Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Enriqueta Quer Jutgessa de pau de Castelló d'Empúries

"A Castelló d'Empúries, escoltar i fer parlar els veïns entre ells és la clau per evitar problemes"

Els jutjats de pau guanyen protagonisme amb la nova llei d'eficiència judicial i reforcen la resolució de conflictes de manera propera

Després de ser reelegida, Enriqueta Quer reivindica el diàleg i la proximitat per resoldre conflictes sense processos judicials llargs

Enriqueta Quer, davant del jutjat de pau a Castelló d'Empúries

Enriqueta Quer, davant del jutjat de pau a Castelló d'Empúries / Manel Puig

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Castelló d'Empúries

La nova llei d’eficiència judicial ha reforçat el paper dels jutjats de pau com a primer espai de mediació. A Castelló d’Empúries, la jutgessa de pau Enriqueta Quer renova el càrrec, tot destacant que escoltar i fer dialogar els veïns és clau per resoldre conflictes, estalviar temps i costos i evitar que els problemes arribin als tribunals.

Per què va decidir presentar-se de nou al càrrec? Què significa aquesta continuïtat?

Ens vam tornar a presentar amb la Dolors Garriga, que és la meva substituta, perquè el càrrec ens motivava prou. A més, el 2025 es va aprovar la nova llei d’eficiència judicial, que ha significat canvis importants en el món de la justícia, i això també ens va animar a continuar.

Quins canvis ha comportat aquesta nova llei per als jutjats de pau?

Amb aquesta nova llei ens van treure les funcions de registre civil. Entre elles, per exemple, la celebració de casaments. Des del 3 d’abril de l’any passat, ja no en fem. Però, per altra banda, ens han augmentat les funcions judicials. Actualment fem moltes més conciliacions. La idea és anar-nos dotant de material informàtic i poder fer aquestes conciliacions fins i tot en línia. L’objectiu és descongestionar el tribunal de primera instància, que és el comarcal. Davant de qualsevol conflicte entre veïns, primer cal acudir obligatòriament a les oficines municipals de justícia, que són els antics jutjats de pau. És un pas previ. A través de la conciliació intentem que les parts arribin a un acord abans d’anar a un altre nivell de justícia.

Per què és important aquest pas?

És molt important que la gent arribi a un acord abans d’arribar a un altre nivell de justícia. Això permet estalviar temps, costos d’advocats i molts problemes. És un pas endavant.

S’havia parlat de suprimir els jutjats de pau. Finalment, no ha estat així, sinó al contrari, ara tenen més valor?

Sí, des del govern estatal es plantejava reforçar més la justícia ordinària. Però des de Catalunya s’ha lluitat bastant, perquè tenim tribunals de proximitat des de fa més de cent anys. Finalment, s’ha reafirmat aquesta figura com l’òrgan bàsic per resoldre problemes quotidians entre veïns d’un municipi. Se li ha donat molta importància i la idea és dotar-la de més funcions dins d’aquesta justícia quotidiana i propera.

Com han viscut aquest canvi?

Per nosaltres és molt important i motivador. Durant aquests quatre anys, hem fet molta formació. Tot i que el jutge de pau no necessita titulació específica, sí que hem rebut formació concreta, també en línia, especialment amb aquest nou canvi. Els jutges de pau estan motivats i estem preparats per afrontar aquest nou repte que tenim enfront de la justícia propera.

Quin perfil ha de tenir un jutge de pau? Com va arribar al càrrec vostè?

La idea és donar valor a una persona vinculada al municipi, amb un tarannà conciliador i empàtic. És una figura escollida pel ple municipal. Quan em vaig jubilar, el 2017, amb 60 anys, va sortir la convocatòria. Primer vaig ser substituta. El jutge d’aquell moment, en Joan, em va ensenyar molt. Al final de la seva legislatura, es va posar malalt i, quan ell va emmalaltir, el vaig substituir, i després, quan malauradament va morir, em vaig quedar com a jutgessa. Llavors és quan va haver-hi una nova convocatòria el 2021 i em van escollir.

Com funciona el procés de selecció?

Quan es compleixen els quatre anys al càrrec, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obre una nova convocatòria. S’informa l’Ajuntament, als mitjans i la ciutadania. Qualsevol persona que compleixi els requisits pot presentar el seu currículum. Els únics requisits és tenir la nacionalitat espanyola i ser major de divuit anys. Després, l’equip de govern valora els candidats i en proposa un al ple municipal. A Castelló, érem cinc o sis candidats. Es van decantar per la nostra candidatura, que representava continuïtat i nous reptes, i el ple ho va aprovar per unanimitat. Estem molt agraïdes. Jo soc de Castelló de tota la vida. Conec la gent i el territori. La meva substituta, també. Això és necessari perquè el jutge de pau pot estar malalt, absent o tenir un cas incompatible, per exemple si hi ha alguna relació personal amb les parts.

Quina ha estat la seva trajectòria professional?

He estat sempre en el món de l’ensenyament. Vaig ser mestra durant 17 anys al municipi. També he participat en diverses entitats locals, com el Terra de Trobadors, l’associació Joan Alsina, el Salner o el voluntariat del Tamariu. Sempre m’ha agradat col·laborar amb el meu poble.

Com és el dia a dia al jutjat de pau?

Quasi cada setmana tenim algun cas. Castelló i Empuriabrava són grans i sempre hi ha situacions diverses. Moltes vegades, el problema sembla molt gran, però des d’un punt de vista extern es pot minimitzar. Intentem que les parts es parlin. La majoria de les vegades arriben a un acord. La nostra justícia no és vinculant. Si no volen, no es pot fer. Però els animem perquè s’estalvien molts problemes. Es tracta de dialogar i posar-se al lloc de l’altra persona. El que no intentem de cap manera és que les coses s’allarguin. Si aquella persona ve molt angoixada per aquell problema, intentes treure-li l’angoixa i dir-li confia en mi, parlarem, farem i ja quan la persona està tranquil·la, és fàcil entrar en diàleg. Hi ha gent que necessita ser escoltada, si dubten, si han de venir o no, que no dubtin, que vinguin i els assessorem.

Quins casos són més habituals?

Els que més es repeteixen són temes de separacions de finques, arbres que envaeixen propietats, tanques, sorolls, aires condicionats o altres conflictes entre veïns. La majoria de vegades que hi ha un problema entre veïns anem in situ per veure com està la situació. Quan ens parlen, per exemple, d’una paret mitgera o de qualsevol altre conflicte, hi anem personalment. Disposem d’un cotxe del jutjat i la secretària m’hi acompanya; hi anem totes dues i parlem directament amb les persones implicades. Quasi cada setmana tenim algun cas. Castelló i Empuriabrava són grans i sempre hi ha situacions d’aquestes en temes de separacions.

Quina relació hi ha entre els diferents jutges de pau de la comarca?

Nosaltres formem part d’una agrupació. En forma part la jutgessa del Far, de Vilajuïga i de Vila-sacra. També tenim una advocada que està a l’oficina i, si cal, ens assessora. Estem en una comarca molt, molt activa. També fem una trobada de jutges de pau i aquest any, ho fem a Castelló. Ja tenim data: serà el 26 de setembre.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents