"Figueres no només ha perdut un servei clau com el PAC, sinó que també està perdent metges especialitzats"

El 9 de febrer, Figueres veurà marxar un dels seus metges de família amb arrelament i trajectòria al territori. Àlex Cervera, nascut a la ciutat i referent clínic al CAP Josep Masdevall, deixarà els seus pacients després de cinc anys d’atenció continuada. La seva decisió, argumenta, respon a un model sanitari que ha fet inviable l'exercici de la medicina a la capital de l'Alt Empordà. "Malauradament, els pacients de la ciutat em perdran com a metge. Em dol a l’ànima, però anar de Girona, on visc, a Roses, per fer guàrdies, és absurd". Des del passat mes d'octubre Figueres ja no compta amb un Punt d’Atenció Continuada (PAC) propi, i això té conseqüències directes per pacients i per a professionals.

No és un cas aïllat

El cas del doctor Àlex Cervera no és aïllat. És el reflex d’un canvi estructural en el sistema d’urgències que ha deixat Figueres sense un PAC, ha traslladat guàrdies a altres municipis i ha significat l’expulsió de professionals especialitzats. Cervera remarca que havia triat Figueres perquè és casa seva. "Fa cinc anys que estic amb el mateix grup de més de 1.500 persones". Els seus pacients li han expressat tristesa i incomprensió, tot i que comprenen els motius de la seva marxa.

Entrega de firmes

Durant anys, Figueres va disposar d’un Punt d’Atenció Continuada (PAC), un servei d’urgències de primària fora de l’horari habitual dels CAP. Aquest dispositiu permetia: atendre infeccions, febres, dolors aguts, evitar saturar l’hospital, o resoldre casos urgents lleus amb rapidesa, detalla Cervera. Però el PAC de Figueres mai va ser un CUAP (Centre d’Urgències d’atenció Primària) independent. El servei estava operatiu a les nits i els caps de setmana, i sempre va estar integrat dins l’Hospital de Figueres, sense autonomia real. "Amb el temps, va perdre capacitat pròpia, va assumir tasques hospitalàries i va funcionar com una extensió d’Urgències sense recursos suficients".

Cervera remarca que "el malestar provocat per aquesta situació va fer que l’any passat entreguéssim el document signat per metges i infermeres que feien guàrdies allà demanant el canvi". Finalment, "com a desencadenant" el PAC va deixar d’existir com a servei diferenciat. Les urgències de primària van quedar absorbides per l’Hospital de Figueres i com a conseqüència "s’ha perdut l’oportunitat de tenir un CAP 24 hores a la capital de l’Alt Empordà".

Situació límit

Els professionals descriuen la situació que patien com a límit: "Entràvem de guàrdia després d’una jornada sencera al CAP i trobàvem pacients esperant des del migdia. Fèiem urgències hospitalàries sense recursos, sense material i amb una gran pressió". Hi va haver queixes formals, recollides de signatures, episodis d’agressions a metges i peticions col·lectives per sortir del model: "La situació era insostenible". Cervera remarca que existia un projecte arquitectònic pagat i dissenyat per crear un CAP amb urgències 24 hores a Figueres, adaptat a la normativa moderna durant el govern de Pere Aragonès. "El projecte estava fet i s’havia d’ubicar al CAP Ernest Lluch. Només faltava finançament per executar-lo".

"Treballo a Figueres, visc a Girona, i m’envien a fer guàrdies a Roses. No ens paguen quilometratge. No és sostenible"

El canvi polític i la manca de pressupost van aturar definitivament l’obra, assenyala Cervera. L’estiu del 2025, els professionals reben la notificació oficial: no hi haurà PAC a Figueres. Figueres perd el servei que cobreix les urgències de primària fora de l’horari habitual dels CAP. Mentrestant, municipis més petits del territori, sí que disposen d’aquest tipus de dispositius: Roses, Llançà i la Jonquera tenen PAC, i Girona compta amb un CUAP obert les 24 hores del dia, cada dia de l’any. Per aquest motiu, les guàrdies dels metges de Figueres es passen a fer a Roses, Llançà o la Jonquera, on sí que n’hi ha. Això genera situacions com la que explica el doctor Àlex Cervera: "Treballo a Figueres, visc a Girona, i m’envien a fer guàrdies a Roses. No ens paguen quilometratge. No és sostenible".

