L'abril de 2023
El dia que Peralada va treure en processó el Sant Crist Negre per "invocar la pluja" i acabar amb la sequera a l'Empordà
Es va celebrar el 27 d'abril de 2023, quan semblava impensable que l'embassament pogués apropar-se al 100% de la seva capacitat

Peralada treu al Sant Crist Negre en processó invocant la pluja / DAVID APARICIO

Enrere han quedat aquells temps en què la sequera imperava a l'Alt Empordà. Una època en què poques persones imaginaven que l’embassament de Darnius-Boadella pogués apropar-se al 100% de la seva capacitat. Per tot això, en aquell context crític, més enllà de les mesures d’estalvi d’aigua, fins i tot es van impulsar rituals litúrgics per pregar per la pluja i demanar la fi de la sequera.
Un d'aquests va ser treure en processó el Sant Crist Negre a Peralada. Va ser el 27 d'abril de 2023, tot recuperant una tradició de la qual es té constància que es va dur a terme fins al 1945 i que encara recordaven alguns dels participants de quan eren petits. La iniciativa es va impulsar a petició de veïns i pagesos afectats i preocupats per la sequera. "La gent del poble, la sequera els té neguitosos, sobretot pagesos, perquè veuen que si a l’abril tenim problemes d’aigua, el juliol i l’agost serà pitjor", explicava un dels portadors del Sant Crist Negre, Joan Padern, el dia de la processó.
La processó, iniciada a dos quarts de nou del vespre, va resseguir un recorregut des de la parròquia de Sant Martí fins a la sortida de la població, en direcció a Garriguella, acompanyada per la Coral de Peralada.

Moment de la processó. / David Aparicio
"Abans es deia, per tradició, cultura o religió, que si el treien, l’endemà o al cap de poc temps plouria. Llavors ho veurem". Amb aquestes paraules, l’abril del 2023, Padern recordava la fe i l’estima que la gent de la comarca professa al Sant Crist Negre de Peralada, una de les figures més emblemàtiques del poble i protagonista indiscutible de la Processó dels Dolors.
Una tradició que ve de lluny
Els registres històrics confirmen que les invocacions de pluja a Peralada tenen segles d’història. N’hi ha constància documentada ja l’any 781, i la darrera vegada abans del 2023 havia estat el 1945. Padern explicava que en aquella època encara no existia l’embassament de Darnius-Boadella i afegia que "potser gràcies a això no s’havien hagut de repetir aquestes cerimònies".

Participants de la processó. / David Aparicio
La situació, però, ha canviat radicalment. El municipi ara depen de l’aqüífer Fluvià-Muga, cosa que va fer que el 2023 es trobés en estat d’excepcionalitat per sequera. Les poblacions de l’entorn vivien entre l’alerta i la preocupació, pendents de l’aigua de pluja o del pantà de Darnius-Boadella.
Aquella processó del 2023 va recuperar pràcticament el mateix recorregut que s’havia fet gairebé vuitanta anys abans, amb un element nou: la participació de la Coral de Peralada, que va posar veu i solemnitat a diversos punts del trajecte.
Un sant envoltat de llegendes
El Sant Crist Negre de Peralada surt en processó coincidint amb la Processó dels Dolors, una celebració amb vuit segles d’història. Al llarg del temps, aquesta imatge ha estat envoltada de llegendes i ha estat invocada tant en períodes de sequera com per demanar bones collites.

Peralada va treure al Sant Crist Negre en processó invocant la pluja. / David Aparicio
Documents del segle X, citats a la consueta de la parròquia, expliquen la seva arribada miraculosa a la vila, reforçant el vincle simbòlic entre el Crist i la comunitat. Sigui per fe, per tradició o per cultura popular, aquell dia van ser moltes les persones que van voler acompanyar la processó, amb l’esperança que la pluja no trigaria a arribar.
Quan les pregàries tornen al carrer
La processó de Peralada no va ser un fet aïllat. Aquells mesos, arreu de Catalunya es van recuperar processons i pregàries que no es veien des dels anys cinquanta. A Montserrat, els monjos feia setmanes que resaven per demanar pluja i es multiplicaven les ofrenes a la Moreneta.
També al Pinós, una cinquantena de persones van participar en una caminada processó entre les esglésies de Sant Pau i Santa Maria, rememorant iniciatives similars viscudes de petits. Alguns recordaven que el 2008 ja s’havia fet una petició semblant i, segons deien, havia funcionat. Fins i tot a la Catalunya Nord es van repetir gestos semblants.
Missa inèdita al Pantà
Un altre dels rituals litúrgics més destacats que es va celebrar en plena sequera va ser una missa insòlita i inèdita al pantà de Darnius-Boadella, a l’esplanada del Club Nàutic concretament. Celebrada el diumenge 30 de juliol de 2023, la cerimònia, concebuda amb la voluntat de reflexionar sobre "la sequera i el valor de l’aigua", va aplegar unes 200 persones i va estar presidida pel rector Pere-Lluís Aymerich, conegut pel seu compromís social i per l’organització de misses temàtiques. Aymerich, des de les ribes seques, va convidar els fidels a "buscar la introspecció personal i col·lectiva" sobre la sequera.

Un moment de la missa. / Lorena Sopeña / EUROPA PRESS
La missa es va celebrar en un dels moments més crítics de la sequera, amb temperatures màximes mai registrades a la comarca i amb el pantà empordanès al 21,5% de la seva capacitat, uns nivells que no s’havien assolit, com a mínim, des de l’any 2000.
Cal recordar que la missa al pantà va sorgir arran d’una trobada amb el biòleg figuerenc Josep Maria Dacosta, que durant l’acte va aportar una mirada científica sobre la situació hídrica i la importància de l’aigua per a l’ecosistema i la societat, amb la lectura d’un decàleg. A l’acte també hi van participar Carme Johé, Núria Lladó, Josep Perxés, Pere Roura, Pere Perxés i Mercè Gibrat, entre altres.

Alguns assistents van anar en banyador i amb flotador. / Lorena Sopeña / EUROPA PRESS
L’activitat va ser organitzada per la Parròquia de Darnius i el grup de fe d’adults, amb la col·laboració de l’Arxiprestat Alt Empordà Interior, els ajuntaments de Boadella i les Escaules, Darnius i Maçanet de Cabrenys, el Club Nàutic, Justícia i Pau de Girona i diverses persones a títol individual.
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- La tramuntanada tomba la 'bola' del radar aeri militar del Pení de Roses, herència de la Guerra Freda
- Mercè Donat: 'La gent gran de Cadaqués són un exemple de fortalesa
- El Tribunal Suprem avala que sortir 'en punt' pot acabar en acomiadament si abans es deixa de treballar
- Xavi Torres, periodista esportiu: 'La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món
- Detenen una dona que falsificava documents per empadronar immigrants
- Carlos González, pediatre: 'Algú t'ha dit alguna vegada que els nens de tres mesos dormen sols? Doncs ho sento, no és així
- Salvador Dalí, el gran reciclador que va convertir el pati central del Teatre-Museu en el seu bosc sagrat