Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fauna

El retorn del llop a l'Alt Empordà: "Cal que els ramaders entenguin el seu comportament i aprofitin els ajuts"

El naturalista i fundador de Signatus Ignasi Castellví i el xef Alberto López van apropar al públic el món del cànid i la seva biologia

A través de la gastronomia es divulguen els secrets d’aquest depredador i es vol fomentar una mirada més empàtica sobre la seva presència al territori

El naturalista Ignasi Castellví i el xef Alberto López van parlar dels mites del llop a l'Empordà.

El naturalista Ignasi Castellví i el xef Alberto López van parlar dels mites del llop a l'Empordà. / Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Castelló d'Empúries

A l’Alt Empordà, la natura tornava a sorprendre fa pocs mesos amb un fet històric: l'aparició de cadells de llop nascuts en llibertat, la primera reproducció confirmada a Catalunya en gairebé un segle. Aquest esdeveniment simbolitza no només la resiliència de la vida salvatge, sinó també la capacitat del llop per adaptar-se i recolonitzar territoris.

La vida en manada

A Castelló d'Empúries, durant la recent Tertúlia d’Hivern de l’AAPNE, Ignasi Castellví, naturalista i fundador del grup Signatus, amb dècades dedicades a l’estudi, divulgació i conservació del llop a Catalunya, Canadà i Mèxic, i Alberto López, xef del restaurant Tartana Can Massanet de Vilafant i creador dels Sopars Immersius del Llop, van portar al públic més enllà dels tòpics i les llegendes.

La cultura del llop

Els llops aprenen del seu entorn i dels progenitors, adaptant la dieta segons l’hàbitat i fins i tot introduint aliments inusuals. "Tot i ser carnívors per naturalesa, poden adaptar la seva dieta segons l’hàbitat i fins i tot aprendre a menjar aliments inusuals, com el raïm, si observen els progenitors fent-ho". Aquesta transmissió de comportaments evidencia que els llops tenen cultura, un concepte que sovint sorprèn quan parlem d’animals salvatges.

Castellví va remarcar també que el llop és un model d’adaptabilitat, complexitat social i cultura, i que els seus comportaments, "com matar ovelles sense menjar-les immediatament, un fet que preocupa els ramaders, no és una mostra de crueltat, sinó que respon a una càrrega genètica que tenen i a l’energia acumulada que necessiten gastar". I va remarcar que "aquesta càrrega es genera en el seu organisme per poder tenir èxit a la caça".

L'acte es va celebrar al Cortalet, dins les tertúlies de natura organitzades per l'AAPNE

L'acte es va celebrar al Cortalet, dins les tertúlies de natura organitzades per l'AAPNE. / Sònia Fuentes

Però la presència del llop també genera preguntes reals. Per exemple, com poden conviure amb els ramaders i protegir el bestiar? La convivència entre llops i ramaders va centrar gran part del debat, especialment en el context de la reintroducció de l’espècie al territori.

Castellví va defensar que la coexistència és possible, especialment en zones amb recursos i mesures adequades. "S’ha demostrat que és viable en zones on hi hagi llops, el que no sempre es demostra és que el ramader vulgui acollir-se als programes de suport i als ajuts existents", un factor clau per reduir possibles pèrdues de bestiar.

"Hi ha precedents i s’ha demostrat que és viable que hi hagi una coexistència, en zones on hi hagi llops"

Ignasi Castellví

Protecció de l'espècie

Castellví va destacar la importància que "els pastors entenguin millor el comportament del llop i aprofitin les eines i subvencions disponibles". Pel que fa a la protecció de l’espècie a Catalunya, va afirmar que "ara hi ha l’obligació de generar projectes per protegir aquesta llopada, si bé les mesures encara no estan plenament efectives".

Pel que fa a la presència del llop a Catalunya, Castellví va remarcar que els individus que actualment arriben al Pirineu català i a l’Alt Empordà provenen principalment d’Itàlia, on les poblacions van ser protegides i van augmentar.

Aquest origen és clau, ja que aporta nova variabilitat genètica a les poblacions ibèriques, molt limitades i amb alt risc d’endogàmia, reforçant així la salut i la capacitat d’adaptació dels individus. A més, aquests llops tenen habilitat per desplaçar-se i recolonitzar territoris, cosa que ha permès l’establiment d’una unitat familiar estable i reproductora a Catalunya.

La divulgació del llop i la seva història, dissabte passat, al Cortalet

La divulgació del llop i la seva història, dissabte passat, al Cortalet. / Sònia Fuentes

Gastronomia i natura

Durant la trobada, López va subratllar que, com a societat, estem cada cop més desconnectats de la natura i que cal aprendre del funcionament de la manada i dels equilibris dels ecosistemes.

En aquesta línia, va destacar els seus Sopars Immersius del Llop, una proposta que combina gastronomia i natura per oferir una experiència sensorial i emocional que acosta el públic als secrets d’aquest depredador i fomenta una mirada més empàtica i informada sobre la seva presència al territori.

Curs sobre el llop

Castellví i López van mostrar que entendre el llop significa també repensar la nostra relació amb la natura, aprendre sobre adaptabilitat, convivència i respecte. A través dels Sopars Immersius del Llop que organitza al seu restaurant, busca que la gastronomia es converteixi en un mitjà per connectar amb la natura i comprendre el llop, convertint l’experiència en un aprenentatge sensorial i emocional. "Com funcionaria la societat si ens assembléssim una mica més a aquesta societat animal?", preguntava López al públic.

"Entendre el llop significa també repensar la nostra relació amb la natura"

Ignasi Castellví

"Més enllà de la por i els mites, el llop és un mirall de la vida salvatge i potser de nosaltres mateixos". Per tancar la xerrada, Castellví va anunciar el Curs de Llops, que tindrà lloc pròximament a Signatus. Es tracta d’una oportunitat única "per aprofundir en la biologia, el comportament i els secrets del llop, més enllà de la superfície", oferint una experiència pràctica per entendre millor com viuen i es relacionen.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents