Crispació al ple de Roses pel concurs del mercat de la roba: els paradistes el titllen de "classista i discriminatori"

El mercat de la roba de Roses viu una polèmica que enfronta l’Ajuntament amb els paradistes. El consistori ha convocat un nou concurs públic per adjudicar fins a 104 parades del mercat de roba i sis del de fruita, després que les autoritzacions vigents s’extingissin el 6 d’octubre de 2025. El termini per presentar ofertes va finalitzar divendres passat. Aquest dilluns, 23 de febrer, al vespre, els paradistes del mercat de la roba han tornat a concentrar-se durant el ple municipal per protestar contra la decisió del govern local de donar per acabades les llicències actuals.

Els paradistes, representats per Jessica Ibarzo, van demanar el torn de paraula per intervenir durant el ple, però no se’ls va permetre parlar. Finalment, va ser el regidor de Vox a l’Ajuntament de Roses, Ignasi Mulleras, qui va llegir el text que els paradistes havien escrit: «Si perdem la feina, serem moltes les famílies que quedarem al llindar de l’exclusió social, abocades a demanar ajudes a l’administració, que, saturada com està, dubtem que pugui assumir. I sense feina ni ajudes, al final no podrem pagar ni el lloguer ni la hipoteca i acabarem al carrer».

Perdre un treball de fa dècades

El procés ha aixecat crítiques dels paradistes, que alerten que els requisits acadèmics i les condicions del concurs posen en risc la continuïtat de desenes de famílies que treballen al mercat des de fa dècades. "Estem desesperats i enfonsats"

Una oportunitat

El regidor de Promoció Econòmica, Fèlix Llorens, defensa que la mesura és una oportunitat per redissenyar el mercat de Roses per als pròxims 15 anys. Segons el consistori, la finalització de les llicències a tot Catalunya permet repensar el model del mercat. El màxim de 104 parades amb mida estàndard de 8 metres busca garantir qualitat i sostenibilitat. Els criteris com la formació en comerç no són obligatoris, només donen punts addicionals, remarca.

L’objectiu és que qualsevol persona pugui optar a les parades, obrint el mercat com a bé públic limitat. Llorens assenyala que, si bé "és cert que la majoria de pobles no han volgut redefinir-los i han volgut quedar-se tal com estaven", també afegeix que la decisió es basa en estudis i enquestes entre els compradors, amb l’objectiu de reduir la sobreoferta i professionalitzar l’activitat sense perjudicar els paradistes. "Al final, el que volem és que el paradista es pugui guanyar bé la vida, que no hi hagi sobreoferta ni que es vegi obligat a abaixar preus. És un bé públic i tothom hi ha de tenir accés, no només unes quantes famílies", afirma.

El concurs també preveu autoritzacions de llarga durada (mínim 15 anys, amb possibles pròrrogues) i la creació d’una llista d’espera per a futures vacants.

"Ens sentim indefensos davant l'Ajuntament"

Els paradistes alerten que la mesura podria deixar fora del mercat 140 famílies que depenen especialment d’aquesta activitat per subsistir, moltes de les quals porten dècades treballant-hi, algunes fins als anys 50. "Ens sentim indefensos davant l’administració. Hi ha famílies que només depenen del mercat per portar pa a casa i, si quedem fora, no tindran alternativa", explica. També assenyala que "el nostre futur està en perill i no sabem com acabarà tot això. És un neguit i tenim por de no poder continuar treballant. Tenim por a perdre la feina".

Entrega de signatures

Aquest dilluns han fet una concentració davant l’Ajuntament, coincidint amb el ple municipal, per entregar 900 signatures recollides en cinc hores. També divendres passat, una representació dels paradistes va entrar una instància a l’Ajuntament per demanar una pròrroga en la presentació d'al·legacions i deixar constància "que no estem d’acord amb el concurs que ens han imposat, que considerem elitista, racista, discriminatori i anticonstitucional".

Requisits "classistes"

Igualment, han denunciat que els nous requisits acadèmics són discriminatoris i que no han tingut temps ni assessorament per defensar els seus llocs de treball. "Som persones que no tenim estudis i ningú ens ha informat que podíem fer en aquest cas". Ibarzo qualifica els requisits de: "totalment classistes i racistes. Aquí hi ha molta gent que no té estudis i saben perfectament que aquestes exigències són impossibles per al 90% de les persones del mercat."

La situació reflecteix la tensió entre la voluntat municipal de modernitzar i professionalitzar el mercat i la preocupació dels paradistes per la seva continuïtat. L’Ajuntament sosté que el concurs és transparent i busca adaptar-se als nous hàbits dels compradors, sosté Llorens, mentre els paradistes demanen mesures que reconeguin l’arrelament històric i la seva experiència acumulada.

En paral·lel, es manté el debat sobre la formació com a criteri de valoració, "ja que molts paradistes consideren que l’experiència adquirida al carrer no es pot acreditar amb un paper".

Subscriu-te per seguir llegint