Nieves Lorenzo, sobre el poder i el perill de la IA: “La desinformació ens indigna i ens enfronta com a societat”

La desinformació, les notícies falses i la intel·ligència artificial han convertit el pensament crític en una necessitat quotidiana. La divulgadora científica Nieves Lorenzo-Gotor treballa per apropar la ciència i l’alfabetització mediàtica a tota mena de públics, especialment en entorns rurals.

Recentment, ha ofert una xerrada a la Biblioteca de Figueres, mostrant exemples de notícies falses i imatges manipulades amb IA, per reflexionar sobre el poder i el perill d’aquests continguts a la xarxa. L’acte s’emmarca dins el cicle BiblioSTEAM, organitzat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona del Servei de Biblioteques i la Diputació de Girona.

La desinformació i les fake news són un fenomen que preocupa un públic ampli. On hi ha més demanda de xerrades com la que ha ofert a Figueres?

A les biblioteques passa molt que ve un públic adult: són centres socials molt vinculats a la gent gran. Però també és una temàtica que es demana molt des de les escoles. El professorat està preocupat pels hàbits digitals dels joves.

És positiu que finalment s’hagi establert un control entre els joves sobre l’ús de les pantalles.

Durant anys s’ha donat via lliure i ara s’està intentant regular l’ús de les pantalles. Hem deixat eines amb accessibilitat a internet a infants i joves sense cap mena de política ni regulació. I no és només el contingut: també és el temps que passen davant la pantalla. No deixaries el teu fill sol en una ciutat, exposat a qualsevol persona, i, en canvi, amb internet, ho hem fet durant anys. Ara comencem a veure el problema i veurem com es pot regular això.

Amb la IA, el risc és encara més gran?

Ara anem un pas més enllà. No només podem accedir a informació, sinó crear contingut molt fàcilment. Encara estem en una fase de ‘tot s’hi val’: la tecnologia és accessible, barata o gratuïta en alguns casos. Sempre hi ha hagut propaganda i interessos amagats, a cada fase de la història, ens exposem, no? Abans, quan només hi havia els diaris, després, quan hi havia la televisió, primer, només un parell de canals,  posteriorment, més canals i els anuncis, i amb la revolució d'internet ja no és només els mitjans més propers, sinó qualsevol persona de l'altra punta del món, pot està intentant manipulant. La IA això ho fa exponencial. Té beneficis, però actualment se’n fa un ús que pot ser molt perillós.

Ha posat com a exemple les notícies que publiquen mitjans de comunicació i certs perfils a xarxes socials.

Crec que no s’està ajudant prou el periodisme a fer la seva funció. Cada vegada es barreja més el que no és periodisme amb allò que sí que ho és.  Estem exposats a moltes notícies on no hi ha un treball periodístic darrere Ja passava abans amb internet, però ens hem acostumat a tenir contingut gratuït i no ens adonem del cost real que estem pagant.

Perquè arriben tan lluny les fake news, com les podem detectar?

Perquè apel·len a les emocions. Són més cridaneres, amb titulars impactants. En canvi, la informació contrastada és més complexa, requereix llegir més i sovint no és tan simple. A més, tenim biaix de confirmació: ens agrada que ens diguin que tenim raó i que la realitat sigui blanca o negra, quan normalment és molt més complexa. Per això recomano fer servir eines de verificació de les notícies, fer un consum més ètic de la informació i no compartir sense pensar-ho, cal verificar abans.

Com podem conscienciar els més joves de tot això si ja els adults tenim aquesta tendència?

Crec que hauria de formar part del currículum escolar de manera recurrent. Cada any s’haurien de treballar aquests temes. Com més se’n parli, millor. No és només una qüestió de tecnologia, sinó de ciutadania i convivència.

Creu que anem tant en mode pilot automàtic que no tenim ni temps de contrastar?

Al final, la conclusió és clara: vivim en una època en què la societat es polaritza cada cop més, perquè ens indignem amb la informació que ens arriba i sovint ens creiem continguts que ens posen en contra dels altres, veient tot com blanc o negre. Però la realitat és molt més complexa. Per això, hem d’aturar-nos i pensar abans de reaccionar: aquest vídeo, aquesta notícia, aquesta imatge… són reals? Quina és l’altra cara de la moneda? Si no tenim temps de contrastar-ho tot, almenys no ens enroquem, no discutim immediatament i no compartim sense pensar-ho. Les notícies falses es comparteixen molt més que les verificades, i així la bola de desinformació només creix.

Vostè fa divulgació a zones rurals, és per contrarestar la bretxa digital que existeix en aquestes àrees?

És una motivació personal. Soc d’un poble petit. Crec que hi ha un eix de privilegi: hi ha més divulgació a les grans ciutats i a prop d’universitats i centres de recerca. Sempre anem allà on és més fàcil, però costa trobar activitats en altres territoris. És important portar el coneixement més enllà i trencar amb la idea que al món rural només interessen temes del sector primari.

Actualment, quina és la seva tasca principal?

Faig divulgació científica en diferents àmbits. He treballat en una agència de comunicació i ara he emprès el projecte Ciència Arreu, per portar informació científica de qualitat a territoris amb menys accés. Un dels pilars és la perspectiva de gènere i també la combinació d’arts i ciència.

En aquest àmbit ha promogut festivals que combinen ambdues parts, arribaran a l’Empordà?

És un festival de cultura científica en espais quotidians: bars, places… amb xerrades interactives, música i il·lustració en directe. La idea és demostrar que la ciència no és difícil. Si no l’entens, potser és perquè no te l’han explicat bé. La feina dels divulgadors és fer aquesta traducció.

Subscriu-te per seguir llegint