Pilar Bosch, alcaldessa de Garrigàs: "Treballem amb la Diputació per tenir un pla local d'habitatge al municipi"

Com han començat aquest 2026 a Garrigàs?

Amb obres en marxa. Vam acabar l’any passat amb unes obres funcionant i hem començat l’altre amb ganes de veure-les acabades. Hem refet el cementiri de Garrigàs, que ha sigut un projecte de rehabilitació, el qual l’ha transformat totalment.

I hi han fet prospeccions arqueològiques...

Sí, ha costat arribar a poder fer la rehabilitació. Quan va acabar la Guerra Civil, la gent gran d’aquí ens explicava que, durant la Retirada, hi passava un grup de joves i els van assassinar, com en altres llocs. Encara hi havia gent que se’n recordava i semblava que podrien estar a dins del cementiri. I, com que afloraven algunes restes òssies allà, encara hi havia més elements que feien pensar que els trobaríem. Amb el Departament de Memòria Democràtica de la Generalitat, vam fer prospeccions arqueològiques, però, malauradament, no vam trobar les restes.

El Govern de la Generalitat ha convocat un nou Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC). En què destinaran els diners que els corresponen?

Una part de les obres del cementiri ja són finançades per aquest PUOSC. També hem pavimentat una part del camí de l’Estanyet, on hi ha diverses cases. El PUOSC és força important per als municipis petits, perquè representa una aportació molt gran. Al nucli del poble, hi ha una zona d’aparcament que es va adquirir fa uns anys, que es transformarà en una plaça nova amb usos mixtos. Un cop tinguem això de l’Hort del Flequer fet, el 2027 començarem a redactar el projecte per a millorar el centre cívic, que encara té un sostre d’uralita i cal millorar tot l’equipament i les instal·lacions.

Ha parlat de l’Hort del Flequer...

És un solar situat al nucli de Garrigàs, molt proper a l'antic ajuntament. Vam fer un procés de participació per poder escoltar més als veïns i veïnes. Com que no tenim una plaça Major amb una església, perquè nosaltres la tenim a fora del poble, volíem que en aquest espai s’hi poguessin fer molts usos. Estem molt contents, perquè, en aquest procés, hi va participar molta gent d’edats diferents.

"El Pla Local de Joventut té molts avantatges per al nostre municipi"

I el Pla Local de Joventut, què ha suposat?

Aquest pla té molts avantatges per a nosaltres, ja que connecta amb la gent gran i té una mirada molt oberta. Aquí, tenim una tècnica de joventut, a través d’un conveni amb el Consell Comarcal. Tenir una persona externa especialitzada ens aporta un coneixement i ens fa xarxa. Fa temps que hi tenim un Espai Jove ben consolidat i un Cau per a la mainada més petita. Aquests joves estan implicats en la vida social i cultural.

I l’escola fa de nexe?

L’escola rural és una riquesa molt gran per a nosaltres i funciona molt bé. Veníem d’una situació complicada en què hi havia pocs alumnes i estava en risc de tancament. Es va fer una aposta molt gran que va néixer de la voluntat de les famílies i de l’Ajuntament per a refer arquitectònicament l’edifici. Actualment, són 38 alumnes a l’escola i tenim gairebé les places exhaurides. Al final, torna a alimentar aquesta idea de poble viu.

Quina és, però, la principal mancança que té el municipi?

N’hi ha més d’una, de mancança. En el sistema de depuració d’aigües brutes, estem treballant amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per disposar d'un projecte que ens permeti fer passos endavant. Aquest període de sequera, que, per sort, ja no hi és, va fer aflorar que s'havia de millorar l'aprofitament d'aigua de boca. Ara, estem licitant dos carrers del nucli de Garrigàs perquè tinguin xarxa d’aigua potable nova. També tenim una mancança d’habitatge, com a altres pobles. I això deixa els joves en una situació difícil, de manera que estem treballant amb la Diputació de Girona per fer un pla d’habitatge. Aquest pla ens ajudarà a ordenar les possibilitats que té el planejament urbanístic del municipi. Tenim l’antiga casa del mestre al poble d’Arenys i, a Garrigàs, l’antic ajuntament, dos espais públics que estem mirant de quina manera podríem transformar perquè fossin habitatges.

Vostès també van agafar la paella pel mànec i van reclamar al Govern que limités el creixement del Logis Empordà. Se n’han sortit?

Els passos que hem pogut fer han estat per a tenir una taula d’interlocució amb el Departament de Territori i l’Incasòl. Hem aconseguit que el projecte inicial no s’aprovés tal com estava perquè faltava fer un estudi de mobilitat i d’impacte real sobre el territori. Ara, sí que han licitat fer aquests estudis i, a partir d’aquí, haurien de sortir noves alternatives. Hem de pensar allò que volem per a l’Empordà i hem tirat endavant una iniciativa, que és la creació d’un parc agrari de l’Empordà. Ja hi han donat suport i aquest Parc Agrari neix amb la voluntat de ser una eina de protecció del sòl agrari, de promoció del producte local i de desenvolupament d’un model econòmic sostenible arrelat al territori. I el polígon Logis també hauria d’estar al seu servei.

Queda un any i mig per acabar aquest mandat. En què posen més èmfasi?

Volem complir el nostre programa electoral i hi estem treballant intensament. Alhora, sabem que no som un municipi aïllat i que el que passa a l’entorn ens influeix directament. Per això continuarem col·laborant amb els pobles veïns, les administracions i els tècnics per donar resposta tant a les necessitats del nostre municipi com a les de l’entorn més proper i d’interès comú.

Subscriu-te per seguir llegint