En aquell moment, el sindicat Metges de Catalunya ja va alertar que els canvis en el model d’urgències i les condicions laborals a la zona estan afavorint la fuga de professionals. En un comunicat, l’organització advertia que la sobrecàrrega assistencial, la precarietat i la reorganització territorial "posen en risc la continuïtat dels equips mèdics i empitjoren l’atractiu professional del territori". Segons el sindicat, la pèrdua de metges a l’Alt Empordà no és un cas puntual, sinó el símptoma d’un problema estructural en la planificació sanitària.

Metges sense especialitat, a Figueres

Segons Cervera, Figueres té un nombre significatiu de metges sense especialitat en Medicina Familiar. "Els metges amb especialitat poden demanar trasllat. I molts ho faran". El risc és clar, reitera: "Fugida de talent, més precarietat, menys continuïtat assistencial i dificultat per atraure residents. Qui voldrà venir a Figueres si ha de fer guàrdies a Roses?" es pregunta Cervera. L’impacte d’aquesta mesura per als pacients és clar: "Més espera i menys resolució. Les patologies simples col·lapsen urgències hospitalàries, els temps d’espera s’allarguen i es perd proximitat i rapidesa. A Girona, una infecció d’orina es resol en 15 minuts al CUAP. A Figueres pots esperar hores".

És una anomalia

Per a diversos professionals sanitaris, aquesta situació és difícil d’explicar des d’un punt de vista assistencial i territorial. "És una anomalia", resumeixen. Que una capital de comarca perdi un servei bàsic d’urgències de primària mentre poblacions més petites el mantenen, obre interrogants sobre els criteris utilitzats en la planificació sanitària. Cervera apunta al CatSalut i al paper de la Fundació Salut Empordà, entitat gestora dels serveis sanitaris de la zona tot reclamant transparència i justificacions tècniques per saber a partir de quines dades s’ha pres la decisió i a quina evidència científica respon.

Demana conèixer quins han estat els motius reals, tant sanitaris com econòmics, que han portat a eliminar el PAC de Figueres, així com els informes que sustenten aquest canvi de model. Cervera remarca la manca de resposta institucional. "El silenci polític local ha estat gairebé total. El tancament del PAC no s’ha debatut en cap ple municipal, no ha generat una resposta pública contundent ni ha derivat en un posicionament clar en defensa del servei. Figueres perd un servei clau i ningú no ho ha defensat", lamenta. La pèrdua va més enllà d’un dispositiu.

"La reorganització territorial i la manca de recursos fan cada cop menys atractiu exercir a la ciutat"

Perdre especialització i experiència

Amb el cas de Cervera, el CAP Masdevall perd continuïtat assistencial, especialització, experiència i confiança dels pacients. "No només hem perdut un PAC. Comencem a perdre metges", alerta el professional, que veu com les condicions laborals, la reorganització territorial i la manca de recursos fan cada cop menys atractiu exercir a la ciutat. Per cobrir guàrdies d’urgències, fins i tot s’ha hagut de recórrer a professionals de l’estranger, especialment de Colòmbia, amb la complexitat d’adaptar-se al sistema local. "Tot i que no es posa en dubte la seva formació, alguns professionals alerten que l’adaptació al sistema sanitari local és complexa".

Aquesta falta de recursos humans també ha afectat l’atenció domiciliària i la continuïtat assistencial, amb pacients que asseguren haver rebut indicacions contradictòries sobre si poden o no rebre visites mèdiques a casa, "tot i que des de la Fundació Salut Empordà se’ns ha remarcat que hi ha personal per cobrir el servei". En aquest context, el cas del metge de família Àlex Cervera, que deixa el CAP Masdevall després de cinc anys, s’ha convertit en exemple d’un problema més ampli.

A més de la seva tasca com a metge de família, està involucrat en iniciatives de salut digital i IA. La seva formació li ha permès oferir una atenció mèdica humanitzada. No és només una baixa individual. Figueres ha perdut "atractiu per retenir talent mèdic", reitera Cervera a punt d’iniciat una nova trajectòria, ara Àlex Cervera davant el CAP Ernest Lluch de Figueres, des de Salt.

Subscriu-te per seguir llegint