Els Aiguamolls de l'Empordà es recuperen de la sequera gràcies a les pluges i s'omplen de vegetació i de fauna

Els Aiguamolls de l’Empordà viuen un moment de clara recuperació després d’un llarg període marcat per la sequera. Les precipitacions registrades de manera sostinguda els darrers mesos han permès elevar el nivell de l’aigua i afavorir la recàrrega dels aqüífers, oferint una imatge del parc que no es veia des de feia temps. A més, la llevantada del 20 de gener i les tempestes dels darrers dies han estat claus per a aquesta clara millora de les reserves. "Les darreres pluges han deixat molta aigua arreu del parc, i l’Estany de Vilaüt i els seus voltants tornen a estar plens, un fet que no vèiem des de feia força temps", explicaven fa uns dies des del parc natural a través de les xarxes socials.

La millora de les condicions hídriques ha frenat el procés de salinització i ha tingut un impacte directe en l’ecosistema. En aquest sentit, la vegetació pròpia de les zones humides ha tornat a créixer amb força. "Espècies com el tamariu, que estan acostumades a aguantar la salinitat, són les que estaven substituint les altres i, avui en dia, estaven transformant aquest hàbitat i evolucionant de manera molt positiva. En canvi, espècies típiques dels aiguamolls, com els boscos de ribera: freixes, oms, pollancres…, patien molt la intrusió salina i la manca d’aigua dolça", ha explicat Ponç Feliu, director de parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, en declaracions a 3Cat.

Així matiex, els estanys de la reserva integral també han recuperat vida gràcies a l’abundància d’aigua acumulada. Tot això "permetrà recuperar una part providencial i estratègica dels aiguamolls, que estava patint molt aquestes condicions tan dures" i es podran recuperar "estanys d’aigües obertes, canyissars…", ha assegurat Feliu. Cal recordar que la falta d'aigua va deixar totalment seques 300 hectàrees de la reserva integral dels Estanys, que depenen de la conca de la Muga.

Aquest nou escenari també beneficia la fauna, especialment les aus. L’augment d’hàbitats disponibles converteix el parc en un espai més atractiu per a l’estada, la cria i la reproducció de nombroses espècies. Entre les observacions destacades hi ha la presència del cabussó gris, una au originària del nord d’Europa molt poc habitual a la zona i que no s’hi havia vist des de fa dues dècades.

Sequera extrema

Cal recordar que els darrers anys els Aiguamolls de l'Empordà han viscut la pitjor sequera de la seva història. L'únic espai que encara conservava uns nivells "acceptables" d'aigua era la reserva de les Llaunes, on la conca del Fluvià hi feia aportacions puntuals.

VÍDEO | Els Aiguamolls de l'Empordà viuen la situació més crítica dels darrers anys

La situació va provocar que alguns estius apareguessin peixos morts i, posteriorment, també s'hi poguessin observar centenars de nàiades (una espècie asiàtica invasora) mortes. A més, els censos d'aus hivernants van registrar una davallada d'exemplars, sobretot d'ànecs. La falta de camps inundats va fer que no trobessin aliment i es desplacessin a altres zones.

Subscriu-te per seguir llegint