Medi ambient
"L'Hospital" dels Aiguamolls de l'Empordà retorna a la natura el 60% dels animals recuperats
El Centre de Fauna Salvatge del Parc forma part de la xarxa de la Generalitat de Catalunya
L'any passat va atendre 3.714 animals, una xifra molt per sobre de la mitjana dels anys anteriors

Retorn a la natura d'un aligot recuperat pel Centre de Fauna dels Aiguamolls / Santi Coll

Ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries, el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls (CFS) és un dels punts neuràlgics de la xarxa pública de recuperació d’animals protegits que depèn de la Generalitat de Catalunya. Va entrar en funcionament el 1989 i compta amb una plantilla d’onze persones, entre elles dos veterinaris, sis infermers, dos especialistes per a les tasques de recollida d’exemplars.
La seva funció principal és la recuperació clínica d’animals salvatges i les tasques forenses associades. En volum, segons les dades recollides per l’empresa pública Forestal Catalana, responsable d’aquest servei, habitualment el centre gestiona aproximadament 2.800 ingressos i 1.300 alliberaments anuals de mitjana, una activitat sostinguda que el converteix en una infraestructura essencial per donar resposta a accidents, lesions i altres incidències que afecten la fauna del territori. "Som un hospital de fauna essencial", destaca Esther Martín, una de les rehabilitadores del Centre.
Augment espectacular el 2025
Les dades del 2025, van augmentar molt respecte de les xifres habituals, ja que el CFS dels Aiguamolls va tractar 3.714 animals, un 80% dels quals eren aus. La rehabilitadora considera que l’efectivitat de l’hospital és alta, i les xifres així ho fan pensar "pel fet que un 60% dels animals ingressats es poden tornar a alliberar en el seu hàbitat natural un cop han estat guarits".

Au rapinyaire recuperant-se a ls instal·lacions del Centre / Santi Coll
En el relat del dia a dia d’aquesta clínica "de mamífers n’entren pocs, i normalment estan representats pels ratpenats i els eriçons. Algun esquirol i algun gorjablanc, de tant en tant, però sobretot les aus són majoria. Algun rèptil també arriba, alguna granota, però és poc", explica Esher Martín mentre destaca que "l’any passat va haver-hi una primavera molt bona, llavors els animals van criar molt, però de cop va venir una onada de calor molt forta. Això fa que els nius s’escalfin molt i al final els polls salten perquè no és habitable. Vam notar una pujada d’ingressos molt important en referència a anys anteriors. Sí que és veritat que des que tenim el servei de recollides, hem vist que hi ha una progressió a anar pujant cada any el nombre d’ingressos, però aquest any 2025 s’ha notat molt més".
Necròpsies i peritatges
Un dels trets distintius del CFS és el vessant pericial: s’hi fan unes 300 necròpsies l’any que deriven en uns 150 informes. Aquest treball serveix per aclarir causes de mortalitat i validar casos d’electrocució, trets, atropellaments, col·lisions amb vidres o enverinaments, entre altres.
En l’àmbit científic, participa en el seguiment epidemiològic oficial de malalties zoonòtiques amb el CRESA, amb especial atenció a la grip aviària altament patògena, el virus del Nil occidental o la ràbia, i també en plans de vigilància de fauna salvatge (com la tuberculosi). A més, col·labora amb universitats catalanes i de fora i amb centres especialitzats en recerca aplicada a la conservació i al canvi global.

Un pollet tractat en el Centre de Fauna dels Aiguamolls / GENCAT
Pel que fa a la dimensió social, el programa de voluntariat és gestionat per l’Associació Amics dels Aiguamolls i del Patrimoni Natural de l’Empordà (AAPNE) i pot arribar a un màxim d’una desena de voluntaris a l’estiu. Les visites al centre són puntuals, però els alliberaments es fan servir com a eina d’educació ambiental: al llarg de l’any, unes 1.000 persones participen en activitats vinculades sobretot a aquests retorns a la natura.

Alliberament d'un aligot recuperat de ferides en un acte amb voluntaris i públic / Santi Coll
"L’objectiu principal del Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls és la recuperació d’aquests animals que estiguin ferits, orfes o malalts, que es troben al medi. Llavors els porten aquí, els recuperem i els tornem a alliberar. Fem altres tasques, també com per exemple informes pericials, informes forenses, si hi ha algun animal electrocutat, algun animal enverinat sigui viu o mort, es fa tot aquest informe per poder després portar-lo a judici i poder fer una investigació més dels agents rurals. Fem tasques d’educació ambiental, com la dels alliberaments públics, que això ho fem servir sobretot a l’AAPNE".
La mà de l'activitat humana
Al CFS dels Aiguamolls de l’Empordà hi arriben animals ferits o desvalguts per moltes causes, però el patró general és clar: una part molt important dels ingressos té l’origen, directament o indirectament, en l’activitat humana. Per això és tant important l’educació ambiental i la divulgació de tots els aspectes vinculats amb la natura. "Ara a l’hivern moltes vegades aprofitem per anar a instituts, a escoles o residències d’avis o el que sigui, a explicar una mica la nostra tasca o amb les jornades de formació dels voluntaris, que són obertes obert a tothom", afegeix Esther Martín.

Cigonyes electrocutades per una instal·lació aèria / Agents Rurals
El Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls ha estat ubicat en diversos emplaçaments del Parc. En l’actualitat, aquest hospital té un espai fix a tocar el centre d’informació del Cortalet. A les seves instal·lacions, que no estan obertes al públic, és on es tracten els pacients que hi arriben.

Les instal·lacions del Centre de Fauna Salvatge ubicades en el Cortalet / Santi Coll
Què són els CFS?
Els CFS són equipaments públics dedicats a la gestió i conservació de la fauna salvatge autòctona protegida. A més, els centres també intervenen en fauna exòtica invasora: la tinença d’aquests animals està prohibida i els CFS actuen com a punts de referència per al seu dipòsit i gestió.

Preparant una gàbia de rehabilitació en el CFS de Castelló d'Empúries. / Santi Coll
La Generalitat disposa de nou centres propis i, a més, manté acords amb set centres col·laboradors externs per a grups faunístics molt concrets. Els nou centres propis que s’hi mostren són: Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda), Vallcalent (Lleida), Aiguamolls de l’Empordà (Castelló d’Empúries), Canal Vell (Deltebre), el Pont de Suert, Bagà, Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre (Amposta), Molí de les Fonts (Olot) i la Conca (Tremp).
La Generalitat recorda que, si es localitza un exemplar ferit, cal avisar els Agents Rurals (935 617 000) o el 112, i els animals es deriven a la xarxa a través de serveis específics i de la col·laboració amb centres especialitzats.
Subscriu-te per seguir llegint
- Alumnes de l'Institut de l'Escala: 'Ens sembla una falta de respecte que les obres del pati estiguin aturades des de fa més d'un any
- Com més vegades arribis tard a la feina, més difícil serà per a l'empresa acomiadar-te': així ho explica un advocat laboral
- Figueres, el quilòmetre zero de l'expansió de la graula a Catalunya
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- L'odissea de diverses famílies per viatjar en vaixell de Barcelona a Palma: 'Alguns passatgers van estirar-se a terra per poder descansar
- D'on surt aquest home?': el rosinc Pere López guanya l'or en el Campionat d'Espanya de duatló
- Defuncions del 9 de març de 2026 a l'Alt Empordà
- VÍDEO | Els contracorrents de la Muga i el Fluvià, entre l'espectacle i el perill