Repunta el cens d'ocells hivernants als parcs naturals de l'Empordà: 11.086 aus als Aiguamolls i rècord de frarets al Cap de Creus

El cens anual d’ocells hivernants fet el passat mes de gener al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha comptabilitzat 11.086 aus, en una temporada que apunta a la recuperació després dels darrers anys marcats per la sequera perllongada. El parc manté la seva rellevància com a segona zona humida de Catalunya en importància d’ocells aquàtics, només per darrere del Delta de l’Ebre.

El grup més nombrós als Aiguamolls ha estat el dels anàtids i fotges, amb 5.544 exemplars. Hi destaquen el xarxet comú (Anas crecca), amb 2.237 individus; l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 1.572; i l’ànec cullerot (Spatula clypeata), amb 857. Segons les dades del parc, aquesta xifra duplica la de l’any anterior i trenca la tendència a la baixa, amb l’objectiu de tornar progressivament a registres d’altres anys en què s’havia arribat als 10.000 ànecs.

En segon lloc, el cens ha situat gavines i xatracs en 2.240 exemplars, amb predomini del gavià argentat (Larus michahellis), amb 1.337, seguit de la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), amb 663. El tercer grup en importància és el dels limícoles, amb 1.633 ocells, on sobresurt la fredeluga (Vanellus vanellus), amb 1.020 exemplars. En el recompte hi han participat més d’una desena de persones entre personal del parc i voluntariat.

Rècord de 190 frarets al Cap de Creus

Al Parc Natural del Cap de Creus, el cens —centrat a la punta del cap i amb recomptes adaptats a la geografia del litoral— ha registrat 2.986 exemplars, per sobre dels darrers anys, quan es movia entre 1.500 i 1.900.

La dada més destacada és la xifra rècord de 190 frarets (Fratercula arctica), que el parc atribueix probablement a l’inici d’un temporal de llevant mar endins al Mediterrani occidental, que hauria empès aus pelàgiques cap a la costa. També s’hi ha comptabilitzat una entrada important de baldrigues mediterrànies (2.140) i de gavines capnegre (183), i s’ha detectat un exemplar de gavina corsa, per primer cop al parc durant el període hivernal. En canvi, el gavià argentat ha baixat fins a 500 exemplars.

El cens es fa amb suport tècnic del parc, en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament i amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals, combinant recomptes amb embarcació i observació des de costa i zones humides properes.

7.392 aus al Montgrí, les Medes i el Baix Ter

Al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, tercera zona humida de Catalunya en ocells aquàtics hivernants, el cens ha sumat 7.392 aus.

El grup més nombrós és el dels anàtids, amb 2.608 exemplars, dominats per l’ànec collverd (2.243). També s’hi han comptat 302 xarxets i fins a sis espècies més, entre les quals destaquen dos exemplars de bec de serra gros (Mergus merganser), considerada una espècie rara a Catalunya.

En segon lloc, hi ha els làrids, amb 2.179 exemplars, amb un paper destacat de les illes Medes com a dormidor de gavians argentats al capvespre: se n’han arribat a comptar 1.924 a la conca baixa del Ter. La gavina riallera n’ha sumat 195. El tercer grup és el dels limícoles, amb 1.576 individus de 15 espècies, encapçalats per la fredeluga (1.253). En conjunt, el parc ha observat estabilitat d’anàtids respecte a l’any anterior, però descensos moderats en limícoles i làrids.

Els recomptes al Montgrí, Medes i Baix Ter també es fan amb participació de personal del parc, voluntariat, agents rurals i tècnics del Servei de Fauna i Flora.

Subscriu-te per seguir llegint