats recorden que va ser un dels principals fronts urbanístics de SOS Costa Brava i que el 2019 es va aconseguir la paralització de les obres i la nul·litat del projecte. Tot i això, denuncien que el POUM aprovat manté bona part del sector urbanitzable, amb un potencial de 65 habitatges en 8 hectàrees, i que fins i tot amplia el nombre d’habitatges previst a l’Avanç (de 55 a 65), amb 7.448 m² de nou sostre residencial.

A parer seu, aquestes previsions són “excessives”, vulneren la prohibició d’urbanitzar pendents superiors al 20% i comportarien un impacte paisatgístic irreversible.

Les entitats conclouen que l’objectiu és posar fre a un model urbanístic especulatiu orientat, denuncien, a segones residències, i obrir pas a una planificació basada en les necessitats reals de la població resident, la sostenibilitat i la preservació del paisatge i els ecosistemes. També reivindiquen que un nou POUM hauria de ser una oportunitat per impulsar un creixement “reduït” i coherent amb l’enfocament “Slow Town”, desclassificant sectors fràgils i assumint els límits físics i ambientals del municipi.

Tracking Pixel Contents