Vent, aigua i foc, les tres grans "plagues" històriques que han castigat l'Alt Empordà

Aquest matí tothom s'ha llevat pendent del temps. L'alerta general VENTCAT, activada des de dimecres davant l'arribada d'un fort episodi de vent a tot el país, ha fet que els empordanesos adoptessin una actitud entre prudent i distanciada, raonablement vinculada a la realitat d'una comarca acostumada als forts embats de la Tramuntana, amb majúscula. Aquests darrers anys, qui més qui menys ha sentit a dir que "ja no bufa com abans", una afirmació que els estudis científics hauran de confirmar quan les dades registrades permetin fer una comparativa àmplia.

L'alerta VENTCAT és seriosa i cal tenir-la en compte fins que l'episodi no estigui superat. Però també ens serveix per a recordar que el vent ha causat estralls molt importants a l'Alt Empordà al llarg de la història, alguns amb víctimes, altres amb ensurts que han quedat en anècdota. Alguns d'aquests casos poden arribar a semblar impossibles, si no fos que hi va haver estimonis que ho van viure i fotografies que ho demostren. Entre aquests accidents catsatròfics provocats per la Tramuntana hi ha l'afectació de trens a la línia Portbou-Figueres. La fototeca de l'Archivo Histórico Ferroviario conserva una imatge d'impacte, amb cinc vagons d'un tren de viatgers bolcats a Colera el mes de març de 1919. Sí, el vent va fer descarrilar el comboi amb una força que devia ser espectacular. Molt a prop del pont, també hi ha constància d'una altra imatge d'un tren de mercaderies bolcat.

Modelar i castigar el paisatge

La tramuntana, vent del nord intens i persistent, ha estat al llarg de la història un dels principals factors de risc a l’Alt Empordà. Les seves ratxes, sovint superiors als 100 quilòmetres per hora i en episodis extrems per damunt dels 150, han provocat nombrosos accidents tant a la xarxa viària com al litoral i en activitats quotidianes.

En l’àmbit del trànsit, els temporals de tramuntana han estat darrere de sortides de via, bolcades de camions —especialment a l’AP-7 i l'N-II a l’altura de la Jonquera o l'N-260 a Portbou— i restriccions de circulació per a vehicles pesants. La combinació de vent lateral violent i vies exposades ha generat situacions de perill reiterades, amb talls puntuals i afectacions a la mobilitat transfronterera.

Al mar, la tramuntana també ha deixat episodis tràgics. Les ràfegues sobtades i el fort onatge han causat problemes a embarcacions de pesca i d’esbarjo, amb rescats freqüents a la badia de Roses i davant la costa del Cap de Creus. Les restes de vaixells de diferents èpoques enfonsats a Cala Culip, per exemple, són un dels testimonis arqueològics més estudiats de la costa mediterrània occidental. En alguns casos, els temporals han acabat amb víctimes mortals o amb embarcacions embarrancades.

El vent del nord també ha provocat despreniments d’elements urbans, caiguda d’arbres, afectacions a cobertes i incidències en línies elèctriques. A més, històricament ha estat un factor determinant en la propagació ràpida d’incendis forestals, agreujant emergències ja declarades.

Malgrat que forma part de la identitat climàtica de la comarca, la tramuntana continua essent un fenomen amb un alt potencial de risc. Els protocols de Protecció Civil, les alertes meteorològiques i les restriccions preventives són avui eines habituals per minimitzar uns accidents que, periòdicament, recorden la força d’aquest vent emblemàtic de l’Empordà.

A més del vent, aquesta comarca també pateix sovint els embats de dues plagues més provocades per l'aigua, en terra i mar, i el foc.

Alt Empordà: crònica de les grans avingudes i inundacions

L’Alt Empordà, territori marcat per la conca dels rius Muga i Fluvià, ha experimentat al llarg de la seva història una sèrie d’inundacions que han posat de relleu la vulnerabilitat de les planes al·luvials davant dels episodis de pluges torrencials i crescudes fluvials. Aquesta plana, formada per sediments acumulats pel curs d’aquests rius, sempre ha estat predisposada a aigües fora de marge quan els episodis de llevant o gotes fredes descarreguen grans quantitats de pluja en poc temps.

Entre els episodis documentats, les avingudes importants del riu Muga i del Fluvià han causat desbordaments que han afectat zones agrícoles i nuclis de població en diferents moments del segle XX i XXI. Les inundacions esdevingudes a la conca de la Muga acostumen a coincidir amb l’arribada de situacions atmosfèriques de llevant a la tardor, quan les pluges torrencials poden provocar creixements bruscos dels cursos fluvials i desbordaments generalitzats.

A nivell més recent, els temporals de pluja intensa que ha rebut Catalunya, incloent l’Alt Empordà, han tornat a posar de manifest el risc d’inundacions. Episodis com el de novembre de 2024, amb pluges persistents que van provocar alertes i risc de crecidas de rius al conjunt de la província de Girona, han recordat la recurrència d’aquests fenòmens i la necessitat de mesures de prevenció i gestió integrades. Els temporals han tingut nom i cognom, el més recent que recordem amb majúscula és el Glòria, del gener de 2020.

Malgrat que la historiografia local no sempre enumera cada avinguda amb dades numèriques exactes, l’estudi de l’evolució hidrològica de la comarca evidencia que les inundacions han estat una constant en el passat, amb episodis severs que han modelat tant el paisatge com les formes de vida a la plana empordanesa. Uns avingudes que tenen un abans i un després amb la construcció de la presa de l'embassament de Darnius-Boadella, acabada el 1969 i que, des d'aleshores, ha aturat les històriques mugades que han inundat la plana.

Pel que fa els temporals de mar, la llista dels seus efectes a la costa és llarga, amb un càstig constant a les platges. la navegació sempre se n'ha ressentit, especialment quan les embarcacions anaven a rem o a vela. Els delerictes són molt presents a la costa empordanesa, sovint provocats, també, per la força de la tramuntana i el llevant.

Memòria dels grans incendis forestals

L’Alt Empordà ha viscut episodis dramàtics de foc que han marcat la memòria col·lectiva i el paisatge del territori. Durant el segle XX, l’incendi més catastròfic va ser el de juliol de 1986, quan un foc declarat entre el Coll de Panissars i el Pertús va cremar més de 19.600 hectàrees de bosc i terreny agrícola i va afectar una vintena de municipis. La forta tramuntana i condicions desfavorables van fer fora de control les flames durant dies, i en l’extinció va morir un equip d’hidroavions amb els seus quatre ocupants. El foc va arribar a tocar zones pròximes a Cadaqués, Roses i Figueres i va devastar amplis sectors de la serra de l’Albera.

Ja en el segle XXI, un dels episodis més destacats va ser l’onada d’incendis del 22 de juliol de 2012, amb dos focs simultanis iniciats a la Jonquera i a Portbou. Aquells incendis van afectar diversos municipis, van provocar evacuacions i van deixar un balanç de quatre persones mortes i diversos ferits, així com importants danys en superfície forestal i agrícola de la comarca.

Entre aquests dos grans focs, també es recorden altres episodis importants, com l’incendi del 6 d’agost del 2000, que va cremar part del massís del Cap de Creus prop de Garriguella, i que ha estat rellevant per als estudis de risc i resposta al foc a la comarca.

Aquest historial d’incendis recorda la vulnerabilitat del territori empordanès, especialment en períodes de sequera i temperatures extremes, i subratlla la importància de les mesures de prevenció, vigilància i gestió forestal per minimitzar l’impacte de futurs episodis.

Subscriu-te per seguir llegint