Un miler d’obres d'art tancades a Roses: Patricia Soler lluita per recuperar el llegat de tota una vida

L’artista de Roses Patrícia Soler ha convertit la pintura en una eina de supervivència emocional. Amb un estil que combina realisme fantàstic, hiperrealisme i simbolisme, la seva obra parla de llum, bellesa i resiliència. La seva trajectòria artística està marcada també per una història personal complexa que, segons explica, ha influït profundament en la seva vida i en el seu procés creatiu. Vol denunciar la pèrdua del seu taller i, reclama poder accedir a "al treball de tota una vida", que havia de convertir-se en la llavor de la futura Casa Museu al poble. Mentrestant, continua creant obres que posen llum a la seva pròpia foscor.

Bellesa on hi ha foscor

Patrícia Soler, nascuda l’any 1979 a Roses, és una veu creativa que des de molt jove va mostrar una sensibilitat especial per la pintura i la creació. Va explorar diferents disciplines artístiques a Olot abans de consolidar un estil propi. Avui, les seves obres són reconegudes per la seva forta càrrega simbòlica. Figures oníriques, línies ondulants i un ús ric del color mediterrani creen composicions que parlen de la dona, la natura i la llum. "La meva obra parla de simbolisme i llum; intento posar bellesa on hi ha foscor", assenyala l’artista.

Una història personal intensa

Aquesta capacitat de transformar experiències difícils en bellesa ha estat, segons ella, clau per mantenir-se emocionalment activa i continuar la seva trajectòria artística. Darrere de la seva pintura hi ha una història personal intensa. Soler relata que "he patit situacions difícils des de petita, però exposar la meva obra m’ajuda a alleugerir-me i continuar endavant", afirma. La mort del seu pare i de la seva germana, segons explica, "van agreujar aquesta situació i la van deixar en una posició complicada per accedir a una part important del seu treball artístic. "Actualment, no tinc accés a gran part de l’obra de tota una vida, més de nou-centes peces, algunes de gran format", assegura.

"Actualment, no tinc accés a gran part de l’obra de tota una vida, més de nou-centes peces, algunes de gran format"

També afirma que des del 2023 ha perdut l’ús de l’espai on tenia el seu taller, que havia concebut com una futura Casa Museu per mostrar la seva obra al públic. Soler també sosté que "algunes de les obres han estat venudes o malmeses sense el seu consentiment", uns fets que, segons indica, té la intenció de portar-ho per la via judicial.

Nous projectes

Malgrat aquests obstacles, Patrícia Soler ha continuat treballant i preparant nous projectes. Actualment, està creant obra per a una exposició vinculada al Carnaval organitzat per l’Ajuntament de Roses. "Crear m’ajuda a mantenir l’equilibri i a cuidar la meva salut mental", comenta.

El seu treball combina retrats, paisatges, obres hiperrealistes i composicions de fantasia. "La gent del poble valora molt la meva obra perquè parla de llum i simbolisme", remarca. Tot i això, reconeix la complexitat de les relacions familiars que viu i diu que ha decidit fer públic el seu cas amb la voluntat de visibilitzar situacions similars que sovint queden amagades. "Crec que pot ajudar altres persones a explicar com la competitivitat entre dones pot afectar els vincles familiars", afegeix.

Refugi davant l’adversitat

A través de la pintura i l’escultura, Patrícia Soler ha convertit la seva obra en un refugi i una reivindicació de la llibertat d’expressió. Les seves composicions són també una reflexió sobre el valor de la resiliència: com mantenir-se creatiu i emocionalment actiu malgrat les dificultats personals. El seu estil li ha permès construir un microcosmos propi en obres que reflecteixen la seva mirada sobre el món, la societat i les relacions humanes.

Aquesta visió ha fet que el seu treball sigui apreciat no només a Roses, sinó també en l’àmbit comarcal i a diferents països com França, Mònaco, Itàlia i Cuba, on ha exposat en diverses sales des de fa dècades.

Projectes de futur

L’artista de Roses continua centrant-se en la seva trajectòria artística i en el futur: noves exposicions, nous projectes i la voluntat de continuar creant. La seva història, diu, és la de moltes persones que, a través de l’art, busquen convertir el dolor en bellesa, la frustració en expressió i les dificultats en motivació per continuar endavant. "Crear és la meva manera de resistir, de trobar llum i de compartir la meva experiència amb els altres. Tot el que faig neix de la passió per l’art i de la necessitat de transformar la vida en bellesa, una qualitat que m’ha acompanyat des de la infantesa", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint