Marisol Sellés, quaranta anys descobrint el món com a guia internacional: "Abans els GPS érem les persones"

Durant quatre dècades, la castellonina Marisol Sellés Margall (1958) va recórrer mig món fent de guia internacional: de Rússia a Pequín passant per l’Argentina, Mèxic, Nova York fins a Sud-àfrica. "Vaig tenir molta sort amb la feina que vaig triar", assegura tot i que, d’entrada, no hi anava encaminada: "Estudiant era molt dolenta en història i geografia. Ho vaig suspendre tot a sisè i el pare em va enviar a l’acadèmia de Roses on el professor d’història era Francesc Canet qui va fer una classe sobre els ibers i em va enamorar tal com ho explicava. El primer examen vaig treure un deu i encara el guardo". Allò va ser l’espurna, el que la va fer apassionar per la història, la llavor de tot el que vindria després.

Marisol Sellés explica que els seus pares tenien una botiga a Castelló d’Empúries mig rellotgeria, joieria i souvenirs, "una mena de basar xinès de fa seixanta anys". Admet que el negoci se li feia petit i va decidir treballar a la recepció d’un hotel aprofitant que parlava diversos idiomes. Allà va conèixer guies estrangers i va començar a fer els primers acompanyaments dels grups de l’hotel. Va optar com a guia a Julià Tours i la van agafar. El primer viatge va ser a Andorra -Sellés no havia sortit mai de Castelló d'Empúries- i el segon, París-Fontainebleau. Per preparar-se en un temps sense mòbils ni Internet només podia recórrer a consultar les guies de la biblioteca de Figueres i enciclopèdies. També a aprendre a llegir molt bé els mapes de carreteres Michelin "que compràvem a les estacions de servei i amb ells intentàvem arribar als hotels de les ciutats, una cosa gens fàcil aleshores". Tot ho feien amb autobús i la complicitat amb els xofers era vital, tot i que "no amb tothom et portaves bé" i no tots acceptaven que la guia fos una dona.

Ben aviat, Marisol Sellés va ampliar el radi d’acció especialitzant-se en Itàlia i, més tard, la resta d’Europa. També, a través d’una agència francesa es va convertir en una de les primeres dones a fer de guia correu a Rússia. Sellés explica que al llarg de l’any feia molts viatges, tot i que de gener a març hi havia una pausa que li permetia compaginar-ho amb la família. Sovint era fora quasi un mes. La contrapartida de tot plegat és que era una feina molt ben remunerada. "Vam guanyar molts diners", admet tot i que aleshores les agències no els donaven d’alta i cobraven en funció de les excursions facultatives. Essent guia B cobrava 5.000 pessetes per dia treballat i, després del mil·lenari de Catalunya, l’any 1988, va passar a ser guia A i a cobrar 7.000 pessetes, "una burrada".

Solidaritat entre companyes

Quan es van posar de moda els incentius de les empreses, Sellés va passar a fer de guia internacional. D’aquest temps destaca "la gran solidaritat entre les companyes de Julià. Entre nosaltres no hi havia gelosia professional i ens ajudàvem". Rememora haver passat una nit en blanc a Marsella perquè una companya i amiga li va ensenyar "a fer un Holanda" perquè no l’havia fet mai i no tenia temps. "Em va donar tot el seu dossier amb llocs, horaris...", explica com ella mateixa va fer més tard amb un altre company, en aquest cas el dossier d’Hongria. Tampoc oblidarà el primer viatge d’incentiu a Buenos Aires. Eren vuit guies, "les vuit amigues que vam començar juntes", per un grup de quatre-centes vint persones. Ho feien tres i quatre cops l’any i, diu, "era festa major".

Marisol Sellés ha anat com a guia a molts països en repetides ocasions, però la majoria, afirma, els feia per primer cop. Puntualitza que, tot i que va conèixer mil i un racons fantàstics, elles viatjaven per feina i que "havies d’estar hipervigilant". Recorda que en aquests països ella era guia correu o acompanyant, qui s’ocupa del grup des del primer dia fins al final, i, només a vegades, disposaven de guia local que interpretava el lloc a visitar. No sempre ni a tot arreu: "Érem una mica tot abans, però era molt divertit. I quan coincidíem tres o quatre guies en una ciutat era una festa".

Marisol Sellés reconeix que ara s’ha perdut una mica aquella màgia d’improvisar: "Tothom és molt més individualista, perquè amb el mòbil tothom s’espavila a trobar qualsevol cosa i arriba amb el GPS. Abans et refiaves dels altres i els GPS érem les persones". Marisol Sellés ara està jubilada, però, de tant en tant, encara fa de guia local per la comarca quan agències conegudes li ho demanen, ja que, assegura, no troben professionals.

Subscriu-te per seguir llegint